Blogs

Nissan i la crisi que ens ve

Que 3.000 persones es troben, de sobte, sense faena és una notícia pèssima sempre, només que ara ens fa més mal perquè ja ens veiem de cap en una crisi en què qui caiga tindrà molt més difícil alçar-se. Que darrere dels 3.000 llocs de treball directes n’hi haja fins a 22.000 indirectes més no és més que un greuge dolorós que ens dibuixa, una vegada més, qui mana en este joc de dos actors: qui posa la mà d’obra sense la qual no existiria el negoci o qui posa els diners aconseguits gràcies a la mà d’obra dels primers.

Silenci

Fa anys vaig ajudar a una amiga i el seu fill de 7 anys ens va explicar abusos sexuals per part del seu pare. Encara recordo el dolor i la impotència de passar per serveis i més serveis relatant una i alta vegada el mateix. Diumenge em va trucar una dona exposant un fet similar, dolor i més dolor i molta impotència ja que la situació s’agreujava per aquest estat d'alarma per la COVID-19.

Tornen temps de carrer

Van passant les setmanes i, a mesura que anem guanyant la partida a la COVID, la vida va tornant als carrers. Els nens ja fa temps que surten a jugar després de mesos en els quals no se’ls ha tingut en compte, fa dies que cada tarda a partir de les 20h Sant Cugat s’omple de corredors i a partir d’avui —Per fi!— podem tornar a trobar-nos amb la nostra gent a casa o fent una cervesa a les enyorades terrasses.

Aturada en sec

Xina deixa de fixar objectius de creixement del seu PIB per primera vegada en dècades a causa de la gran incertesa provocada per la pandèmia del coronavirus.

La notícia, que va tenir una repercussió mundial, va sortir el divendres 22 de maig durant el discurs inaugural de Li Keqiang, Primer Ministre de la República Popular Xina, al Congrés Nacional del Partit Comunista a Pequín.

Jugant amb foc

Quan escric aquestes línies acaba de produir-se la cinquena ratificació de l’estat d’alarma per part del Parlament espanyol.  I també el malentès, per dir-ho d’alguna manera, entre els grups parlamentaris del PSOE, UP i HB-Bildu sobre la derogació de la reforma laboral de 2012. Un acord a corre-cuita per tal de garantir l’abstenció de HB-Bildu en la votació, ha estat impugnat per un dels signants d’immediat perquè és molt difícil de complir en els terminis (i probablement també en el termes) establerts.

Parlem de les nostres pensions

L’atac a les nostres pensions forma part d’una ofensiva neoliberal en tota regla a tot l’estat del benestar. No solament volen treure profit de les pensions, sinó també de la Sanitat, l’ Ensenyament  i  la Dependència. Estan disposats a treure beneficis de tots els camps que tenen a veure amb el benestar de les persones.

Confinats amb nens

Qui ho havia de dir. Pares i fills tancats a casa, sense feina ni escola. El món aparentment aturat, vist des de la finestra de casa o per la pantalla de la TV o del mòbil.

No sols, però, van patir els nens. També els pares. Els que habitualment ja s'hi feien càrrec i els altres, els que acostumaven a deixar-los amb cangurs o avis.

Dues anècdotes explicades per la Marga, la meva dona.

Pàgines

Subscribe to Blogs