Què és la salut mental

Podríem dir que consisteix en el benestar psicofísic, social i emocional, la qual cosa influirà en el comportament i forma de pensar del subjecte amb el seu entorn. Lamentablement múltiples causes ( és multifactorial) poden detonar en nosaltres donant lloc a la gènesi d'un trastorn mental, "causes genètiques", " biològiques”, i" experiències de vida", com: pèrdues, abusos infantils, estrès intens, traumes, sumats a l'ús d'alcohol i drogues, medicaments, etc.

En aquest estat un subjecte no es troba en condicions d'afrontar tensions, ni aspectes de la seva vida quotidiana que un altre subjecte sí, arribant fins i tot a invalidar-li fins al punt de no poder treballar, fer-se càrrec de si mateix o pensar a prendre el suïcidi com una opció. Com hem vist no hi ha una sola causa desencadenant. La majoria dels pacients manifesten els seus primers símptomes durant la infantesa o adolescència.

Com a pares i amics hi ha manifestacions que no ens han de deixar de passar per alt: La falta d'energia, la culpabilitat, l'aïllament, el plor fàcil, la falta d'incentius, els rituals, les creences en confabulacions, la falta d'higiene personal, la ingesta de medicaments compulsivament, els canvis ràpids o violents d'humor, l'enuig, la ira, la baixa autoestima, els pensaments suïcides, les autolesions, la desconfiança irracional, els pensaments repetitius i infundats, la desmotivació, els canvis d'hàbits, etc. Tots ells són símptomes d'alarma per consultar amb facultatius i/o centres especialitzats el més aviat possible per arribar per tal d’arribar amb la mateixa rapidesa a un diagnòstic i emprendre l'ajuda necessària al pacient.

Tots aquests estats són invalidants i causants de molt sofriment, no han de ser presos a la lleugera, ni com que passaran amb brevetat. El suport familiar és fonamental no solament per a la comprensió de la simptomatologia, sinó també per fer l'acompanyament necessari que el pacient necessita. És fonamental que sàpiga que no està sol, ni és l'únic que pateix. Sofrir un trastorn mental no significa no poder tenir un nivell de vida relativament bo fins a molt bo, són les eines adequades i la col·laboració del pacient les que li ajudaran, aprenent a manejar els seus conflictes, temors, frustracions i relacions interpersonals. Finalment és necessari deixar clar que el terme malaltia mental ja no s'utilitza ja que va associat a prejudicis socials i a estigmatització sent reemplaçat pel vocable psicopatologia o trastorn mental.

Marina Mochó

 



ASSADEGA´M

Associació per a la Superació de l´Ansietat i la Depressió

(Grups d´Ajuda Mútua)

assadegam@ansietat.org

Notícies relacionades