La importància de gestionar-nos bé

Tinc 66 anys. Quan en tenia 20 vaig començar la carrera de ciències empresarials. Llavors recordo que teníem assignatures de gestió. Eren per aprendre a saber com prendre decisions de la manera més optima possible perquè l’empresa tingués més beneficis. Quin m’hauria de dir a mi que després de 20 anys tornaria a parlar de gestió però en lloc d’empreses, de persones o millor d’aspectes personals.

En primer lloc parlaré de gestió de les nostres energies. Sabem que no som il·limitats, que tenim una energia limitada i que, per tant, hem de gestionar-la òptimament. Físicament de vegades diem que no tenim energia però jo crec que no és veritat; més aviat crec que son bloquejos que no ens permeten gaudir de la corrent d’energia vital que tots els éssers vius tenim. Les malalties precisament són això, retencions energètiques. Per tant és fonamental fer exercici físic, moure’ns, activar-nos per tal que la nostra energia circuli lliure d’obstacles. Aquí l’alimentació també juga un paper decisiu i, com no el descans, ja sigui dormint el necessari o simplement trobant moments de repòs.

La gestió de les emocions també és un tema molt important, bàsic perquè les energies afectives circulin lliurament. Quants problemes vasculars ens evitaríem si sabéssim gestionar bé la rabia, la tristor, l'alegria, la pena, el dolor, l’angoixa, etc. A l’escola no ens ho ensenyen segurament perquè els mestres tampoc ho han après, a sostenir la tristesa, a expressar la ràbia, a no reprimir-nos, a ser assertius i, en definitiva, a canalitzar totes les emocions que el nostre cos i ànima tenen.

Molt important també és saber gestionar els pensaments. Quantes vegades estem tancats en raonament inútils, angoixants, obsessius, que ens porten només a patir. És veritat que som éssers molt complexos i que de vegades per evitar patir un trauma emocional ens anem a la ment i comencem a rumiar per tal d’evitar el dolor emocional que comportaria assimilar algunes situacions vitals. Però al final de vegades és pitjor el remei que la malaltia i ja sabem el proverbi que diu: Es mejor ponerse una vez rojo que ciento amarillo.

A Assadega’m aprenem a gestionar els pensaments, les emocions i les nostres accions i si al final aconseguim tenir una coherència entre totes tres haurem trobat un cert equilibri. També hem d’aprendre a gestionar el nostre temps, els diners, les relacions socials, les familiars, les amistats, les afectives per que al final no suposin una causa d'estrès i angoixa.

Assadega'm, associació per a la prevenció de l'ansietat i la depressió

Notícies relacionades