Stop al Bullying

Victòria es va canviar d’escola als 6 anys. Els seus companys es reien d’ella des que va entrar. Era diferent a ells, fes el que fes es burlaven d’ella.

A tercer de primària li van posar ulleres, les burles i rialles van augmentar. La nena no li donava importància, ja que li deien que era normal per la seva edat.

Un dia la cosa es va agreujar, tenia tota la roba tacada i tota l’escola es va mofar de la nena. Poc a poc l’autoestima de la nena anava disminuint sense ella adonar-se’n.

D’aquesta manera, dia rere dia, la nena anava fent-se més petita i mes dèbil i els companys la menyspreaven i es reien d’ella.

A primer d’ESO, la nena canviava de companys i pensava que seria la seva alliberació. Bé, això no va ser així exactament. La jove va pensar que unint-se als “forts” no l’assetjarien, això tenia una sèrie de conseqüències que ella no arribaria a detectar.

Ajuntant-se amb els forts l’únic que va aconseguir va ser l’efecte contrari, que encara l’assetgessin molt més i minorés tant la seva autoestima com la seva salut.

En una excursió, van arribar a tancar-la en un lavabo amb una companya que havia escoltat que l’havia insultat, cosa que no era així. Tota l’escola es va assabentar i colpejaven la porta d’aquest perquè hi hagués baralla. Per més que deia que no havia dit res, ningú la creia i a més seguien rient-se d’ella.

Un dia, va pensar que allò no era el correcte i que no podia seguir per aquell camí i, com només li quedava un curs, aguantaria com fos. Quan arribava a casa el panorama no millorava, amb una mare malalta, sense figura paterna i uns germans inexistents, la cosa no podia progressar. L’adolescent havia de fer al seu camí, com podia i sabia en aquell moment.

Victòria ara té 30 anys i encara lluita per superar tot el que allò li va ocasionar, sense donar-se compte, dels 6 als 18 anys. Com a ella, milers de nens i nenes, pateixen violència a l’entorn escolar cada dia, ja sigui en directe o be per mòbil.

El cas de la Victòria és un cas molt lleu d’assetjament, però hi ha molt més casos que no acaben la seva adolescència o infància i acaben amb la seva vida per por a anar a l’escola.

A dia d’avui, Victòria està lluitant contra l’assetjament escolar i per a que els nens i nenes no pateixin tot el que ella va patir i que després de moltíssims anys va aparèixer com un fantasma en forma de ansietat.

Victòria

ASSADEGA’M

Associació per a la Superació de l’Ansietat i la Depressió

(Grups d’Ajuda Mútua)

assadegam@ansietat.org

Notícies relacionades