Alegria, ja ha arribat la Festa Major! Portem tot l'any esperant aquestes dates, vaja, com mínim la majoria de veïns i veïnes ho hem fet. Des de fa unes setmanes hem pogut veure com la nostra ciutat es vestia de gala. No hi ha res que cridi Festa Major com les banderoles del carrer Santa Maria.
Un partit polític no és un fi en sí mateix; és un instrument al servei de la societat per a canalitzar les demandes econòmiques, socials, culturals i polítiques dels qui el formen i del sector social que representa. És una construcció humana per a l’anàlisi, el debat i l’acció. Un partit polític que vulgui canviar la societat, hauria de ser un embrió d’aquesta nova societat que vol construir. Democràtica, inclusiva i participativa.
Els temps canvien i avancem. Sí, avancem. Encara que de vegades ens costi veure-ho. Aquest 28 de Juny celebrem el Dia de l'Orgull Gai. Han passat molts anys d'ençà que el bar Stonewall de Nova York va ser testimoni dels fets que van donar origen al moviment de reivindicació del col·lectiu LGTBI. Era l'any 1969, fa gairebé cinquanta anys. El món ha canviat, i molt.
L’Institut Nacional d’Estadística ha publicat aquesta setmana el seu darrer estudi d’indicadors urbans que deixa Sant Cugat com la tercera ciutat amb major renda mitjana de les llars a nivell estatal (xifra del 2014) just al darrere de Pozuelo de Alarcón (73.014 euros) i de Majadahonda (57.623 euros), dos municipis madrilenys veïns.
La història parla sempre de reis, emperadors, polítics i descobridors. De tant en tant surten a escena personatges que tenen especial facilitat pel canvi de camisa. Un d'ells és Martínez de la Rosa, també conegut per “Rosita la pastelera”. Però, qui són els veritables protagonistes? El poble. Els que empenyen les rodes de la sínia de la història. Aquell qui els llibres no anomenaran mai.
Por trece razones és una sèrie de Netflix que es va estrenar el passat 31 de març, i que no ha deixat indiferent a ningú. Ha sigut la sèrie més tuitejada del 2017, i és que ha creat un gran debat a la població.
Hi ha sèries i pel·lícules que marquen la diferència per petits detalls; i són aquests els que ens mantenen amb la boca oberta durant el visionat d’una producció. Cada vegada és més palpable com les sèries britàniques sobrepassen les nord-americanes per originalitat però, sobretot, per no tenir tabús culturals. I si hi ha una sèrie que podem dir que no es talla un pèl és Utopia.
Onze. Aquesta és la xifra d’animals morts durant la celebració de la festivitat del Rocío, a Huelva, Andalusia (en la que es manifesta l’adoració a la Verge del Rocío, a grans trets). Concretament, deu cavalls i un bou, la causa de la mort dels quals no està encara determinada, encara que es coneix que com a mínim un d’ells va defallir per patir còlics, i que és molt probable que la causa originària de la mort de tots ho hagi estat l’esgotament.
És una expressió molt valenciana –almenys per estes terres no l’he sentit mai– però ve que ni pintada: Quin bolet! És a dir, quina cosa ens ha sorgit inesperadament! Els dos cursos bolet que el Departament d’Ensenyament ha anunciat de cara al curs vinent són un bon bolet. El problema és que a Sant Cugat darrerament n’ha tingut molts. La ciutat ha esdevingut un tronc vell de xop a la vora d’un riu o una d’aquelles bosses per a criar qualsevol espècie de bolet.
Fa una setmana i escaig es presentava a Sant Cugat el Sindicat de Llogaters. Una mica d'esperança davant una situació que sembla que no puguem aturar. Com sempre, il·lògic, ja que una qüestió que afecta negativament a tanta gent per beneficiar-ne a tant poca ha de ser portada als carrers perquè unes institucions que diuen representar la població hi tinguin un mínim de consideració.
