El masclisme mata. A mi m'ho recorden les 1.025 dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles, feminicidi íntim que es diu. Potser et preguntaràs per totes les altres, aquelles que no tenien vincle amb l'agressor i et diré que aquestes no compten en aquesta estadística oficial que va començar al 2003. I no compten malgrat que en el conveni d'Istanbul així ho especifica. El govern central en va ratificar la seva permanència al 2014 però encara no hi son.
A l'Ateneu ja estem tancant la programació de cursos i activitats pel 2020, però encara ens queda molt per gaudir aquest trimestre. Us presentem les activitats per aquesta setmana, i us convidem a donar un cop d'ull a www.ateneu.cat als monogràfics dels propers dies i als cursos de Nadal que hem preparat per al desembre!
Des del 24 d’octubre fins al 24 de febrer de l’any 2020, La Mona Lisa lluirà el seu somriure amb plenitud, ja que estarà acompanyada per més d’un centenar d’obres del mestre italià. La capital francesa acull una espectacular retrospectiva que posa el fermall d’or en el 500 aniversari de la mort del que va ser el pintor, anatomista, inventor, escultor, escriptor, arquitecte, enginyer… més rellevant del renaixement, Leonardo di ser Piero da Vinci.
Un avió és un espai tancat compartit, durant un temps, per un nombre determinat de persones liderades/conduïdes per professionals preparats, ajudats des de la distància per altres professionals també competents. (I té uns motors i unes ales i etc., naturalment).
Si no tenim en consideració el parèntesi anterior podríem dir que un avió s'assembla a un país, que és un espai delimitat per unes fronteres, que durant un temps comparteixen unes persones i que està liderat/conduït per professionals preparats ajudats des de la distància per altres professionals també competents.
Aquest matí possiblement totes ens haurem llevat pensant en el mateix. Mentre esmorzàvem haurem encès la ràdio, i ens haurem trobat que els tertulians ja n'estaven xerrant, convençuts que tenien la resposta a totes les preguntes. I quan hem arribat a classe, a la feina o encara hi érem de camí, segur que haurem pogut caçar més d'una conversa sobre el tema. Aquest és, òbviament, els resultats de les eleccions generals. I no és per a menys, ja que ens han deixat moltes coses per comentar.
Quan el Manelet tenia un parell d'anys, un dia va agafar febre i cagarrines. Jo no tenia ningú amb qui deixar-lo, així que vaig avisar a la feina ja que aquell dia no hi podria anar. Al dia següent el petit ja estava millor, però requeria de vigilància per a prendre’s la medicació. Els meus pares no estaven disponibles i no em va quedar una altra que endur-me’l al despatx.
Una casa a punt de ser enderrocada a Sant Cugat amagava un tresor. Dues capses amb més de cinc mil negatius ben conservats i el positivat en paper de set-centes imatges inèdites de la Guerra Civil que el fotògraf Antoni Campañà havia amagat al garatge de casa seva.
Aquest divendres passat, dos accidentats més. Dos més en una llarga llista.
I és que aquesta travessa té un embruix especial.
Quan era jove em va agafar la fal·lera de voler caminar-la. En feia d'excursions, però mai no trobava l'ocasió ni els acompanyants. Això sí, no la féu mai sols.
L'ocasió va arribar quan ja era un senyor madur. Els dos excursionistes que venien amb mi, si fa no fa, eren de la meva edat. O un xic més joves, però més experimentats que jo.
14 anys... La mateixa edat de la meva filla, a la que, sense que ella se n’adoni, estic mirant mentre fa els deures. Una nena i dona alhora. En quin món vivim?
14 anys tenia en el moment dels fets, la nena que va patir una violació múltiple a Manresa, a mans de 5 individus. El sisè s’ho mirava i no va fer res, i ha estat absolt de la comissió dels fets.
Ken Loach i Paul Laverty ho han tornat a fer. Sorry we missed you és una pel·lícula que retrata perfectament el món on vivim, la precarietat en la qual vivim i estem sotmesos. Feines que ens condemnen a passar el màxim temps fora de casa, on podem ser acomiadats d'un moment a l'altre o on ens obliguen a ser autònoms sota la gran premissa de la llibertat falsa d'horaris.
