Una altra forma de veure’ns (II)

Aquesta és una opinió pròpia i particular que vull exposar: una altra forma de veure’ns.

Tots tenim facultats i aspectes que ens són propicis i que ens diferencien dels nostres congèneres, donant-nos identitat pròpia.

Sempre parteixo de la premissa de que per a mi a priori no hi ha ésser “intel·ligents” i éssers “poc o no intel·ligents” sinó amb diferents capacitats. No crec que un ésser longeu per dir-ho així sigui més perfecte o millor que un nen o un jove.

Els anys aportaran major número d’experiències i coneixements, però no per això “saviesa i intel·ligència”. És més intel·ligent un persona anciana? No té perquè. Jo considero la intel·ligència com la capacitat de resoldre problemes.

Un primat, un nen, poden i resolen dificultats proporcionals al seu estadi de maduresa. En canvi hi ha persones adultes que sense patir cap patologia no poden fer-ho. Aquesta capacitat depèn de molts factors: genètica, medi ambient, estímuls (fonamental per a mi), voluntat pròpia i no voldria admetre que en una societat com l’actual depengui de l’economia del país.

Per últim aclareixo que la saviesa és un do innat. Independentment de l’acadèmic, unit al coneixement, unit al coneixement de l’espiritual i de la naturalesa superior, per exemple “el savi de la tribu”.

Però independentment d’això, a la meva edat, aposto per la “qualitat” humana més que per la “quantitat”, per la sinceritat, la calidesa, la mirada i l’intercanvi d’opinions sense criticar, sense jutjar, acceptant la bellesa que té la diversitat que aclareix la nostra ment i ens permet acceptar l’altre des de la seva pròpia dimensió.

Marina Mochó

ASSADEGA’M

Associació per a la superació de l’ansietat i la depressió

(Grups d’Ajuda Mútua)

assadegam@ansietat.org

Notícies relacionades