Què és la música?

Sabem que la música està feta de sons que a base de repeticions, patrons i relacions entre ells donen lloc a aquest art tan especial i intrínsec de l'ésser humà.

La música forma part de la humanitat des dels nostres inicis, quan els nostres avantpassats pintaven a les coves, ja fabricaven instruments per a gaudir del so amb flautes que daten fins i tot de fa 42.000 d'anys.

La música ens estimula en molts sentits i a través de tots els sentits, és per això que és present a totes les cultures d'arreu del món i des del seu inici.

Com percebem i entenem la música?

Podem mirar de fragmentar-la en diversos elements que demanen de diferents facultats per a ser percebuts, així doncs, el primer i el més bàsic seria la pulsació o tempo.

La pulsació

La part més intuïtiva del nostre cervell, l’anomenat cervell reptilià és qui capta la pulsació i qui fa que moguem el peu al ritme de la música. El tempo de la música ens influencia directament fins al punt de ser capaç d’accelerar les nostres pulsacions,  i és per això que sovint posem música ràpida i dinàmica quan volem fer esport o realitzant algun tipus d'activitat física.

Però, i aquesta capacitat és exclusiva dels humans? 

Tot i que els mamífers més propers a nosaltres, els Bonobos, no són capaços de fer-ho, sembla ser que altres animals sí que poden percebre el tempo de la música. 

Fa uns anys va aparèixer el famós video de Snowball, una cacatua capaç de moure el cap al ritme de la música, independentment de l’estil i velocitat d’aquesta. Recentment, la University of California ha divulgat un video amb evidència del primer mamífer capaç de fer-ho també, un lleó marí que balla Boogie Wonderland a diferents tempos.

L’afinació

El segon element que distingim dins la música són les notes o l’afinació

Una nota ve definida per la freqüència en que vibra la ona sonora, a més freqüència, més agut serà el so. Però el més important no és l’afinació d’una nota aïllada sinó la distància sonora que hi ha entre diverses notes.

Quan demanem a un home i a una dona que cantin una mateixa nota, sovint el que passa és que canten octaves diferents, és a dir, la dona estarà cantant un so en el que la freqüència de vibració serà exactament el doble.  Però més enllà dels tecnicismes, saps com sona una octava?

 

Músic o no, tots coneixem la famosa cançó “Somewhere over the rainbow” del Mag d’Oz, una melodia que comença fent un salt d’octava, un interval que es repeteix en la música de totes les cultures.

No som els únics capaços de reconèixer una melodia, els ocells també poden fer-ho, però si la transportem, és a dir, la cantem més aguda o més greu, la perceben com una melodia completament nova i desconeguda. 

Els humans en canvi som capaços de seguir reconeixent-la, perquè el que interpretem són els intervals o distància què hi ha entre les notes que formen la melodia i no les notes en si. 

El timbre

L'últim element que distingirem és el timbre, o el que molta gent considera el color del so. 

Tot i que un violí i una trompeta toquin exactament la mateixa melodia, amb les mateixes notes (ones sonores amb la mateixa freqüència) i al mateix tempo, som capaços de distingir el so de cada instrument perquè tenen timbres diferents. Aquesta és la capacitat més compartida en el món animal, el poder discernir i identificar diferents sons.

Però per què la música és únicament humana?

A diferència de la resta d'animals, només capaços de percebre algun dels elements mencionats, els humans podem interpretar-los tots i de forma simultània. Una feina que requereix diferents àrees del nostre cervell i que combinat amb el llenguatge i la memòria ens permeten processar la música de forma global, un procés molt complex que només el cervell humà pot dur a terme. 

Aquest procés tan complex implica un element més, les emocions.

El fet d'utilitzar diverses àrees del cervell de forma conjunta i amb un gran component emocional fa que la música sigui una gran eïna educativa, de cohesió social i de creixement personal.

La música ens ajuda a recordar, a aprendre idiomes o recuperar la parla, ens fa moure’ns i ballar, ens ajuda a processar emocions, a expressar-nos, a motivar-nos abans de saltar a la pista de joc, ens fa créixer i a connectar amb el nostre entorn. En definitiva, és part de nosaltres com a éssers humans i com pots imaginar, fer música a llarg termini i, sobretot per aquells qui comencen a desenvolupar-se, té grans beneficis al nostre cervell.

Ets una entitat i vols tenir un espai com aquest? Subscriu-te a elCugatenc i, a més, tindràs quatre setmanes de publicitat a l'any i una subscripció gratuïta trimestral per a tots els socis i sòcies de l'entitat.

Notícies relacionades