El fet que es tracti d’un projecte sorgit de l’Esquerra Independentista (EI) fa que ‘això de la Unitat Popular’ soni com quelcom sobre el que es podria reflexionar. És més, donat que és un projecte que suma col·lectius i moviments socials sembla que sigui el que toca. Parlem-ne.
Satisfet amb el sopar, la conversa podia allargar-se hores així que va decidir demanar una altra copa; res, un glop per a refrescar-se novament, un tast de cervesa regalimant per la gola per a soltar-la en una conversa banal, com qualsevol d’aquelles amb els amics en un cap de setmana. Només que aquesta vegada no era un cap de setmana qualsevol. Després de més d’un any d’amargar-se als bancs dels parcs de la ciutat quan la restauració no tenia més remei que tirar la seua clientela al carrer per a complir les normes COVID-19, per fi, PER FI, podien allargar la nit.
La Cristina Lamb és escriptora i corresponsal de guerra porta molts anys escoltant històries de dones en zones de conflicte armat. Històries amb denominador comú, la impunitat. I és que malgrat de que a milers de dones i nenes en moltes zones del nostre món se les viola, ven i esclavitza diàriament, difícilment els responsables passaran per judicis pels crims comesos.
A l’Ateneu fem un balanç molt positiu d’aquest inici de curs! Ens agrada tenir la casa plena de gent i veure l’acollida que han tingut les noves propostes del programa. Us recordem que encara hi ha molts cursos per començar, i sou a temps d’inscriure-us a propostes com Relats utòpics –en col·laboració amb elCugatenc–, Fotografia nocturna, Intel·ligència artificial o Alimentació en la menopausa, entre d’altres. Truca’ns al 936 74 51 95 o dona una ullada a la web per resoldre qualsevol dubte!
Un dels punts més delicats durant aquests anys de Cal Temerari ha sigut la gestió de la identitat com a col·lectiu. Començant per la tensió entre tenir propostes programàtiques pròpies o executar-les a través del suport dels col·lectius, però sobretot en la identitat de grup i de col·lectiu de les persones que dinamitzàvem el projecte, especialment abans de la refundació en espais de participació oberts i espaiats en el temps, quan funcionàvem amb una assemblea setmanal reduïda.
En la “Taula de persones amb discapacitats” del passat setembre, que organitza l’Ajuntament de Sant Cugat, es va presentar “Yo también leo”.“Yo también leo” és una aplicació inclusiva que ajuda a l’aprenentatge de la lectura per nens amb síndrome de Down, TEA (trastorn de l’espectre autista) o qualsevol altre tipus de limitació cognitiva. Aquesta aplicació ha estat creada per la Gemma Fábregas i la Marie Anne Aimé i va néixer perquè els nens aprenguessin a llegir d’una manera divertida i didàctica amb reforç positiu. El seu protagonista és un simpàtic mussol que durant tot el joc acompanya al nen en el seu ensenyament.
El darrer ple de la EMD va posar de manifest el descontentament i l'oposició de moltes associacions i entitats de Valldoreix davant les iniciatives que el govern de l’EMD, (Junts amb la complicitat de Ciudadanos) que pretenen endegar l'antic i superat projecte de la Centralitat amb una actuació parcial i desarrelada per redactar un Pla Especial que situí un Centre cívic polivalent de 1.800m2, un espai escènic i musical de 1.000m2 per a 200 espectadors i un mercat municipal amb una superfície inferior a 800m2 tot encaixat en una plaça cívica de 4.000m2.
Les xarxes socials de Sant Cugat estan plenes de comentaris que fan al·lusió a les diferents propostes que des del consistori s’han fet en matèries mediambientals o urbanístiques, opinions que recriminen decisions preses amb massa celeritat i sense plantejar alternatives.
El dia de la inauguració de Cal Temerari vam dir que al cap d’uns any seria difícil imaginar-se com era la vida social i política a la ciutat abans que existís. I crec que així ha estat. Avui en dia, des dels projectes transformadors i moviments socials disposem d’un marc mental sense el qual costaria operar.
Sovint, al parlar de la crisi ecològica i climàtica, acaba sortint a debat el potencial que pot tenir la Tecnologia. Per a algunes persones, la Tecnologia és una mena de panacea que solucionarà, per si sola, tots els problemes del món. Per altres, aquesta és precisament una part central del problema, i la solució per a la crisi és justament abandonar la societat tecnològica per retornar a formes de vida més rurals i més naturals.