El fantasma de Weimar i la victòria de Syriza

Rarament la història es repeteix i les comparacions sempre són odioses, inexactes i borroses. Tot i així de vegades és possible veure certes paràboles, és a dir, certes situacions que tot i no ser exactes repeteixen tendències en contextos diferents. Es fa inevitable comparar l'Atenes actual amb la turbulenta Berlín dels anys vint del segle passat.

En acabar la primera guerra mundial es va produir a l'Alemanya derrotada un procés de canvi polític i social sota l'impuls del moviment obrer alemany i dels soldats descontents que tornaven del front de guerra. Un inici prometedor que va conduir a un procés constituent que culmina en la República de Weimar, tot destronant al kàiser alemany. La nova república, liderada pel principal partit de l'esquerra alemanya i europea de llavors, aviat es va veure hipotecada per un humiliant tractat a la seva sobirania nacional i popular, el Tractat de Versalles.

Un projecte fallit de canvi polític, el Partit Socialdemòcrata Alemany es va trobar gestionant de forma poc progressista el Tractat i els efectes de la crisi de post-guerra. Alhora es va marginalitzar, de forma bastant violenta, l'esquerra alternativa que tenia un projecte de país i no es va aturar el nazisme. De manera que la jove República de Weimar es va segar els peus, eliminant, literalment, una possible alternativa progressista i donant ales a una oposició reaccionària al Tractat de Versalles i al govern que l'aplicava, de l'SPD. El Partit Comunista Alemany, el KPD, es va mantenir en una postura defensiva i hostil tant al govern de l'SPD com als nazis.

Recentment Slavoj Zizek, el famós filòsof eslovè, va comparar la firma del Memoràndum amb el Tractat de Brest-Litovsk tot oposant-lo a la comparació històrica del Tractat de Versalles (1). Amb aquesta metàfora Zizek volia defensar la jugada política del Memoràndum com a un moviment tàctic de Tsipras, com en el seu moment el govern bolxevic va haver de fer. Per contra, tots els fets polítics semblen indicar que és més adequada la comparació amb Versalles. La victòria de Syriza és una victòria pírrica d'un projecte fallit que ja no té la potencialitat d'esdevenir el campió anti-austeritat.

Syriza com a mal menor

En aquestes eleccions la desil·lusió amb Syriza i amb el govern de Tsipras s'ha visualitzat amb l'augment de l'abstenció que ha arribat fins al 44%. En les eleccions de gener la participació electoral va ser de pràcticament el 64%, en aquestes eleccions la participació ha caigut fins al 56%.

Malgrat tot, Tsipras ha revalidat la seva majoria i ha evitat el perill de perdre el govern. Syriza ha obtingut el 35% dels vots i 145 diputats. Tsipras ja s'ha posat amb contacte amb el líder de Grecs Independents, Panos Kammenos, per a repetir la coalició de gener ja que Kammenos compta amb 10 diputats, els suficients per a garantir la majoria absoluta, que es troba en 151 diputats, del nou govern.

Més enllà de la clamorosa dada de que quasi la meitat de l'electorat no ha votat en aquestes eleccions, en xifres això significa més de tres milions de grecs (sent el cos electoral de cinc milions quatre cents mil votants), una anàlisi més acurada ens permet veure que malgrat tot hi ha una minva del suport a quasi tots els partits parlamentaris.

Syriza ha obtingut 1'9 milions de vots, respecte al gener ha perdut 300.000 vots (un 14%), Nova Democràcia, el segon partit amb el 28% dels vots, de forma similar ha acusat un descens de l'11% (equivalent a 200.000 vots). Alba Daurada s'ha mantingut en tercera posició, com al gener, perdent tan sols 9.000 vots tot i això millora percentualment i obté un escó més fins sumar 18 diputats. La coalició del vell partit socialdemòcrata, Pasok, amb l'escissió neoliberal de Syriza, Dimar, ha repuntat de nou amb una millora notable dels seus resultats, situant-se com a quarta força amb 17 escons i 340.000 vots, un 18% més que al gener. El KKE, el Partit Comunista de Grècia, per la seva banda, ha mantingut els seus resultats, amb un 5'5% del vot i sense cap variació en el seu grup parlamentari conformat per 15 diputats. Kammenos, el soci de Tsipras, ha entrat pels pèls al parlament ja que la llei electoral grega fixa un mínim del 3% dels vots per a obtenir representació parlamentària i ell ha obtingut tot just el 3'7% dels vots.

