Escac i mat

El 25 de juliol el CAR (Centre d’Alt Rendiment) de Sant Cugat va celebrar el seu 30è aniversari. Trenta anys posant la nostra ciutat dins del panorama mundial esportiu. Trenta anys formant tant a físicament com acadèmica les joves promeses esportives del nostre país. Joves que han de lluitar i esforçar-se al màxim per poder ser aquí. Persones que cada matí es desperten ben d’hora per treballar per poder aconseguir superar la seva meta personal. Aquestes són les veritables abanderades de la meritocràcia. Per molts més anys d’encerts professionals i èxits esportius!

Tot i això, un dels convidats “d’honor” d’aquesta celebració va ser el Rei d’Espanya Felip VI, etern antagonista de termes com esforç, mèrits propis o treball.

Trobo fins i tot irònic que un personatge com el rei hagi assistit a una institució que alava la feina constant de cada dia. Tot i que potser estic sent una mica dura amb ell. Perquè tothom sap que els Borbons han sigut una dinastia ferma defensora de la feina de fill de papa. Perquè és molt difícil viure dels diners dels altres. Si fos fàcil, tots seríem reis.

En clau local, el grup municipal d’ERC-MES vam proposar anomenar al monarca Felip VI persona non grata de Sant Cugat. Aquesta iniciativa no es va poder tirar endavant tot i el suport de la CUP-PC i ICV-EUiA. El govern convergent, tot i dir que “no tenen una simpatia especial” vers el Rei, va votar en contra la moció. El típic tòpic joc de la Puta i la Ramoneta, ara en versió monàrquica!

Doncs personalment penso que en plena democràcia del segle XXI el poder monàrquic s’ha caducat i comença a fer olor. Com pot ser que nosaltres hàgim de despertar-nos cada matí per anar a treballar, per sovint rebre una misèria de sou, mentre que ells es riuen a les nostres cares des dels seus palauets i luxosos iots? La monarquia i els seus representants són una institució que no representa les concepcions de democràcia i igualtat. A més a més, no oblidem que és un poder directament legitimat per la dictadura feixista. El Rei Joan Carles I va ser escollir pel dictador Francisco Franco, o no recordàvem això? Em costa molt poder defensar una institució filla d’una tirania.

Com cantàvem Els Pets, “si és cert que som igual davant la llei, per què collons jo mai podré ser rei”? Els Països Catalans no tenim rei. Els Països Catalans som sobirans.

Ainhoa Miró, estudiant d'Educació Primària i membre de les JERC

Categoria: 

Notícies relacionades