La victòria d’un canvi social i polític depèn de nosaltres

Aquest diumenge tindrem les eleccions més històriques des de la Transició. Llavors les opcions en pugna eren o bé el canvi polític, l’anomenada “ruptura democràtica”, o bé l’immobilisme del règim dictatorial franquista, defensada pel “Búnker”. L’habilitat dels franquistes reformistes els va permetre un recanvi d’elits polítiques amb un règim bipartidista que incloïa a un adversari no transformador i amb una constitució que incloïa drets civils, politics i socials però que anul·lava políticament al moviment antifranquista per a qui aquestes llibertats eren una palanca per a una democràcia social i política que tallés de soca-rel amb la corrupció franquista i els privilegis de “senyoritos” i empresaris del règim.

Des de l’obertura de la finestra d’oportunitat a l’estat espanyol de la mà del 15M, les marees, la PAH i els moviments socials, ha aparegut una opció política amb una estratègia de recanvi d’elits que pot produir un "efecte Suárez”. És a dir de reformar-ho tot per a que en el fons no canviï res substancial, en aquest cas la submissió a la Troika i als interessos del deute.

Però aquestes darreres setmanes hem vist com les enquestes mostraven l’augment percentual, in crescendo, d’intenció de vot i d’estimació de vot a Podemos i a les seves aliances als Països Catalans i a Galicia.

Al conjunt de l’estat Podemos passava a tercera força amb un 19% dels vots (primera força en intenció de vot declarada segons el CIS) i al principat En Comú Podem esdevé la força més votada segons el Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), per davant d’ERC, i en termes d’escons En Comú Podem empatava amb ERC pràcticament.

Després del debat de dilluns passat a la Sexta a quatre bandes, les enquestes ens han sorprès amb una punxada a les enquestes de Ciutadans i amb un empat entre PSOE i Podemos.

Segons la darrera enquesta del GESOP, entre el 10 i el 12 de desembre, PP i Ciutadans no sumarien una majoria absoluta suficient per a formar govern.

Escletxes i bretxes

Malgrat els factors en contra, Podemos ha protagonitzat una remuntada en les enquestes i ha visibilitzat l’existència d’una majoria social a l’estat espanyol que desitja fervorosament un canvi social i l’obertura de processos constituents.

I és que en comparació amb els temps finals del règim franquista la nova esquerra té serioses oportunitats de guanyar. Una esquerra compromesa amb l’autodeterminació dels pobles i la construcció de sobiranies en plural.

A Catalunya la bretxa entre les elits polítiques i la ciutadania se’ns mostra amb l’esgotament definitiu del “sobiranisme oligàrquic”, el sobiranisme dels de dalt i de l’austeritat, que representava Convergència i en un traspàs electoral en les forces polítiques que són vistes com a sobiranistes populars, les forces que reivindiquen la defensa dels drets nacionals i dels drets socials.

Però seria un error catalogar ERC com a una força sobiranista popular en tant que, desgraciadament, sense voluntat de poder ni ganes de guanyar s’ha deixat arrossegar per Convergència i ha escombrat les seves reivindicacions socials en ares d’una aliança que serveix de crossa per al partit del règim moribund en que s’ha convertit Convergència.

Per aquells que creuen que el procés sobiranista hauria d’adoptar un caire nacional-popular, amb vocació constituent republicana, no haurien de dubtar entre falses dicotomies.

La superació de la Constitució del 78, aquesta camisa de força per als pobles i per a les classes populars, només serà possible amb la força dels nostres aliats que des de Galicia venen En Marea per a canviar-ho tot, que des del País Valencià porten un Compromís contra l’oligarquia i que des de Catalunya anem En Comú al congrés dels diputats a fer valdre el dret a l’autodeterminació de Catalunya amb un referèndum políticament vinculant.

La construcció de sobiranies en plural i en comú és una oportunitat per frenar els peus a aquells que no volen escoltar el poble català i que són els mateixos que no volen escoltar el seu propi poble. La indiferència no és una opció, és un pes mort.

Albert Portillo

Politòleg i membre de Podem

Notícies relacionades