Tecnooptimisme o tornar als inicis

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Sovint, al parlar de la crisi ecològica i climàtica, acaba sortint a debat el potencial que pot tenir la Tecnologia. Per a algunes persones, la Tecnologia és una mena de panacea que solucionarà, per si sola, tots els problemes del món. Per altres, aquesta és precisament una part central del problema, i la solució per a la crisi és justament abandonar la societat tecnològica per retornar a formes de vida més rurals i més naturals.

El primer grup, que podem considerar tecnooptimistes, es caracteritza per defensar una fugida cap endavant de la crisi. Segons aquest grup, hi ha una sèrie de coneixements científics que poden tenir aplicacions industrials i tecnològiques futures amb el poder de solucionar els problemes de la societat actual. Plaques solars, generadors eòlics, cotxes d'hidrogen, geoingenyeria atmosfèrica, tecnologia d'emissions negatives, i el somni del reactor de fusió, la idea que algun dia la Humanitat (o per ser més precises una elit d’aquesta Humanitat) podrà dominar a la Terra l'energia de les estrelles. Cada una d'aquestes tecnologies, en cas de poder-se implantar a gran escala, té el potencial, diuen, de solucionar els problemes ecològics sense necessitat de canvis polítics. Que aquestes tecnologies no estiguin implantades (o no sigui realista desenvolupar-les i implantar-les en els tempos necessaris) no és un problema per als tecnooptimistes, per això són optimistes.

El segon grup vol tornar a un estat previ suposadament integrat en la xarxa de la Vida, i assenyalen una obvietat: Sense avions i helicòpters, sense cotxes i motos, sense fertilitzants sintètics, sense tractors, vaixells de càrrega i submarins nuclears, sense indústria pesant no ens trobaríem en el cul de sac civilitzatori on som. Les nostres màquines desprenen contaminants, requereixen recursos cada cop més escassos, i ens porten a marxes accelerades cap al desastre. No cal invertir en noves tecnologies, diuen, només cal desmantellar els aeroports, les fàbriques de cotxes i fertilitzants, enfonsar els submarins i els vaixells de càrrega. Són coses que cal fer, diuen, perquè de totes maneres la societat industrial té els dies comptats. Al futur no hi haurà cap d'aquestes màquines, però sí que quedaran els seus residus i el caos climàtic com a llegat. Cal aturar el dany, i per fer-ho cal aturar immediatament la màquina.

Un cop dibuixades aquestes dues posicions, voldríem fer algunes reflexions:

– "La tecnologia no és bona ni dolenta, però tampoc neutral" (Melvin Kranzberg). La tecnologia és una eina i no pot ser jutjada moralment fora del marc d'aplicació concret. Alhora, la tecnologia ens transforma i transforma el nostre món, així que en cap cas és neutral.

– La paradoxa de Jevons i la seva demostració empírica en diferents àmbits, demostren que la tecnologia per si sola no pot solucionar els problemes de recursos. Durant les últimes dècades, hem augmentat l’eficiència de les bombetes amb la tecnologia LED, hem millorat les plaques solars, els motors de vehicles i màquines diverses, i malgrat tot, el nostre consum energètic no ha fet altra cosa que augmentar. L’augment de l’eficiència dins del sistema capitalista contribueix a augmentar el consum i les emissions, i no al contrari. Això és així perquè sense una forta intervenció política l’augment de l’eficiència pot ser llegit com a un convit a consumir més i per tant el resultat final és el contrari del necessari.

– El nivell de desinformació és enorme. Sovint sentim notícies de motors que funcionen amb aigua, fonts d'energia infinites, i altres meravelles de la tècnica. En el millor dels casos es tracta de periodistes desinformats, i en el pitjor dels casos d'empresaris desinformadors.

– No hi ha solucions màgiques, i no hi ha cap proposta realista a curt termini l’aplicació de la qual ens pugui permetre seguir emetent i creixent com ho estem fent. Davant d’una crisi com la que estem immersos, calen solucions materials i no té sentit confiar el futur dels nostres fills i filles a allò que podem imaginar, però que no tenim cap garantia que es pugui esdevenir. Ens cal un full de ruta realista a tots els nivells, per tal de transitar cap a una societat “sostenible”, en el sentit literal del terme.

– Alhora, "desinventar" les tecnologies és impossible, i renunciar voluntàriament a allò que durant tant de temps hem anomenat "desenvolupament" sembla gairebé impensable, potser tant com domesticar el poder de les estrelles dins una gàbia magnètica. Fins i tot és un fet contrastat que algunes contribucions tecnològiques ofereixen alternatives més segures i més còmodes als mitjans tradicionals per a fer determinades tasques.

Un decreixement energètic i material és urgent. Però això no significa necessàriament aturar la recerca sinó afegir nous paràmetres a l'hora de valorar les diferents alternatives. I sobretot, entendre que el problema no és la manca de tecnologia, sinó la manca de crítica en l’ús social de la tecnologia.

En definitiva, creiem que el debat no hauria de voltar entorn de si tecnologia sí o tecnologia no, sinó que hauríem de centrar-lo entorn de qui té el control d’aquestes eines. Volem que siguin els exèrcits i les corporatives privades qui governin el capital tecnològic de la societat? Volem que els avenços que es fan en recerca pública serveixin per a construir armes que es puguin fer servir per a assassinar en nom dels nostres estats? Per a seguir-nos i vigilar-nos en nom de la lluita antiterrorista? Per a omplir-nos de publicitat en nom del lliure mercat, o per a viatjar més lluny i més ràpid en nom de la "llibertat individual"?

 

Al final, no hi ha operadores aeroportuàries que formin part de la xarxa d’economia social i solidària.

Com diu Ivan Illich al parlar de convivència, cal aspirar a un món on sigui l'ésser humà qui s'apropiï de l’eina, i no a la inversa.

Assemblea pel Clima

Notícies relacionades