Dones treballadores

S’acosta el 8M, o dit d’una altra manera, el dia de la Dona treballadora. Crec que és important, retornar a la denominació original del dia per tal de recordar quin és el seu objectiu principal: l’emancipació de les dones treballadores. 

En els darrers anys, milions de dones arreu del món hem sortit al carrer per reivindicar el nostre espai públic. Hem aconseguit, un cert reconeixement social i polític i, allò que és més important, que moltes de nosaltres haguem pres consciència de la nostra condició de dona i de la necessitat d’exigir els nostres drets més bàsics. En definitiva, ens hem posat les ulleres liles i ens hem fet una mica més lliures.

Per suposat, aquesta fita,  no ha estat fruit d’una diada, sinó d’una lluita constant que ha sabut mantenir-se a l’alçada en els moments més necessaris. Per això, ara que hem obtingut l’atenció, i que hem construït uns bons fonaments, és important redirigir la lluita feminista  del 8 de març al marc de la perspectiva de classe.

Potser, quan parlem de perspectiva de classe, moltes de nosaltres ens posem les mans al cap; sostindrem que es tracta d’un moviment inclusiu, que abarca  totes les dones; i que si ho centrem en les classes socials excloem a part del col·lectiu i deixem altres lluites al marge. 

Personalment, no ho veig d’aquesta manera. En primer lloc, perquè la majoria de les dones formem part de la classe treballadora, encara que ens considerem de classe mitjana. En aquest sentit, ens hauríem de fer algunes preguntes: sense el nostre salari o pensió podríem mantenir el nostre habitatge? Podríem menjar? Podríem viure de rendes?  Si la resposta és que has de treballar per viure, per molt que tinguis un bon salari o un petit negoci, i que si et quedes sense feina o pensió els estalvis s’acaben i et quedes sense res: és que formes part de la classe treballadora. Hem de ser conscients que tan la netejadora, com la caixera, l’administrativa, la informàtica o directora bancària formem part de la mateixa classe social, encara que els interessos puntualment siguin diferents, la nostra lluita ha de ser comuna.

En segon lloc, perquè crec que reivindicar el 8 de març com un dia de lluita de la dona treballadora és la manera de concretar les nostres demandes. Una jornada en què les reivindicacions siguin la millora de les nostres condicions laborals, esdevenir subjecte actiu de les lluites laborals i, acabar amb els constants abusos del capitalisme, que tan ha beneficiat històricament al patriarcat i  la burgesia. Apostem, doncs,  per la mobilització, el sindicalisme, les assemblees i la figura de vaga general com a eina per fer front a les desigualtats de classe i, d’aquesta maner, lluitar per defensar exigències concretes. La vaga del 8M  ha de servir per reconstruir la consciència de classe i alhora denunciar qüestions pròpies de les dones de la classe treballadora: la bretxa salaria, la feminització de la pobresa, la temporalitat dels contractes, la conciliaciólaboral i familiar, etc. I n’hem de veure resultats.

Tenim molta feina per fer, així que el 8 de març, ens veiem al carrer!

Aina Balada, advocada i mediadora

Notícies relacionades