Ana

Ana Orantes va ser assassinada pel seu marit a l'edat de 60 anys, justament el 17 de desembre de 1997. Va ser la culminació de molts maltractaments previs i de molts silencis del voltant i també de molts errors judicials. Va conviure amb el terror durant 40 anys durant els quals la seva parella la va utilitzar com un tros de carn sense desitjos ni sentiments. També els 11 fills que la parella va tenir van ser víctimes directes del terror.

En el 97 això de la violència masclista quedava relegat a l'àmbit privat, eren coses de parella per molta gent. Ella convivia amb els sogres, la mare de l'assassí va dir en moltes ocasions que si la petonejava o li pegava no era cosa seva. Ana va denunciar els fets als jutjats fins a quinze ocasions, quinze vegades la justícia li va girar l'esquena, quinze vegades on les pallisses cada cop eren més i més fortes. En l'última sentència el jutge va dir que ella visques al pis de dalt amb els dos fills no emancipats i l'agressor al pis de baix de l'habitatge familiar. T'imagines el terror de veure contínuament com a veí el teu agressor? Ana cansada de no trobar resposta va denunciar els fets a l'opinió pública, va relatar a un programa del Canal Sur les atrocitats que ella i els seus fills vivien contínuament, va posar veu a moltes dones que en silenci vivien la mateixa situació. Descarnador sentir-la. Que Ana arribés a aquella situació implica que l'agressor va tenir molts còmplices, còmplices amb silenci que van mirar cap a una altra banda i que pensaven que allò eren coses de parella.

L'assassí quan va veure com la seva dona sortia a la TV i narrava les atrocitats, va reaccionar: Com podia ser que aquell tros de carn pensés, sentís i s'atrevís a denunciar públicament? 13 dies després de l'aparició pública de forma premeditada i freda, aquell torturador va lligar a l'Ana al jardí i li va calar foc, cremant-la viva. Ana Orantes va ser la víctima número 59 de l'any 97.

Ana va ser una dona valenta, forta, que va atrevir-se a denunciar un maltractador i una societat que li va girar l'esquena, la seva vida, tristament, va servir per sacsejar una societat adormida en les violències masclistes, es va modificar la llei i va generar molt debat públic.
A dies d'avui i durant el 2020, 43 dones han sigut assassinades a les mans de les seves parelles o exparelles. Casos semblants a l'Ana on el silenci de molta gent i institucions han permès els feminicidis.

Fins que una dona és assassinada per la seva parella passen molts episodis anteriors que haurien de ser visibles pels de fora, moltes trucades a les portes d'institucions i serveis.
Que el silenci no ens faci còmplices.

Maribel Guillamón,
No estàs sola

Notícies relacionades