Una altra forma de veure'ns

Tots tenim virtuts i aspectes que ens agraden menys (defectes és una paraula que no em va agradar mai) i que ens diferencien dels altres aportant-nos identitat pròpia. Jo parteixo de la premissa de que per a mi no hi ha persones pitjors o millors. Hi ha diferents nivells d'evolució, per dir-ho d'alguna manera. Crec fermament que cada persona ha de transitar per tots ells al llarg de la seva vida (si arriba a longeva). Morir jove no significa anar-se’n "incomplets" d'aquesta vida. Crec que aquesta evolució es donarà en un altre pla astral.

Tenir en compte aquesta idea és important perquè la nostra existència sempre té un sentit i la decisió que l'acompanya també. No és la vida mateixa la que ens marca, sinó com decidim viure-la. Una clau que ens impedeix gaudir-la és la comparació i competició amb els altres. O la nostra estima la mostrem per terra o la refreguem arrogants si el cas és el contrari.

Inconvenient: resideix en comparar el que "considerem" el nostre punt dèbil com el punt fort de l'altre. Acceptar-nos implica conèixer tot el que som –tant el que "un" considera “POSITIU”, com el “MENYS valuós", (compte que no uso la paraula negatiu, amb voluntat, pràcticament tot es pot treballar)–, però fixin-se vostès que estem auto-jutjant-nos i en realitat no ha d'haver judicis de cap classe. "Fugim de les comparacions", quin sentit té? tots som diferents. Aquesta és la benedicció. És allà on radica el potencial humà.

Una vegada que, conegut i valorat, el positiu de nosaltres mateixos, ho podem "conrear" centrant-nos en aquelles activitats que volem desenvolupar pel nostre be i creixement personal. Dins d'aquest àmbit traurem el nostre potencial, estarem més satisfets amb nosaltres mateixos, la qual cosa és ja estar en camí cap a la nostra pròpia felicitat interior.

Des del punt de vista de les patologies mentals és gairebé igual, només cal canviar el punt de partida, possiblement l'esforç en alguns casos molt específics sigui major, però també sigui major la satisfacció de treballar en equip i no en solitari.

Marina Mochó

ASSADEGA’M

Associació per a la Superació de l’Ansietat i la Depressió

(Grups d’Ajuda Mútua)

assadegam@annsietat.org

Notícies relacionades