Bosc Sí i Escola també

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Al darrer Ple municipal es va aprovar el projecte arquitectònic de la nova escola de la Mirada, al mig del bosc de Volpelleres. L’any 2017 el Ple de l’Ajuntament de Sant Cugat va aprovar per unanimitat una moció on es comprometia a protegir el Bosc de Volpelleres. Moció que es veu ara, quatre anys més tard, ignorada. Davant de la persistència de l’Ajuntament en destruir aquest espai natural, la societat es veu obligada a reivindicar de manera pacífica i visible, la preservació del territori i els espais de biodiversitat natural existents al municipi. Més enllà de l’aberrant contradicció de dir-se ecologista i malmetre el bosc en el seu primer mandat, l’Assemblea pel Clima volem mostrar la nostra disconformitat també amb el procediment i amb l’absència de diàleg que mostra dia rere dia el govern de la ciutat. De fet, l’argument darrere el qual s’excusa l’Ajuntament per reubicar l’emplaçament de l’escola és aquest tram de l’informe de Protecció Civil del 2019, que davant del risc químic pel transport de mercaderies perilloses, exigeix:

“Si en el termini de 15 anys a comptar des de la data de signatura de la Resolució del Director de Protecció Civil no s’ha dut a terme el soterrament de les vies, caldrà revisar si es donen les condicions de seguretat necessàries per a la implantació de les activitats previstes a l’àmbit del Pla Especial.”

És evident que aquest argument no fa inviable la construcció de l’escola la Mirada en l’espai inicialment previst, sinó que ens trobem davant d’un bloqueig que es manté per la manca de voluntat política del govern.

Però el context és sempre imprescindible en qualsevol anàlisi política. És important tenir en compte d’on venim per entendre els escenaris davant dels quals prendre decisions i en aquest cas l’origen del conflicte es remunta a principis de segle, quan el govern de CiU + PP, amb el suport del PSC i d’ICV, va aprovar el Pla Urbanístic de Volpelleres, que ja retallava l’extensió del bosc i davant del qual l’oposició ecologista, malgrat que hi va ser, va ser insuficient per a aturar-lo. Per a qui en vulgui més detalls, elCugatenc té un article del Jordi Pascual del 10 d’octubre del 2020, que ho explica tot molt bé.

El fet és que seguint la lògica sistèmica del creixement urbanístic infinit, que menysprea el territori i infravalora el valor ecosistèmic dels seus espais naturals, el bosc de Volpelleres es troba en risc de ser reduït una vegada més. De fet, la història d’aquest bosc és un clar exemple d’aquest espoli dels espais naturals com a conseqüència directa del creixement urbanístic infinit, desmesurat i continu; però en aquest cas estem parlant de construir una escola, i no una empresa l’únic objectiu de la qual sigui enriquir-se i, evidentment, això cal tenir-ho en compte.

I tenir-ho en compte vol dir reconèixer el dret dels infants a tenir una educació digna, en un espai digne i per a un futur digne, sense peròs. I nosaltres estem convençudes que la manera per a aconseguir això és posant l’Emergència Climàtica i la Justícia Social com a prioritat absolutes de les nostres societats. L’augment de la temperatura del planeta comportarà migracions de societats senceres, problemes de subministrament de recursos i el risc per a la vida de moltes persones, també i especialment de les que vivim a la conca Mediterrània. Assegurar un futur als nostres infants passa necessàriament per a comprendre la necessitat radical de preservar l’entorn, per a afrontar els debats clau que no podrem evitar, i passa per una educació que reconegui l’altre com a persona. I segurament, entre els debats que no podem evitar, hi ha precisament aquests: Com fer front a impediments burocràtics que impedeixen actuar segons els consensos ciutadans? Davant de la necessitat d’equipament comunitari, podríem fer ús de les parcel·les i edificis buits disponibles, malgrat que això impliqui una reconsideració del dret a la propietat privada?

La ciutadania ha estat ignorada injustificadament, malgrat haver reunit més de 20.000 firmes. Malgrat l’activitat fervent de tres col·lectius ecologistes de la ciutat. Malgrat el manifest firmat per més de 20 entitats locals i entitats ecologistes de l’àmbit local i nacional. Segurament aquesta manca de coratge és el que va posar una mica de "verd esperança" a la façana de l’Ajuntament.

L’Assemblea pel clima, com a col·lectiu ecologista, feminista i anticapitalista estem convençudes de la necessitat de confrontar la lògica de creixement il·limitat de les poblacions, la seva expansió territorial infinita, el creixement econòmic infinit o el consum de recursos ingent, en la qual estem immerses, i seguirem treballant per a un futur millor per a la gran majoria de la societat, inclosos els infants de la Mirada.

Assemblea pel Clima de Sant Cugat

Notícies relacionades