Quan a les tertúlies es parla d’atzucac és possible que no siguem conscients de la complicació real de tot plegat. Perquè si bé és cert que a tots ens hauria agradat una eixida més tranquil·la al debat sobre l’autodeterminació de Catalunya, fa anys, massa anys, que les institucions han fallat, aferrant-se als interessos de les burgesies que dominen les democràcies liberals.
Comencem una nova quinzena a l’Ateneu amb una gran varietat de propostes: dimarts 22 a les 19h. acollim la tertúlia literària del Cercle d’Arts, amb la col·laboració de la Associació Gabriel Ferrater. Marta Pérez presentarà la seva poesia acompanyada de la ballarina Aida González.
Fa una setmana el Conseller d'educació Josep Bargalló anunciava una notícia desitjada per molta gent. Catalunya implementaria de manera transversal l'educació psico-sexual-afectiva des de P3, tres anys fins 4t d'ESO, 15 anys en centres públics i concertats. De moment, pionera doncs hi han tres autonomies on es treballa de forma reglada la matèria però des de la secundària, Comunitat Valenciana, Aragó i Navarra.
Després d'un començ vaticinador, al minut quatre, Orson Welles diu: "Aquest relat és d'una novel·la que es diu El Procés. No hi ha misteri ni enigma per resoldre. Cal dir que la lògica d'aquesta història és la lògica d'un somni o d'un malson."
I com que ja estem advertits no podem fer més que donar-li la raó; és un autèntic malson. Com a pel·lícula un malson extraordinari. Com a realitat, un fet esfereïdor.
Per tal d'il·lustrar el comentari anterior n'hi ha prou amb reproduir alguns dels diàlegs que es produeixen en diferents moments del relat:
Pssst, el diumenge 20 d'octubre vine als jardins de l'Hotel Sant Cugat i posa't ben guapa/o... Si tens sort, t'adoptaran!
NOVA JORNADA D'ADOPCIONS! El diumenge 20 d'octubre, 15 gossos molt especials t'esperen al Market que EnláZate Bcn organitza als jardins de l'hotel. Ens trobaràs amb la nostra parada solidària i 15 preciositats peludes de Caldes Animal que busquen família.
A les 12 h, farem una DESFILADA en la qual et presentarem a cada un dels nostres convidats especials i la seva història.
La xifra de visitants estrangers a casa nostra mostren que Catalunya va ser el principal destí turístic els primers sis mesos de l'any amb un 23% del total de l'Estat espanyol. La tendència mostra una contracció en el nombre de visitants però també un increment del 2% de la despesa mitjana. A més, la durada mitjana dels viatges va ser més baixa que en el mateix període de l'any anterior, 0,4 dies menys per persona.
Després d'haver viscut la primera des d'una Associació de Veïns a l'Hospitalet de Llobregat o fent de mestre en una escola activa i catalana, no m'esperava veure aquesta segona lluita contra franquistes de nou encuny.
Ja ho deia el dictador: “Todo queda atado y bien atado”. I Déu n'hi do el que dura els lligams de la “Cruzada”!
Ella.
Sempre va contenta per la vida, en la seva cadira de rodes, corrent veloçment pels carrers de Gràcia. Jo mai la puc seguir la seva velocitat. Sempre ho té tot pensat, tot previst, jo mai ho puc tenir tot en compte ja que el dia a dia se’m menja i ella em dona 50.000 voltes.
Un dia, mirant la ciutat des de la terrassa d’un conegut local comercial amb solera al centre, em va dir: “Eva jo no tinc una discapacitat, és que les meves capacitats són diferents de les tevesˮ.
De petita, en la dècada dels 70, pensava que m’hagués encantat poder escriure amb llapis i paper totes aquelles històries que dansaven dins meu. Era una quimera. Tres dècades després, aquí em teniu; els meus pensaments, opinions i relats us arriben a través d’un diari digital i allotjat en el món del ciberespai. L’arribada dels ordinadors i d’Internet va ser tota una alliberació per a mi i per les meves històries. El que mai m’hagués imaginat és que arribaria un dia que tocaria música amb els ulls... I actualment ho estic començant a fer!
Seré breu. Segurament hagi de tractar un tema específic sobre Valldoreix i Sant Cugat i no sé exactament de què parlar, perquè personalment, estic tan agraïda en aquest municipi des de fa un temps que només em surten paraules bones. Tot i que no soc cap naïf i sé que hi ha molts problemes a solucionar. Així que començo donant les gràcies, perquè ja deu fer dos anys que estic instal·lada aquí i en aquest temps tot ha anat a millor.
