Una abella, un Ple fantasma i un estudi de reordenació de la mobilitat a Can Cadena

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

CONTRACRÒNICA. Dia mundial de les abelles. Una abella –potser una vespa– entra a la sala de plens de l’EMD de Valldoreix i acaba trepitjada per la sola de la sabata d’una de les vocals, no sense abans deixar escenes de quasi pànic per por a una picada i una afirmació contundent de José Miguel García, el proper vocal de Ciutadans després de la renúncia d’Anna Cano el mes passat i que encara no ha pogut prendre possessió del càrrec per un error de la Junta Electoral: “Aquestes no piquen!”

L’episodi apoïdeu ha estat l’ensurt en la tornada a la presencialitat de la política valldoreixenca en una sessió que ha acabat concloent que hi ha hagut un Ple fantasma. Perquè quan el govern ha explicat els decrets aprovats durant el darrer mes, l’oposició –especialment Jaume Sanmartí (ERC-MES) i Ferran Margineda (CUP-PC)– ha demanat saber com s’ha tramitat el projecte de reurbanització de l’avinguda Mossèn Cinto Verdaguer entre Can Cadena i el carrer de Sant Albert, un dels principals eixos comercials de la vila.

Al Ple de maig s’ha explicat el decret d’aprovació definitiva del projecte, tancant així el debat, sense haver rebut cap al·legació i esperant que es puguin adjudicar les obres en un concurs públic que, segons la sotspresidenta, Susana Herrada (Junts), és a punt de cloure amb la participació de cinc empreses. Però cap dels participants a la sessió plenària ha sabut trobar quan es va fer l’aprovació inicial. Quan la vocal Elena Degollada (Junts) ha dit que havia passat pel Ple del febrer, ràpidament s’ha iniciat una recerca que deixava una resposta clara: aquell punt parlava de Can Cadena però només de l’aparcament, no de tot l’àmbit ni menys encara del tram comercial.

Margineda ha estat l’encarregat d’encunyar el terme Ple fantasma, que ha seguit pul·lulant per la Casa de la Vila com una abella obrera intentant trobar el lloc idoni per fer un eixam. Ha estat present, de nou, quan el mateix cupaire ha insistit en aquest afer en el punt en què el govern explica les accions fetes, aquesta vegada amb una intervenció ben preparada pel president Josep Puig (Junts), el que ha estat felicitat amb ironia després de mesos d’insistència per part de Lluc Cahís (ERC-MES).

Però l’espectre plenari ha tingut una força especial amb el debat de l’aprovació inicial de l’Estudi d’Ordenació de la mobilitat a l’entorn de Can Cadena; un punt que dit així pot sonar a abstracte però que té una ambició ben noble: definir la mobilitat d’una de les àrees més congestionades de Valldoreix tenint en compte diversos projectes com el del tram comercial de Mossèn Cinto, la connexió en carril bici entre Valldoreix i la Floresta –fet per la Diputació–, la connexió en carril bici entre Sant Cugat i Valldoreix –pel passeig Valldoreix– o el projecte de Bicitancat d’FGC a l’estació; el que acaba comprenent set àmbits: la plaça de Can Cadena, l’estació, la plaça de Joan Majó, el passeig Valldoreix, el passeig d’Olabarria, l’avinguda Bilbao i el carrer Cervantes.

Es tracta d’un document ampli, amb múltiples propostes d’ordenació per fer més segura i agradable la mobilitat activa (a peu i en bicicleta) i que acabarà suposant una inversió total de 774.400 euros. Però no tot depèn de l’EMD ja que hi ha àmbits que es troben fora dels seus límits territorials i algunes actuacions, com la de la connexió amb la Floresta, que compta amb el suport de la Diputació. Herrada ha defensat el document com un bon estudi i diu que les actuacions es prioritzaran en funció de la disponibilitat pressupostària i de com avanci cada projecte.

Sanmartí i Margineda han demanat més implicació de la ciutadania, que a ser possible hauria d’haver participat abans de l’aprovació inicial ja que ara, tenint en compte la tramitació, s’obre un període d’exposició pública en què es poden presentar al·legacions sobre un projecte ja definit i, per tant, és difícil fer grans canvis. Susanna Casta (PSC) també ha demanat l’opinió ciutadana a través de la comissió de mobilitat i ha anat més enllà criticant la poca antelació amb què han rebut el document. 51 pàgines d’un contingut força tècnic no es poden mirar en detall en tres dies.

Mentrestant, a la zona del públic, només plena de periodistes, assessors i treballadors de la casa perquè tot i la presencialitat, el Ple encara s’ha fet a porta tancada; García s’ha mirat el debat, segurament amb ganes de ficar-hi cullerada, de començar a representar els interessos de l’electorat que va decidir que Ciutadans tindria una vocalia a l’EMD. Quiet, callat, ha passat desapercebut com l’abella ja oblidada a aquelles alçades de la sessió, esperant que en la propera el partit taronja pugui recuperar la veu a Valldoreix. El punt s’ha aprovat amb el vot favorable del govern i la divisió de l’oposició entre abstencions (ERC-MES i CUP-PC) i el vot contrari (PSC); tot i que la negativa en bloc de l’oposició hagués significat un empat amb vot de qualitat del president per decantar la balança.

Valldoreix fa així passes cap a una mobilitat amb menys impacte ecològic, desenvolupant el compromís de la moció impulsada per la CUP-PC per una vila ciclable, aprovada al maig del 2020 amb l’única abstenció de Ciutadans –i d’aquí com d’interessant hauria estat veure el vot i l’argumentació de García–. Herrada ho ha reconegut sense embuts: “Si no fos per a moció i per les vostres aportacions no hagués arribat a treballar tant per una vila sostenible”. Ai, com de maca és la política local quan és sincera!

El Ple de maig ha estat una retrobada, somriures sota de les mascaretes, salutacions amb el puny i aquell comentar la jugada tots plegats al final de la sessió. Maig del 2021 és una petita obertura. Començar a recordar com a passat els mesos de feinada de Degollada parlant amb totes les residències de la vila en plena pandèmia per ara, per fi, passar a una pseudonormalitat que sí o sí ha de ser transformada, i cada partit hi aporta la seva recepta.

Així que deixarem aquesta contracrònica aquí. Celebrant el retorn de la política presencial i esperant que d’aquí poc també ho pugui fer la ciutadania. La concreció dels plans i dels projectes la deixem per a un altre dia, amb un to menys distés i més concret. Perquè si ara, a unes hores quasi intempestives, aquest periodista es posa a revisar una documentació tan àrdua potser acabarà trepitjat sobre l’escriptori com l’abella al racó de la sala de plens. Espero que algú la reculli.

Notícies relacionades