Ètica judicial i desnonaments

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Catalunya és la comunitat amb més desnonaments de l’estat espanyol. D’aquests, la gran majoria els pateixen les persones que no han pogut fer front al pagament del seu lloguer, i una cinquena part, les que no han pogut pagar la hipoteca. A elles, s’hi afegeixen totes aquelles persones que es veuen obligades a ocupar un immoble pel fet que els serveis socials no els hi poden garantir un habitatge. Molta demanda i pocs recursos.

No són situacions molt  allunyades de la nostra realitat, tots nosaltres tenim el risc de patir-ho, sobretot en temps de “crisis”. Precisament, durant l’estat d’alarma, hem vist com han incrementat el nombre de desnonaments judicials malgrat l’aprovació per part del govern de diferents normatives que tenien com a finalitat aturar-los. I és que a la pràctica, aquesta normativa, ha resultat ser una eina ineficient per protegir les famílies vulnerables que es trobaven immerses en un procediment judicial avançat.

Tot i que el Real Decret 8/2021 estableix una moratòria dels desnonaments fins al 9 d’agost, el cert és que els professionals que ens dediquem a aturar desnonaments, ja sigui en l’àmbit judicial com en l’àmbit social, ens hem trobat amb resolucions judicials que no apliquen la normativa, i que consideren que aquest, permet seguir amb els desnonaments de totes aquelles famílies que ja tenien una situació de risc abans de la pandèmia. Des d’aquest punt de vista, si bé és cert que la norma en la seva redacció pot portar a pensar que la moratòria dels desnonaments només es pot aplicar a persones que s’han vist afectades econòmicament per la pandèmia, també ho és que de la lectura íntegra del mateix se’n desprèn que la seva finalitat és protegir a les famílies que estan vivint una situació de risc en un context social de crisi. D’aquesta manera, també ho han interpretat alguns òrgans judicials del partit  de Terrassa que sí que estan aturant desnonaments quan els serveis socials acrediten la vulnerabilitat de les persones afectades. Malauradament d’altres, no els aturen, informant sovint de la negació de la suspensió un dia abans del llançament. Aquestes darreres setmanes hem vist alguns exemples a la nostra ciutat, i personalment he hagut de veure com no han suspès llançaments de persones que estan en tractament per greus malalties o amb infants a càrrec seu, entre altres moltes situacions.

Davant de la impotència que originen certes resolucions judicials, que fan cas omís als serveis socials i a la normativa, ens hauríem de qüestionar com a societat quins deures morals podem exigir als Jutges i Jutgesses. Perquè no podem oblidar, que aquests també tenen obligacions ètiques, entre elles preservar el bé social, que és una de les seves raons de ser.  És evident que calen reformes legislatives importants per assegurar a cada ciutadà un sostre digne i adequat, però també calen mecanismes de control al poder judicial, perquè quan aquestes normes s’aprovin es puguin exigir el seu compliment en detriment de la visió particular del jutjador.  

Davant de reformes que requereixen solucions llargues en el temps, i que no sembla que estiguin a les taules dels nostres governants, ja que els interessa una justícia precària, és important que les persones que viuen aquestes situacions se sentin recolzades pels moviments ciutadans i pels professionals que dia a dia lluiten pels seus drets. A vegades és difícil, la manca de recursos i el desgast emocional fa que ens sentim sovint desbordats i ignorats.

Per això, és d’agrair l’activisme dels diferents moviments pel dret a l’habitatge, que aconsegueixen paralitzar injustícies quan certs jutjats ens han tancat les seves portes de bat a bat.

 

Aina Balada. 

Notícies relacionades