Les teràpies alternatives

Estic llegint dos llibres ben diferents. Un es diu Las terapias espirituales ¡vaya timo! i l’altre Psicofármacos que matan. Es tracta de dues concepcions oposades frontalment. Tots dos estan escrits per metges. Un diu que a part del mètode científic de la medicina convencional no és bo exposar-se a fer proves alternatives que en el millor dels casos no ens perjudicaran la salut però sí la butxaca. L’altre que millor que no consumim medicaments perquè, a part que no ens curaran, potser ens maten.

I nosaltres, persones afectades per algun trastorn o malaltia, ¿què fem? A mi, abans, aquestes contradiccions em mataven, no podia suportar-les, em desesperava per trobar la veritat, m’obsessionava, però ara fins i tot em motiven. ¿Per què he tingut aquest canvi d’actitud? Jo crec que han estat les nombroses teràpies que he fet. He aprés que les coses no són blanques o negres, que hi ha molts matisos, que la vida està plena d’aparents contradiccions, però no perquè sí sinó més aviat perquè els humans no disposem de tot el coneixement necessari. La Vida amb majúscules no és pas contradictòria, és única amb pols extrems. La nostra ment sí que és dual, veiem les coses amb les ulleres que cada un ha pogut tenir.

A Assadega’m justament aprenem a tolerar aquestes aparents contradiccions, a permetre opinions diferents, a acceptar les diferents formes de veure la família, les persones, les societats, etc. Al cap i a la fi donem per bona aquella frase de Machado: Las cosas no son verdad ni son mentira, son del color del cristal con que se miran. Ara bé, el que sí que hem de decidir nosaltres és què fer davant d’un dilema. Aquí sí que ens en de mullar, és a dir, arriscar-nos i prendre la decisió que veiem més adient. A mi sempre m’ha costat decidir-me, però ara estic entrenant-me a decidir i, fins i tot, m’agrada decidir. Tot a la vida s’aprèn, i a decidir també.

Assadega'm, associació per a la superació de l'ansietat i la depressió

Notícies relacionades