Hola sóc la Marina

Hola, sóc la Marina, tinc trastorn Límit de la Personalitat, però no és la meva etiqueta, només és un diagnòstic, com la grip. I en lloc d’odiar-lo, ara el considero el meu amic. Per què? Perquè gràcies a ell vaig aprendre a viure, va ser el meu “despertar”. Com a tu, em passen coses, penso massa, m’angoixo, sento dolor al pit i totes aquestes coses que tu i jo sabem.

Jo avui et vull explicar el que em serveix fer a mi...

El que primer faig jo és INTENTAR DESCENTRAR-ME. Sí, això, sortir de mi mateixa, encara que sigui un moment, uns minuts, el que puguis. Què com ho faig? En el meu cas fent coses en positiu, el que sigui. Tracto sobretot d’obligar-me a viure en present, en el moment exacte en que estic. Perquè com deia en Wayne Dyer no es pot viure atrapat en el passat, que està relacionat amb la culpa i la por i que té a veure amb les nostres expectatives, o sigui amb el futur.

Vaig aprendre que és més útil gastar les meves energies en l’avui i més encara en el propi instant en el que estàs. Només aquí està l’ACCIÓ. Ni pensant en el passat o el futur aquesta és possible. Llavors respiro profundament com em van ensenyar a ioga i m’enfoco només en com entra i surt l’aire dels meus pulmons. Quan arribo a aquest estat és quan em permeto sentir-me com estic JO.

Si estàs d’acord, fes aquest exercici simple. Si l’estat en el que et trobes no t’agrada, decideix-te i PRÈN UNA DETERMINACIÓ:

CANVIA aquella espècie de paràlisi mental que ens atrapa a vegades i escull una nova ruta que et faci surar. Pregunta’t que VOLS FER AMB TU (compte, no dic que vol SER, això ve després) i ara prepara’t per dir, “jo era així”, però a partir d’ara “VULL ser d’aquesta ALTRA forma” (pensant en positiu), perquè així ho he decidit, perquè és el MILLOR per a mi, perquè d’aquesta forma ja NO VULL SEGUIR. Per això necessites no només de la teva voluntat i treballar molt l’autoestima, sinó afirmar-te com a ésser en societat que pertany a un col·lectiu amb drets socials i humans.

Quan un està malament, a vegades, moltes vegades, pensa en el suïcidi.

Una vegada un metge molt més joves que jo em va dir després d’un intent fallit de treure’m la vida el següent: “et recuperaré d’aquest mal moment però primer posa’t bé i després, quan estiguis bé, en aquell moment, fes de la teva vida el que vulguis”. Tenia tota la raó del món i tota l’experiència com per a donar-me-la humilment. Una de les llissons més sàvies de la meva vida.

Quan un està en equilibri AQUESTA IDEA NO TÉ CABUDA. Ni en fred ni meditant-la molt l’escolliries, mai. Perquè quan controles els teus pensament i ells les teves emocions, estàs en harmonia, serè i preparat per a fruir de moments feliços.

Pensaràs: “aquesta dona ho diu com si fos tot fàcil”, perquè quan estàs en el fons diuen alguns, “el fons no té fons” i és cert. Però recorda: POTS FRENAR LA CAIGUDA

Per això mateix has de decidir si vols seguir com estàs: malament, amb el que sigui que t’incapaciti per fer una vida plena o MILLORAR.

Si no tens força, convenç-te si us plau de que aquest és un pensament erroni. Fes-te un favor, dóna-li la volta. Per què? Perquè t’ho mereixes, creu en alguna cosa, si ningú et va donar una oportunitat, dóna-te-la tu, COMENÇA PER CREURE EN TU.

Surt i busca ajuda, per poder veure els camins que tens davant.  Comença el teu procés curatiu. És importantíssim que no sentis vergonya. És el moment de valdre’s de tots els recursos a mà, digui’s metges de capçalera, psiquiatres (n’hi ha de gratuïts), psicòlegs (igual), associacions, assistents socials, grups d’ajuda mútua, tallers, amics i familiars (que ells t’ajudin a buscar). Toca portes, alguna s’obrirà, alguna mà s’estendrà.  

I un cop fora de la teva abstracció, salta amb totes les eines o mecanismes que hagis après a usar per superar-te, créixer com a persona i, perquè no, en un futur ajuda a altres. Coneix la teva millor faceta, auto afirma’t davant tu mateix. A teràpia donaràs dos passes enrere però sempre en donaràs quatre o cinc endavant!!

T’entenc, tens els mateixos dubtes i temors que tenia jo, però, saps què? Ja ni ha prou! No et sembla que hem patit prou?

Marina Mochó 

ASSADEGA’M

Associació per a la Superació de l’Ansietat i la Depressió

(Grups d’Ajuda Mútua)

assadegam@ansietat.org

Notícies relacionades