L’art de no fer res

Ple rere ple assistim a pèrdues de temps difícilment calculables, on en comptes de parlar de com millorar la ciutat i la vida de cadascun dels santcugatencs es decideix dedicar una enorme quantitat de temps a temes que des de la nostra realitat consistorial no ens pertoquen i no en tenim competència.

L’últim exemple d’aquests casos va ser-hi a l’últim ple del nostre ajuntament, on es va tornar a presentar una moció que tenia per objecte 6 punts, on no era altre l’assumpte que els ocupava, que el mateix de sempre, la independència, la ruptura, les comissions i la “desconnexió”.

En aquest cas el que es pretenia era mostrar el rebuig, per no dir la “repugnància” que semblava entreveure’s al text de la moció, cap al Tribunal Constitucional, cap al govern i cap a l’Estat Espanyol.

Però a diferència d’altres cops, en aquesta ocasió, el secretari de l’ajuntament va passar a detallar i explicar la possible il·legalitat de la moció que se n'anava a votar pròximament.

El secretari va necessitar 5 minuts sencers per intentar transmetre que sobretot el punt cinquè de la moció era clarament il·legal. Moment en el qual l’alcaldessa Mercè Conesa va preguntar-li si recomanava llavors que es retirés el punt cinquè, al qual dubitativament i amb veu tremolosa va respondre afirmativament.

Com ja el lector es pot imaginar arran de la realitat virtual en què vivim i on tot val, no es va retirar la moció. Ni tan sols el punt cinquè, només es va sol·licitar la votació per separat d’aquell punt.

 

Apreciada la il·legalitat el grup municipal de Ciutadans va aixecar-se i va sortir del ple sense votar tan sols no a la moció, seguint amb la seva política de no participar en votacions il·legals.

Arribats a aquest punt hem d’aturar-nos i reflexionar, reflexionar sobre si una ciutat com Sant Cugat amb reptes no menys importants com l’enorme colònia de porcs senglars a la Floresta i Mirasol, l’abordament d’un pla contra la plaga de mosquit tigre que viu a la nostra ciutat, any rere any, o el tancament de Deplhi que ha deixat a 540 persones al carrer, no haurien de passar per davant d’aquest circ que ple rere ple assistim i del qual s’obtenen productivitats nul·les al no tenir competència per allò que es discuteix i deixant de banda les necessitats i problemes reals que pateixen els santcugatencs dia sí i dia també.

Dit això només puc fer una crida a què els ciutadans siguem crítics i demanem als nostres representants a l’Ajuntament que treballin per nosaltres, pels problemes que ens afecten i no per mons paral·lels o realitats imaginàries. Que hem de dedicar-nos a allò que realment importa, millorar la qualitat de vida de tots aquells que vivim a Sant Cugat que al cap i a la fi això sí que ho podem fer. Que hi ha coses a les que no podem jugar, i per tant, com va fer l’altre dia al ple el grup de Ciutadans, el "mejor desprecio es no hacer aprecio". Aixequem-nos, marxem i diguem prou.

Andy Fernández, estudiant d'Economia i Dret i membre de Joves de C's Sant Cugat

Notícies relacionades