L'EMD i el propietari dels tres xalets es salven de l'enderroc

Josep Puig flanquejat per dos vocals de CiU-Actuem. Foto: Miquel Margalef 

Finalment l'EDM de Valldoreix no haurà de tirar a terra els tres xalets situats entre el carrer Costers i el carrer de Sant Francesc amenaçats per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de finals del 2014. El Tribunal indica que els tres habitatges ja no han d'anar a terra perquè el propietari ha adquirit uns metres de façana vial que permeten complir la normativa vigent. La sentència encara es pot recórrer. 

L'EMD ja ha atorgat una nova llicència de reparcel·lació que ja ha estat validada pel pèrit i confirmada pel mateix Tribunal. Malgrat això la sentència sí que demana que s'enderroqui una part de l'edifici que excedeix l'alçada permesa. Mentre no es realitzi aquesta acció la nova llicència no entrarà en vigor. “L'adquisició del terreny amplia la façana i provoca que les tres cases quedin legalitzades automàticament perquè tenen els mínims de façana que en el seu moment no es van tenir en compte”, ha especificat Josep Puig, president de l'EMD de Valldoreix. 

Quan el 2002 Valldoreix va atorgar la llicència al propietari perquè construís els tres xalets, va tenir en compte els criteris d'atorgament que s'utilitzaven en aquell moment però que no respectaven els metres de façana que estipulava la legalitat urbanística. És per això, que la sentència del 2014, que es va emetre després que els denunciants apel·lessin l'arxivament de la sentència que s'havia produït mesos abans, considerava provat “el frau i la manifesta il·legalitat” que va incórrer l'EMD a l'atorgar la llicència de construcció dels tres xalets. Per això el Tribunal obligava al govern a tirar a terra els tres xalets. 

Respecte a aquesta manera de fer de l'EMD, Puig ha indicat que quan es va atorgar la llicència les mesures estaven vigents però “no se li donaven importància i es permetia fer-ho”. Per justificar-se, el president ha indicat que els criteris generals urbanístics ho permetien fer i que per això hi ha més de 20 habitatges a tot Sant Cugat que se'ls hi va aplicar les mateixes condicions, “però com que ningú ha denunciat no passa res”.  

Malgrat que la decisió del TSJC de finals del 2014 era ferma i s'havia d'acatar, l'equip de Josep Puig va iniciar un procés d'impossibilitat legal d'execució per buscar una sortida alternativa. Per fer això va haver de pagar una multa de 1.000 euros per no haver acatat la sentència. Ara aquesta solució alternativa ja s'ha trobat i, per tant, el president recuperarà els diners de la multa. 

El mateix Josep Puig ha indicat, en la roda de premsa de presentació de la sentència final, que l'EMD tampoc no haurà de pagar cap cost addicional. “Entenem que la justícia ha aplicat el sentit comú quan conclou que no cal enderrocar unes cases que es poden edificar exactament igual conforme a la normativa vigent”.

Netejar la imatge de l'EMD 

Malgrat que la llicència que es va atorgar el 2002 es va donar tenint en compte uns criteris concrets i per això el TSJC demanava que s'enderroquessin, Puig ha volgut trencar una llança en favor de les maneres de fer de l'Entitat. “Volem netejar la imatge i restablir la honestedat de tota l'EMD perquè no van fer la feina mal feta”, indica; “els polítics signem el que els tècnics ens diuen, per tant, qualsevol errada en la llicència no està feta amb mala fe”. A més, també ha volgut recordar que la llicència l'atorga l'EMD, però el projecte urbanístic sempre ha de passar prèviament pel Col·legi d'Arquitectes i per la Generalitat, que en van donar el vistiplau. 

Càrrega contra Gent per Valldoreix

“Demanem a Gent per Valldoreix, concretament a l'expresidenta de Valldoreix, Montserrat Turu, que es retracti de totes les mentides i difamacions que va abocar sobre el govern de l'EMD”, ha dit Puig. El president s'ha referit a les diverses actuacions del partit polític que va realitzar després de conèixer la sentència. “Va aprofitar la decisió del Tribunal per dir que havíem actuat negligentment i que s'havien d'enderrocar les cases”, argumenta; “s'ha pogut veure a posteriori que ningú ha sortit perjudicat”. 

Quan i com va néixer el cas? 

Tot plegat es remunta a l'any 2002 quan els veïns pròxims als tres xalets van denunciar la construcció dels habitatges perquè els tapaven la visibilitat a causa de l'altura. El conflicte es va allargar fins al 2014, moment en què el TSJC va arxivar la causa. És en aquest moment que els mateixos veïns van presentar apel·lació i aleshores el Tribunal va fallar a favor seu obligant a l'EMD a enderrocar les cases. Però la raó principal no era l'alçada de l'edifici sinó la irregularitat respecte als metres de façana vial que estipulava la normativa i que no s'havien seguit correctament.

Notícies relacionades