Tsipras davant d'unes eleccions plebiscitàries

Aquest proper 20 de setembre tindran lloc a Grècia les segones eleccions de l'any. Unes eleccions cabdals que poden decidir de forma crucial el destí del país i tanmateix es preveu en aquestes properes eleccions un augment de l’abstenció a causa de la desafecció política.

L'augment de l’abstenció juntament a un repunt de la dreta clàssica, com Nova Democràcia, o el partit feixista d'Alba Daurada són variables incontrolables que marcaran aquests escassos vint dies de campanya electoral (que tot just va començar l'1 de setembre).

Un altre factor relativament imprevisible serà la translació electoral del NO a l'austeritat que recordem que va obtenir un 61% dels vots en el referèndum del 5 de juliol, més de tres milions de vots.

Dit en altres termes, hi ha en joc la capitalització electoral de l'esperit de l'Oxi. Diversos partits d'esquerra competeixen per capitalitzar l'Oxi i liderar l’oposició al tercer memoràndum acceptat per Syriza. El govern de Tsipras s'enfronta a unes vertaderes eleccions plebiscitàries on la ciutadania mesurarà la gestió feta per Syriza i decidirà si accepta el memoràndum o vota altre cop contra l’acceptació del tercer rescat.

No hi havia alternativa?

La desafecció política grega té raons molts clares per a alguns ciutadans consultats a peu de carrer. Essencialment posen èmfasi en el desengany produït pel gir de Tsipras en acceptar les condicions de la Troika. Alguns ho expressen amb l’expressió “l'esquerra ens ha fallat, haurem de mirar altres opcions” o be accepten com un mal menor l'austeritat de Tsipras, ja que aquest promet que anirà acompanyada d'algunes mesures 'socials' (1).

El politòleg grec Aris Chatzistefanou explicava en una entrevista recent que cal entendre l’acceptació del memoràndum com a una “capitulació total” per part del govern grec (2). Per a Chatzistefanou el govern de Syriza ha comès una sèrie d'errors polítics que l'han dut a un carreró sense sortida.

El politòleg grec explica que dins de Syriza hi havia certa confusió sobre la Unió Europea; i el debat de l'euro era un tema tabú ja que molts membres de Synaspismos (principal partit de la coalició que és Syriza) consideraven que pensar en tornar al dracma era caure en una postura “nacionalista xovinista”.

Syriza, doncs, ha estat negociant amb la Unió Europea, el BCE i l'FMI renunciant a les poques però importants armes que tenia: l'impagament unilateral del deute, el control dels bancs i l'amenaça seriosa de sortir de la zona euro.

Com a conseqüència, Syriza no ha tingut la iniciativa necessària per a contrarestar la fuga de capitals (continua des de la victòria del 25 de gener) que al juliol estava conduint a l'Estat grec a una situació límit de pràctica bancarrota. No es van iniciar polítiques per a construir certa autonomia financera de manera que la dependència financera de l'Estat grec era total. En haver-hi pendents el pagament de diversos préstecs, el referèndum del 5 de juliol era clau per a un salt endavant per a corregir la manca d'iniciativa dels mesos anteriors. Però al dia següent “Tsipras va actuar com si hagués guanyat el Sí”.

Això ha transmès el sentiment, entre molts votants i activistes de Syriza, que no hi ha alternativa i que no era possible fer res de diferent. Sentiment especialment perillós ja que en fracassar l'esquerra per a oferir una solució als problemes de la gent hi ha diverses conseqüències especialment perilloses. En primer lloc com, explica Chatzistefanou, “envia un missatge negatiu a tots els partits progressistes d'Europa”, i en segon lloc “obre un gran espai als feixistes d'Alba Daurada”. Recentment el líder d'Alba Daurada, Nikolaos Michaloliakos, ha fet un intel·ligent i demagògic canvi de discurs criticant l'euro, la Unió Europea i l'austeritat amb un vocabulari d'esquerres. De manera que no es descartable un augment important en vots i diputats d'Alba Daurada en les properes eleccions.

Per a Stavros Koliofoutis, ex assessor del grup parlamentari de Syriza, els errors principals han consistit en que el govern de Tsipras “ni tan sols tenia un pla A consistent”, és a dir, no hi havia una estratègia política de negociació ni polítiques econòmiques pensades per fer front al “terrorisme financer”. A més, com senyala Koliofoutis, en el moment de convocar el referèndum el pla B de sortir de l'eurozona “no havia passat mai seriosament pel cap de Tsipras”.

En aquest context les eleccions del 20 de setembre es plantegen obertes i líquides, en el sentit de que qualsevol resultat inimaginable és imaginable. Es difícil preveure què passarà. Per una banda Unitat Popular (l’escissió de Syriza capitanejada per Lafazanis ex membre i ministre de Syriza) intentarà capitalitzar el No en les eleccions igual que el Partit Comunista Grec (el KKE) o la coalició de l'esquerra anticapitalista Antarsya.

Per l'altra banda, Nova Democràcia està aprofitant el desgast de Syriza i el recent descens de popularitat de Tsipras per situar-se al capdamunt de les enquestes amb promeses d'estabilitat i ocupació. El nou líder de Nova Democràcia, Evangelos Meimarakis, s'ha ofert a encapçalar un govern d'unitat neoliberal junt a d'altres partits pro austeritat com Pasok i To Potami (3).

En les properes eleccions gregues, doncs, la disjuntiva política actual seguirà en joc i es disputarà una obertura popular i democràtica de la crisi o be un tancament oligàrquic pro austeritat.

 

Notes:

1) En aquest sentit es molt complet l'article de l'analista grec Papadatos-Anagnostopoulos, Dimosthenis. Syriza, from the historic victory to the humiliating capitulation and the political crisis. Publicat el 30 d'agost de 2015 I consultat el 7 de setembre de 2015. Disponible a la web d'Analyze Greece:

http://www.analyzegreece.gr/topics/left-goverment/item/327-dimosthenis-papadatos-anagnostopoulos-syriza-from-the-historic-victory-to-the-humiliating-capitulation-and-the-political-crisis

2) Entrevista realitzada pel diari l'Humanite, vinculat al Partit Comunista Frances. L'Humanite, Aris Chatzistefanou : « Si la rébellion contre l’austérité persiste, ils joueront la carte du fascisme ». Publicada el 24 de juliol de 2015 i consultada el 6 de setembre de 2015. Disponible a la web Infowar:

http://info-war.gr/2015/07/aris-chatzistefanou-si-la-rebellion-contre-lausterite-persiste-ils-joueront-la-carte-du-fascisme/

 3) Agencia Reuters. Greek polls show Syriza's lead over conservatives shrinking. Publicat el 5 de setembre I consultat el 6 de setembre de 2015 I disponible a:

http://news.yahoo.com/polls-show-syriza-narrowly-ahead-greek-election-151931107--sector.html

Albert Portillo, politòleg present a Atenes en seguiment de les eleccions gregues

Notícies relacionades