Valldoreix vol la propietat pública de l’entorn de Sant Cebrià

Foto: Tino Rubio

CONTRACRÒNICA. Per la gràcia de Déu –i d’una llei ja derogada–, la parròquia de Sant Cebrià va immatricular 2.986 metres quadrats de terrenys adjacents al temple al 2014. Des de llavors aquests espais són propietat del Bisbat però sense constar enlloc la propietat prèvia dels terrenys. Davant aquest fet, el Ple de l’EMD de Valldoreix ha aprovat iniciar els tràmits per aconseguir que el terreny del carrer de l’Església i els espais públics a mode de plaça de l’entorn del temple passin a ser públics o, si més no, intentar-ho.

L’assumpte ha estat posat sobre la taula per ERC-MES i la CUP-PC, que amb una moció han demanat que la parròquia n’acrediti la propietat i, si no ho pot fer, s’iniciïn els tràmits per posar fi a la validesa de la inscripció registral. Això ha de passar per estudiar els motius per considerar incorrecta la immatriculació, és a dir, per dir que “no, Bisbat, això no era teu així que torna’ns-ho”.

Si una terreny no té cap propietat demostrable, passa a ser de titularitat pública. I amb aquesta titularitat l’EMD no només guanyaria una bonica plaça a l’entorn d’una església romànica datada dels segles VIII-IX tot i que reconstruïda al X, sinó també un bonic terreny al carrer de l’Església ara mateix classificat com a sòl d’equipaments (segons el mapa urbanístic de Catalunya) i, per tant, on es podria fer un equipament o habitatge dotacional i, si es fessin modificacions urbanístiques, des d’habitatge de protecció oficial a l’ús que se li atorgués.

Potser per això el vocal d’ERC-MES Lluc Cahís ha defensat que cal una mirada republicana i laica –o només aconfessional– per reivindicar la propietat pública dels terrenys. Vaja, que a ulls del republicà, no pot ser que l’Església catòlica tingui més de 3.700 finques immatriculades a Catalunya. Una responsabilitat divina que, segons Cahís, és en part franquista –per la llei hipotecària del 1946– i en part aznarista –pel reial decret del 1998 que ampliava allò recollit al reglament hipotecari aprovat en plena transició, permetent que també es poguessin immatricular temples sencers.

El seu company de proposta, el cupaire Ferran Margineda, ha anat un pas més enllà per dir que aquesta pràctica ha permès que l’Església arribi a especular amb terrenys que li són impropis. Per això, ha cridat a seguir l’exemple de Sant Cugat en el cas del Monestir per negociar amb el Bisbat i aconseguir la propietat pública; una bona gestió a ulls de la vocal del PSC, Susanna Casta, que n’ha denunciat l’apropiació: “La immatriculació és un privilegi de l’Església catòlica i els privilegis generen desigualtats”.

Amb les tres forces d’esquerres d’acord en aquest afer i la vocal de Ciutadans, Anna Cano, dient que la proposta suposa generar un problema on no n’hi ha –“l’estatus dels terrenys no suposa cap problema per a ningú”–, només quedava saber el parer del govern de Junts per Sant Cugat - Valldoreix que ha optat pel vot favorable però sense cap explicació per part del president Josep Puig, que s’ha limitat a dir un “ens hi adherim i endavant”.

Per obra i gràcia del Ple, Valldoreix inicia així un pas significatiu per tenir la propietat de l’entorn de l’església de Sant Cebrià, un tràmit que es farà acudint, si cal, a l’Oficina de Mediació sobre les Immatriculacions creada pel Departament de Justícia.

Notícies relacionades