La mirada

L'emplaçament de l'escola La Mirada constitueix avui en dia un dels debats més candents de la ciutat. Es tracta, però, d'un conflicte que ve de lluny. La situació del bosc de Volpelleres va començar a perillar l'any 2002, quan l'Ajuntament de Convergència va aprovar el pla urbanístic d'aquest barri residencial i va encerclar el bosc amb asfalt. Des d'aleshores, diverses entitats ecologistes han reclamat la preservació d'aquest espai natural. Però els governs municipals i regionals, lluny d'escoltar-se-les, han seguit impulsant la urbanització al Bosc de Volpelleres
Avui el debat públic gira al voltant de la construcció de l'escola La Mirada. Es tracta de la dotzena escola de Sant Cugat, necessària en una població amb una creixent demanda educativa però mancada d'espais per a aquesta finalitat. El projecte de l'escola es va iniciar el 2016 amb els alumnes estudiant en barracons i amb la promesa de les institucions de què es buscaria un emplaçament definitiu a curt termini.

Quan l'actual govern va entrar a l'Ajuntament, va buscar un emplaçament alternatiu més allunyat de la via, i per fer-ho va aprovar la requalificació d'uns terrenys que s'havia compromès a protegir. Les noves obres implicarien l'afectació de prop de 15.000 m² d'arbrat i sotabosc, que se sumarien a tota l'àrea de bosc ja destruïda anteriorment. En conseqüència, la decisió de l'Ajuntament va fer saltar les alarmes a entitats i activistes ecologistes i va propiciar el naixement de la plataforma SOS Bosc Volpelleres, que reclama que es busqui un lloc alternatiu per a l'escola. Tanmateix, la negativa de l'actual Ajuntament a explorar altres opcions, sumada al menyspreu i manca de sensibilitat expressada pels ecosistemes municipals ("són només quatre pins que replantarem") alhora que parlen de responsabilitat ecològica, ha generat una gran polèmica al poble.

Davant d'aquest atzucac, des de l'Assemblea pel Clima hem decidit analitzar els arguments que plantegen ambdues parts. Per una banda, mantenir el bosc seria una resposta coherent a la situació d'emergència climàtica i a les advertències de la comunitat científica. És essencial iniciar la renaturalització de les zones verdes de Sant Cugat i aprofitar els pocs trossos de bosc com el de Volpelleres per establir corredors verds entre la Serra de Galliners i Collserola. Els ecosistemes només són resilients si es troben interconnectats i fa molt temps que generacions ecologistes demanem mesures que enllacin els diferents pulmons verds del Vallès. A més, estaríem preservant un espai que contribueix a enriquir la biodiversitat de la zona, que protegeix el barri de les autopistes del voltant, tant pel que fa a contaminació com d'amortització del soroll i que és un espai del qual també en pot gaudir la ciutadania.

Per altra banda, si decidim retallar-ne unes quantes parcel·les i construir-hi l'escola també hi guanyaríem alguna cosa: els infants, per fi, tindrien una escola. En aquesta línia, però, cal tenir en compte que si l'Ajuntament segueix amb la intenció de construir en un espai on no es pot construir, evidentment caldrà emprendre mesures legals per a protegir l'espai, i al final els períodes s'allargaran més que si l'Ajuntament optés per a trobar una ubicació adient. A més, hi ha qui diu que seria un entorn privilegiat pels infants, en trobar-se al mig del bosc, però evidentment, és absurd pensar que un projecte que ha requerit la destrucció de l'entorn natural de manera tan clara, pugui esdevenir un projecte educatiu amb una vinculació sana amb l'entorn.

Davant d'una situació local així de complexa s'hi suma el repte més gran que la humanitat hagi hagut d'afrontar mai: l'escalfament global a causa de les nostres emissions de gasos d'efecte hivernacle, i la sisena extinció massiva d'espècies de la història de la vida (la cinquena va extingir un 76% de les espècies del planeta, entre les quals els dinosaures). Si per separat ambdós processos ja serien motiu de preocupació per a la nostra supervivència, juntes representen l'amenaça més gran de la història de la humanitat. Tenint en compte el context climàtic al qual ens enfrontem, a nosaltres, l'Assemblea pel Clima, ens sembla claríssim que cal preservar radicalment el Bosc de Volpelleres. Necessitem pacificar l'espai urbà, no acabar de destruir els pocs espais naturals que queden. Estem en una situació d'Emergència Climàtica declarada i cal actuar en conseqüència.

Sembla que l'ajuntament ha entès que estem en una situació d'emergència climàtica, però en canvi encara no comprèn que això ha de suposar un canvi immediat en les prioritats. Interioritzar el cost d'aquests canvis, assumir el que l'emergència climàtica implica, és enormement complicat però absolutament imprescindible. La comunitat científica mundial, en bloc, fa anys que reclama que se'ns acaba el temps i que les conseqüències de no afrontar el problema són i seran milions de morts; no és poca cosa. I sí, caldrà fer renúncies, i caldrà que ens esforcem a teixir una societat sostenible amb la vida que, alhora, sigui justa i ens garanteixi a totes viure més felices. Però per a impulsar una transició eco social justa i evitar escenaris derivats de totalitarismes, com pot ser l'amenaça creixent del feixisme i la seva derivada eco feixista, ens caldrà una cultura democràtica absolutament sòlida. És imprescindible reconèixer la a nostra vulnerabilitat intrínseca, personal i col·lectiva, la nostra eco dependència dels sistemes de la Terra, i la nostra socio dependència del teixit social i les cures que ens sostenen. Només després d'una reflexió radical sobre aquests conceptes, podrem construir una nova cultura més inclusiva, democràtica i sostenible, que pugui transformar el futur distòpic al que sembla que ens vulguin anar acostumant.

Per això, primer cal actuar en clau local, per què sinó com pretenem canviar alguna cosa a escala global?

Així que posem-nos-hi, que la nostra lluita és per la vida

 

Nerea i Cesc
Membres de l'Assemblea pel Clima de Sant Cugat

Notícies relacionades