L'escissió d'esquerres de Syriza, Unitat Popular, ha rebut un gerro d'aigua freda en no accedir al parlament grec pels pèls ja que va obtenir un 2'86% (155.000 vots), quedant-se a les portes. Les enquestes de principis de setembre oferien per a Unitat Popular un resultat ambiciós del 8% I malgrat que les enquestes de l'última setmana i dels últims dies proporcionaven un resultat més ajustat, del 3-4%, semblava garantida la presència al parlament. Molts activistes i militants d'Unitat Popular donaven per descomptada l'entrada al parlament, en saber-se els resultats la desil·lusió i les cares llargues caracteritzaven l'ambient en la parada electoral d'Unitat Popular.

Com hem de llegir els resultats per a entendre els mals resultats d'Unitat Popular, la potencial veu de l'Oxi? Hi ha diverses causes explicatives de la marginalització electoral i cap d'elles depenia de la voluntat d'Unitat Popular.

En primer lloc, la data de les eleccions tenia lloc tot just després de la firma del Memoràndum i de l'escissió de Syriza. L'objectiu de Tsipras era obtenir altre cop un govern estable, ja que va perdre 25 diputats al juliol, amb una majoria parlamentaria clara i aconseguir aquesta majoria abans d'haver d'aplicar cap mesura del Memoràndum, que previsiblement li hauria fet perdre suports. Tsipras ha tingut un èxit total en aquest sentit, ha aconseguit invisibilitzar els dissidents d'esquerres i ara gaudeix d'un grup parlamentari lleial, obedient i dòcil. A més, el temps ha anat en contra d'Unitat Popular que amb menys de 20 dies de vida política no ha pogut constituir-se com a un pol renovador de l'esquerra.

El segon factor clau per a la victòria de Syriza i la marginalització d'Unitat Popular té a veure amb la polarització del vot entre Nova Democracia i Syriza que en l'última setmana prèvia semblaven empatades i alguna enquesta donava l'avantatge a Meimarakis, el seu líder, per sobre de Tsipras. De manera que la lògica del vot útil per a evitar la tornada de Nova Democracia ha jugat a favor de Syriza i en contra d'Unitat Popular. També ha tingut el seu pes la lògica del mal menor, és a dir, molta gent ha votat a Syriza per no creure en una alternativa al Memoràndum i, per tant, ha votat per una gestió “progressista” de l'austeritat.

El tercer factor té a veure amb que per a la manca de temps i a la desil·lusió de la població Unitat Popular no ha pogut representar l'Oxi perquè no ha pogut convèncer a la població de que hi ha una alternativa al Memoràndum i que passa per la sortida de l'eurozona.

El diumenge alguns activistes d'Unitat Popular afegien que potser si Zoe Konstantopoulou hagués estat la cap de llista de la formació els resultats haurien estat millors, en tant que Konstantopoulou gaudeix d'un carisma considerablement mes magnètic que Lafazanis. Per altra banda, si el conjunt de l'esquerra anticapitalista, Antarsya (que ha obtingut el 0'8% del vot, quedant-se fora també), s'hagués unit en massa a Unitat Popular potser s'hauria accedit al parlament, expressava Kostis Benning, membre de les joventuts d'Unitat Popular.

Nous escenaris, Memoràndum i els reptes de l'Oxi

L'estabilitat d'Alba Daurada i el no accés d'Unitat Popular son dos dels fets mes sorprenents d'aquestes eleccions i que canvien les hipòtesis del futur polític de Grècia. L'estabilitat d'Alba Daurada és sorprenent perquè el partit feixista no ha realitzat absolutament cap míting públic a Atenes. La setmana prèvia a les eleccions Alba Daurada va intentar realitzar un acte public al barri portuari del Pireu, tradicional zona obrera, i per la pressió del moviment antifeixista va haver de realitzar l'acte a l'interior de les oficines del partit.

Durant la campanya electoral no hi havia cap cartell d'Alba Daurada en cap dels principals carrers i places d'Atenes, de fet, han adoptat un perfil tan baix que ni ha volgut posar una paradeta electoral al centre d'Atenes, a diferència de la resta de partits polítics.

