Susanna Casta: “No pots negar que hi ha un problema dient que tens agents d’incògnit. No pots dir fantasies”

Fotos: Jordi Pascual

Després d’un primer contacte amb la política institucional de la mà de Ciutadans, partit que va deixar per desacord ideològic, Susanna Casta ha esdevingut la presidenciable del PSC per Valldoreix tot i que mantenint-se com a independent. Defensa la candidatura socialista com la realment transversal i fa seguiment dels temes de la vila com si encara tingués un peu a dins de l’EMD. En els darrers temps s’ha preocupat especialment per l’augment dels robatoris. Aquesta és la tercera de les entrevistes a presidenciables a l’EMD de Valldoreix.

Per què independent i no com a partit?

– Vaig quedar molt avorrida de com els partits polítics gestionen la seva democràcia interna. Vaig fer una prova i vaig dir que mai més.

Hi ha qui et critica el canvi de Ciutadans al PSC.

– Vaig ser jo qui va marxar de Ciutadans. Quan vaig començar a ser simpatitzant de Ciutadans va ser quan el PSC va tenir problemes interns perquè hi havia una part del partit amb militants independentistes. Vaig anar a Ciudadanos –per a mi sempre ha sigut en castellà– perquè en aquells moments tenien un missatge que m’agradava: eren catalans, no estaven posicionats com ara contra l’idioma, el país ni la cultura... Eren de centre-esquerra i estava còmoda.

Quan em demanen ser vocal m’afilio i començo a treballar a l’EMD, molt orgullosa en el seu moment. La situació va derivar a pitjor, no només per l’agrupació, on hi ha molt bona gent, sinó també amb el partit en si. Les polítiques van passar a ser més de drets que de centre-esquerra. Ciudadanos va perdre l’oportunitat de ser un pont entre Catalunya i Espanya.

Hi va haver un moment que van canviar l’ideari. Amb gent de Catalunya vam fer uns grups per fer una proposta alternativa al canvi d’ideari que preparava Albert Rivera i la cúpula del partit. Jo el vaig presentar aquí i ho vaig guanyar. L’agrupació va votar seguir sent socialdemòcrata. Va ser el principio del fin. L’1 d’octubre va ser la gota va fer vessar el got. No podia aguantar més. Sóc espanyola i catalana, ho porto al cor. Em costava molt compaginar el que deia Rivera amb el que jo sentia.

Què té el PSC que no té Ciutadans?

– Parlo català sempre! Són més oberts i estic més còmoda amb ells, tant en política a nivell municipal com per la gestió de la crispació a nivell estatal. Pedro Sánchez ens ha donat una manera de poder dir no sense necessitar de cridar i insultar.

A Valldoreix hi ha hagut un intent de candidatura unitària d’esquerres que ha acabat esdevenint Guanyem Valldoreix, on no hi participa el PSC. Què ha passat?

– A l’associació Gent per Valldoreix seguien dos camins. D’una banda, pactar amb el PSC a soles. En aquest cas tant per a Gent per Valldoreix, per a la seva presidenta Montse Turu com per al PSC jo era la presidenciable. D’altra, Montse Turu també estudiava anar amb la CUP, Procés Constituent, ERC i, en últim moment, Sant Cugat en Comú. En el marc de les reunions es va dir que amb el PSC no es pactaria perquè érem els del 155. Això no té sentit a Valldoreix. D’acord, sóc la del 155: I què passa?! Hem de parlar de polítiques de Valldoreix; de muntar alguna cosa per treure Josep Puig de la presidència.

Anant separats no és més difícil aconseguir-ho?

– Per al PSC no perquè som on hem de ser. Per això hi vaig. Estic perquè vull i hi crec. Guanyem Valldoreix ha marcat que el procés és el més important. Jo vull marcar que el més important és Valldoreix.

Guanyem Valldoreix no està fent una àmplia reivindicació del procés, és més, als actes parla de mesures en clau local.

– Sí però al principi no va ser així. A més, ho tinc clar, no es pot estar on no et volen.

Sobre Gent per Valldoreix, on hi participaves, quan vaig preguntar per la seva participació a Guanyem Valldoreix em van explicar que era una decisió de l’assemblea de l’entitat. Tu ho expliques com una cosa més problemàtica.

– Em van continuar dient que jo era la presidenciable un cop ja havien votat. Finalment és Xavier Humet. Jo no puc ser a una associació que dona suport a un presidenciable independentista. Igual que vaig marxar de Ciudadanos per unes raons molt concretes, no puc restar a una candidatura independentista. Amb la bandera s’embolica la gent que és molt mediocre.

Us han impugnat la llista i la Junta Electoral us obliga a posar-te com a presidenciable amb un únic suplent, Francesc Cardoner. Com ho has viscut?

– Era de viatge. M’han explicat que ho van impugnar i que el PSC no ho va voler recórrer. Crec que es va impugnar perquè hi havia noms importants i perquè la nostra llista realment sí és transversal. Hi ha gent com la Rosa Petita, el Francesc Cardoner, com Josep Lluís Salazar... Alguns són del PSC i altres simplement són veïns del poble. No sé si el PSC ho hagués recorregut s’hagués pogut mantenir la llista.

