I ara a treballar

S’han acabat les festes. Ja hem consumit prou. De tot, de menjar, de beure, de joguines, de roba, etc. Ara tornem a la feina, a la quotidianitat amb el que això comporta. Cada vegada estem més ansiosos, el consum d’ansiolítics s’ha disparat i la veritat es que no m’estranya. Anem caminant en una cursa de consum a la màxima potència. L’extra de Nadal ja se’ns ha esgotat i comencem la pujada de gener.

Vivim en un sistema que propicia l’ansietat. Estem immersos en un viatge que ens exigeix tenir de tot. Ja en tenim però no és suficient. Si volem anar al ritme que la societat ens marca, hem d’estar estressats. Està mal vist que un es quedi sense fer res a casa, al llit, assegut al banc del parc... A mi m’agrada molt asseure’m als bancs de les ciutats. Em sento com quan era petit i estava esperant a dinar a casa.

La vida és molt dura. Ho sé. Hem de treballar per guanyar-nos les garrofes. Ho sé. Però també sé que “no por mucho madrugar amanece más temprano” i que “vísteme despacio que tengo prisa”; és a dir, que hem d’aprendre a descansar. La pausa és molt important a la vida i si no la respectem, la vida ens aturarà i al final perdrem més.

A Assadega’m aprenem a respectar-nos. A gestionar els nostres pensaments, les nostres emocions, les nostres accions i a parar quan calgui. Quantes malalties evitaríem si sabéssim això. Dediquem molts recursos al sistema de salut, ja sigui públic o privat i un aspecte tan bàsic com el de saber parar no l’hem aprés. Tothom quan s’acomiada diu “cuida’t”. Aquí també entra el descans. Si ens cuidem tot ens anirà molt millor.

Assadega'm, associació per a la superació de l'ansietat i la depressió

Notícies relacionades