A això cal sumar que durant la campanya electoral ha continuat el procés judicial, que afecta la direcció del partit nazi, per l'assassinat del cantant Pavlos Fyssas ara fa dos anys. El 17 de setembre el líder de la formació, Nicholaos Michaloliakos, acceptava públicament les “responsabilitats polítiques” de l'assassinat. I malgrat el que seria d'esperar Alba Daurada no ha sofert un daltabaix electoral.

Com continuarà la tragèdia grega en curs?

Per una banda tenim el nou govern de Syriza-Anel (sigles de Grecs Independents) llest per aplicar el tercer Memoràndum que segons el mateix Varoufakis, gens sospitós de radical, està destinat a fracassar i a agreujar les desigualtats socials (2). L'aplicació de l'austeritat fa preveure un descens del suport social, i previsiblement electoral, de Syriza en les properes eleccions.

Per l'altra banda trobem que en el parlament grec només hi ha dues forces polítiques oposades a l'austeritat, els feixistes d'Alba Daurada i els comunistes del KKE, de les quals la primera sembla, desgraciadament, millor posicionada en termes discursius per a capitalitzar la protesta. Fins ara els activistes nazis han estat inactius però no hauria de sorprendre que intentin prendre els carrers organitzant actes racistes contra els immigrants i els refugiats alhora que intenten liderar els moviments anti-austeritat.

Per últim trobem que l'esquerra grega anti-euro està fortament fragmentada, entre el KKE, Unitat Popular i Antarsya, i poc acostumada a la unitat en l'acció. Sembla difícil que el KKE pugui aglutinar un moviment ampli contra l'austeritat o contra el feixisme en tant que la seva única consigna és unir-se al KKE per “fer-lo mes fort” sense precisar mai una postura clara respecte a l'euro o la Unió Europea, unit a la seva tradicional hostilitat a qualsevol altre partit d'esquerres (3). Respecte a Antarsya, no sembla clar el futur de la coalició, en tant que importants sectors plantejaven, almenys fins abans de les eleccions, d'unir-se a Unitat Popular.

Unitat Popular en tant que hipòtesi política per a representar l'Oxi i defensar la sortida de l'euro per a trencar amb el Memoràndum i l'austeritat segueix viva, però afeblida per la manca d'un grup parlamentari. Aquest fet serà especialment problemàtic ja que dificultarà enormement visibilitzar un discurs progressista sobre la sortida de la Unió Europea i que plantegi alternatives reals cada cop que el govern de Syriza-Anel cedeixi a les pressions de la Troika.

L'única carta que té ara mateix l'esquerra grega és la de la mobilització social contra el Memoràndum i la de buscar la unitat per a aturar Alba Daurada, serà clau que més enllà de les diferències polítiques i estratègiques els tres principals partits de l'esquerra puguin posar-se d'acord per a fer front al tsunami que ve.

Notes:

1. Veure Zizek, Slavoj. The Greek Apocalypse: Versailles or Brest-Litovsk?. In these times, publicat el 24 d'agost de 2015. Disponible a:

http://inthesetimes.com/article/18339/the-greek-apocalypse-versailles-or-brest-litovsk

2. Veure en concret Fafatale, F. Inquietud de Tsipras antes el testimonio de Varoufakis en la Comision de la Verdad. Diagonal, publicat 21 de setembre de 2015. Disponible a:

https://www.diagonalperiodico.net/global/27805-inquietud-tsipras-antes-del-testimonio-varoufakis-la-comision-la-verdad.html

I també un article del mateix Varoufakis explicant per què creu impossible d'aplicar el Memoràndum o un gir a l'esquerra de Tsipras per a incomplir-lo. Varoufakis, Yanis. Tsipras esta destinado a fracasar: los verdaderos vencedores en Grecia son los prestamistas. Sin permiso, publicat el 22 de setembre de 2015. Disponible a:

http://www.sinpermiso.info/textos/tsipras-esta-destinado-a-fracasar-los-verdaderos-vencedores-en-grecia-son-los-prestamistas

3. Per a veure la postura política en general del Partit Comunista de Grècia és possible llegir diversos comunicats del partit en la seva web en castellà. El publicat dos dies abans de les eleccions ja és significatiu; KKE. Con un KKE fuerte damos un paso en el camino al derrocamiento. Web del KKE, publicat el 18 de setembre de 2015. Disponible a:

http://inter.kke.gr/es/articles/Con-un-KKE-fuerte-damos-un-paso-en-el-camino-del-derrocamiento/

Albert Portillo, politòleg present a Atenes en seguiment de les eleccions gregues  

Notícies relacionades