Cardoner és suplent però inicialment s’havia postulat com presidenciable de Valldoreix per la Independència - Primàries Catalunya. Com es passa d’un espai on es prioritza tant la independència al PSC?

– Treballant molt el programa. Cardoner és de les persones que més sap del poble, és igual de l’àrea que parlis. L’EMD poques vegades li ha guanyat la partida. Quan has d’elaborar un programa has de trucar les persones que en saben. Quan li vam trucar em va explicar que era Primàries. Després vam seguir parlant i, com no estava gaire convençut de Primàries, li vaig dir que vingués amb mi. S’ho va pensar i va dir que sí.

Cardoner va dir que el procés participatiu de Primàries no funcionava bé. Quan li ho vaig plantejar a David Sempere, candidat de Valldoreix per la Independència - Primàries Catalunya, em va dir que potser el problema era del candidat perquè a ell, diu, ni li va malament. Ho heu parlat?

– El que sé és que no estava molt content i que va aguantar un temps per veure com avançava. Quan va veure què és el que hi havia va prendre la decisió.

Com ha estat el treball per tenir l’equip?

– Fàcil! És qüestió de treballar. Hem recollit moltes preocupacions i hem discutit documents.

Repassem temes clau. Robatoris i seguretat. L’EMD no té competència.

– Sempre dic que no podem oblidar que som una EMD. Per això dic que tant de bo Pere Soler estigués al govern perquè m’ha dit i explicat quines són les polítiques que el PSC vol fer a Sant Cugat. També és cert que l’EMD pot fer moltes mesures, començant per informar, cosa que no fan. Podem agafar més agents cívics, combinar-lo amb la figura d’agent local, informar de les reunions multitudinàries, fer neteges dels boscos i rieres...

Demanaràs la competència en seguretat si esdevens presidenta?

– Tenim el pressupost suficient per exercir-la?

Es pot revisar el conveni.

– Sí, i estudiar altres coses.

Com què?

– Beneficiar-nos dels plans d’ocupació de Sant Cugat.

S’ha parlat de més agents, drons, càmeres... Què en penses?

– Qualsevol mesura que serveixi perquè la gent se senti segura està bé, sense passar-se. Per suposat que cal pujar la ràtio d’agents. Un grup de gent del PSC també vam anar a Santa Coloma de Gramenet per conèixer la figura del sereno i creiem que es podria implantar aquí mitjançant un pla d’ocupació. També es poden posar càmeres als punts on consideri la policia.

Una de les mesures que més defenso és la descentralització de la Policia Local, que no vol dir tenir cada cert temps dos agents en una taula a Valldoreix. Significa tenir una petita seu amb 6 o 8 policies i amb totes les eines que necessitin.

Quina mesura no policial, al marge del sereno, es pot prendre?

– Informar. No pots negar que hi ha un problema dient que tens agents d’incògnit. No pots dir fantasies. Està clar que la gent ha d’estar informada i vigilant. Intentaria parlar amb veïns per crear nous grups de Whatsapp als barris que encara no en tenen. Viure així és dur però cal estar atents. No passa res per fer més reunions davant Whatsapps alarmistes.

Aquest mandat hi ha hagut força debat sobre participació. Ha de ser el Consell de la Vila tal com ha existit fins ara l’espai que vehiculi la participació? Cal transformar-lo? Hem d’eliminar-lo i inventar una altra cosa?

– Ja el tenim i està regulat. El posaria en marxa un altre cop tot i que engegant-lo d’una altra manera perquè sigui més àgil. S’ha d’ampliar i ha de ser un òrgan de participació molt més actiu i d’ell han de despenjar les comissions, no del govern. Potser no faria que les decisions fossin vinculants però sí fortes perquè el govern les tingués en compte.

Com t’imagines el nou reglament de participació?

– Jo faria que tota la participació es despengés del Consell de la Vila però ampliant-lo i amb comissions de les competències que té l’EMD. Cal apropar-se a la gent que vol participar.

Què t’ha semblat la posada en marxa dels pressupostos participatius aquest mandat?

– No m’ha agradat. S’ha de fer que participin més els veïns i menys el govern i els tècnics. Ja entenc que algunes propostes poden ser demanar la lluna, absurdes, i que han de decaure. Però penso que ho han gestionat massa entre ells. Els veïns no necessitem ningú que ens controli i ens digui per on hem d’anar. Per això proposo centrar la participació al Consell de la Vila.

Llavors, projectes com el de l’avinguda del Baixador tampoc són correctes?

– Jo hi vaig ser participant i parlant amb els veïns. Ho sento molt però va ser una broma. L’avinguda del Baixador és suficientment important com perquè la participació s’obri més enllà dels veïns del carrer. Clar que calia participar però d’una forma més oberta. Mentrestant s’hauria d’haver arranjat l’avinguda perquè ara és de terra i no està il·luminada. Al 2015 Puig es va comprometre a fer-les però no s’han fet encara ni tenim data d’inici d’obres.

