Blogs

Marxar, el dejuni o la lluita

Un quart de vuit del matí. Gràcia, Sabadell. Sortim de casa i agafem el cotxe fins a un dels racons més allunyats de tot de Sant Cugat. Valldoreix no és segurament el que el president Macià tenia al cap quan parlava de la caseta i l’hortet. Però aquí ara no hi entrarem. Arribem a Escola a tres quarts. Les monitores ens reben amb el seu somriure i els meus fills comencen la seva jornada laboral, més llarga que la meva.

A qui es deuen els partits?

Mire el debat d’investidura. Acaba de parlar el polític de torn. Tota la seua bancada aplaudeix. Hi ha qui teatralitza més, els diputats s’aixequen amb cares de complaença palmejant fort per a sonar més que la resta; com si això poguera alterar el resultat de la votació. Paraules grosses pensades per a la televisió donen pas a discursos reiteratius, buits i a un parlamentarisme de cap a caiguda, llevat d’algunes figures molt concretes.

Marxeu a viure a Rubí!

Avui, donant-hi voltes al futur, al meu i al de les meves companyes, i veient la convocatòria de macroassemblea per l'habitatge que proposa el Sindicat de Llogateres per al proper 2 de juny, em voltaven algunes idees pel cap. Viurem totes a Rubí, o Badia, o Sabadell o Cerdanyola, d'aquí a un parell d'anys? Quin tipus de persones quedaran a la ciutat? I què passarà amb el teixit associatiu que hi ha?

Coses de dones

Sovint sento aquesta afirmació, massa vegades i sempre en referència a la defensa dels drets de les dones, dels drets bàsics i elementals dels que, com part de la societat, no hauríem de reclamar doncs cauen per si mateixos. “Coses de dones”.

Des de la meva petita memòria

Jo no puc fer una roda de premsa, no soc important. Tampoc tinc la facilitat que tenen uns altres de mentir, ni m’agrada ni sóc capaç perquè no em surt la cara de pòquer o la insensibilitat necessària per fer-ho. Així que només deixo constància de la meva memòria a través de la paraula escrita i gràcies en aquest meravellós mitjà que és elCugatenc que em dóna l’oportunitat de fer-ho.

Whatsapp

Si hi ha un sistema de comunicació que ha revolucionat la manera de comunicar-nos en el segle XXI, aquest es el Whatsapp. Amb un nom que deriva de l'anglès col·loquial com a manera de referir-se al "Whats up?" (Que passa?), va néixer com a alternativa barata als SMS. Tot això en un mercat on internet revolucionava la telefonia mòbil i on els telèfons intel·ligents es van convertir en un símbol d'estatus social entre els adolescents.

La República invisible, el ‘processisme’ i les municipals

Per respecte a la Segona República no seré jo qui diga que unes municipals no poden servir per a canviar un sistema polític. Sense la victòria dels republicans en els comicis del 1931, entesos com un plebiscit sobre una monarquia deslegitimada, potser mai hauríem tingut pàgines republicanes als llibres d’història –amb permís de la Primera República– i ves a saber què ens haguera vingut després i què estaríem vivint ara.

Un Cal Temerari per a tothom

Fa ja 3 anys que Cal Temerari camina. I amb 3 anys deu ni do com de lluny que ha arribat. Hem recorregut camins difícils, i és que en molts aspectes obríem camí. Han estat 3 anys plens d’èxits i amb molts encerts, però també amb errors, problemes i limitacions.

Pàgines

Subscribe to Blogs