Quan la por es transforma en trauma

Tota la humanitat des de que som petits, sentim pors, malsons per la nit… Qui no a somiat mai amb bruixes, o bé, amb el llop de la caputxeta? De fet a la meva professió, les mares/pares em pregunten molt sovint el perquè, d’aquestes pors infundades, que nosaltres els adults no entenem i intentem treure la part mes científica d’aquest esdeveniment.

El fet que des de petits ja tinguem pors, es degut a que hi ha alguna qüestió que no tenim resolta, és a dir, “El nen/na que té por a la bruixa es perquè un dia a un parc d’atraccions, aquesta li va fer un ensurt molt fort, i des d’aquell dia no vol tornar a anar al parc d’atraccions”. Què hauríem de fer en aquest cas?

Com a pare o mare en aquesta situació en comptes de resoldre el problema, sense donar-se compte el fem més gran, hiperprotegint els fills, pensant que allò serà millor, dient-los que no passa res que només és una senyora disfressada. 

Aquesta por, que en principi es una por infantil, es pot transformar en un trauma si repetidament tenim aquell record amb tota mena de detalls, potser amb una visió distorsionada del que realment va passar. Això passa també amb qualsevol vivència traumàtica, una mort d’un familiar, un incendi, una disputa dels teus pares, una discussió amb el teu cap, etc.

Solucionar una por o un trauma, es senzill, dur i llarg, però es pot fer. De fet jo en aquest any i mig he hagut d’enfrontar-me a moltes de les pors i traumes. La majoria ja s’han exhaurit, però encara em queden uns quants fantasmes amb els que lluitar.

La solució és molt simple, “Afronta les teves pors mitjançant petites exposicions, en les quals poc a poc acabaràs guanyant al fantasma”.

Ànims!

ASSADEGA’M

Associació per a la Superació de l’Ansietat i la Depressió

(Grups d’Ajuda Mútua)

assadegam@ansietat.org

Notícies relacionades