Mobilitat. Quina proposta feu?

– S’ha de tenir en compte que estem tocant a Sant Cugat i és important poder participar a la seva taula de mobilitat. Hem de tenir clar com volem la mobilitat a la vila per tal de conèixer els problemes que hi ha a diferents carrers però amb criteri. No podem fer ara un carrer, després l’avinguda Baixador... sense gaire explicació. Per això neixen associacions com Mou-te.

Un criteri conjunt és un Pla de Mobilitat?

– Clar! Valldoreix és enorme i és un caos de mobilitat, especialment l’entorn de Can Cadena i l’estació.

Com ha de ser la centralitat?

– Estic al·lucinada amb tots els terrenys que l’EMD ha comprat a l’entorn de la Casa de la Vila. Jo crec que es pot treure tot el partit a la zona del Casalet. Parlant amb Francesc Cardoner vam valorar el cost de la compra dels terrenys a l’entorn de la Casa de la Vila i creiem que aquests diners s’haguessin pogut destinar a impulsar la centralitat al Casalet, amb un teatre a l’aparcament a sobre de la rambla de Mossèn Cinto i canviar els edificis ja existents. És una zona ja preparada per construir serveis.

L’habitatge de protecció oficial hi té cabuda?

– Crec que aquí no però Valldoreix és molt gran.

L’Escola de Música s’ha quedat petita i el govern ha proposat fer un edifici nou al costat de la Casa de la Vila. Ho veus bé? Hauria de ser un edifici polivalent, propi o només una ampliació?

– Tots els nens de Valldoreix volen ser violinistes o pianistes? Realment hem de donar suport només a una Escola de Música? Està molt bé i la gestionen amb molta cura però no es pot ampliar més amb altres extraescolars? És ètic posar tants diners en aquest conveni, tot i tenint un conveni? Tots els alumnes són de Valldoreix? No m’han respost mai a aquestes preguntes. És cert que l’Escola de Música és un triomf i se li ha de donar un espai però no sé si cal fer tanta inversió.

Com es dona un nou espai amb menys inversió?

– Amb la proposta de la Centralitat o aprofitant el Garden. Necessitem més que això? No acabo d’entendre si volen que vinguin 2.000 o 3.000 alumnes.

Milles o Milles Femenines?

– Femenines, sí clar! Perquè són de tota la vida i les dones a l’esport encara tenim un trajecte molt llarg fins estar on hauríem. El problema és que quan no creus amb un projecte, el deixes morir, i és el que ha passat amb les Milles Femenines. És cert que el que han fet ara té molt d’èxit però per a les Milles Femenines no hi van treballar tant perquè no hi creien.

Què cal fer a Can Monmany?

– Recuperar la gestió. Podria ser un bon espai per al Cau perquè està en contacte amb la natura. No entenc perquè vam perdre la gestió. Tan malament ho fèiem? A més és patrimoni de Valldoreix i se li ha de donar un ús. Ara està l’Ortiga, no entenc perquè no vam fer nosaltres el conveni, però es pot potenciar més.

No tindrà despeses afegides?

– No perquè la distribució és 50-50% amb l’Ajuntament. No veig que Sant Cugat ens torni un 50% de la gestió, com tampoc crec que ens retornin l’aparcament de l’estació.

Per què?

– Ho veig complicat, difícilment deixaran anar un aparcament. Jo li dono molta importància perquè és valuós.

Hem fet l’entrevista en base als temes de mandat. Teniu ja una proposta del PSC? Què en destacaries?

– Sí en tenim i el farem públic en breu. T’he dit més o menys tots els punts. Tenim diversos punts de medi ambient: volem un urbanisme sostenible, recuperar la gestió del Monmany, volem promoure la masoveria urbana, aixecarem la suspensió de llicències a la zona de Mas Fuster, respectarem la regulació urbanística per això crec que Valldoreix ha de cedir part del terreny per fer habitatge de protecció oficial a través de Promusa... Fins que no siguem un poble independent, nosaltres estem lligats a Sant Cugat.

Això vol dir que hi treballaràs per fer-ho?

– Si algú em demostra que Valldoreix és econòmicament sostenible potser m’ho pensaria. Però ningú m’ho ha demostrat. Fer una cosa així sense estar-ne segura és un suïcidi.

Amb tanta fragmentació política, amb qui pactaràs i amb qui no?

– Serà un lio divertit! Jo em porto bé amb tothom i no tinc cap problema. Hauré d’escoltar el PSC perquè és difícil treballar aquí sense suport a Sant Cugat. El primer pas és saber qui surt. Només hi ha vuit vocals! Ja he treballat amb Xavier Humet (CUP-PC), Noël Climent (ERC-MES), Susana Herrada (PDECAT-Actuem)... i molt bé. També, tot i que no és vocal, amb Lluc Cahís (Jovent Republicà). No sé qui estarà de Ciudadanos i del PP tampoc.

Notícies relacionades