Sergio Blázquez: “Valldoreix ha de tenir un nou conveni amb l’Ajuntament”

Fotos: Jordi Pascual

Després d’haver estat regidor durant aquest mandat, Sergio Blázquez es postula com a presidenciable de Ciutadans a l’EMD de Valldoreix tot i que repeteix a la part alta de la llista del partit a les municipals, al lloc tres. En cas de sortir elegit haurà de decidir quin dels dos càrrecs prioritza. En aquesta entrevista repassa com arriba la candidatura a les municipals i també els principals eixos programàtics per a la vila. Aquesta és la quarta de les entrevistes a presidenciable a l’EMD de Valldoreix.

Per què fas el pas de Sant Cugat a Valldoreix?

– He tingut quatre anys d’experiència a l’Ajuntament de Sant Cugat. A més, ja he fixat de forma definitiva la meva residència a Valldoreix. Això té una certa implicació al territori.

Què passa, llavors, amb Anna Cano, vocal fins ara?

– Continua treballant amb nosaltres. Jo sóc el presidenciable i ella és la suplent. En el seu dia Aldo Ciprian em va proposar ser presidenciable. A l’Anna Cano li va semblar bé. És una persona amb una gran vàlua. Se’m va triar a mi perquè tinc més experiència política.

Sense primàries, proposta directament dels caps de partit a nivell local...

– Del grup municipal. Es va consensuar amb ella. En aquest cas no hi va haver primàries.

Si no surts elegit president, passaries a ser vocal?

– Depèn perquè també hi sóc a la llista de Sant Cugat. Hauríem de veure els resultats locals. En qualsevol cas, no seré als dos llocs. La meva il·lusió és ser president de l’EMD. Si fos així, deixaria l’acta de regidor perquè són incompatibles i, a més, hi hauria un conflicte d’interessos.

Si en lloc de president et proposen restar com a vocal, renunciaries a la regidoria?

– Que sigui vocalia no només depèn de mi, és una decisió del grup municipal. Aquí es discutirà. Encara no hem tingut el debat.

Quins factors s’han tingut en compte perquè siguis presidenciable i alhora número tres?

– Que sigui presidenciable ha estat una decisió del grup municipal, ratificat pel partit. No es van fer primàries perquè només s’ha presentat el projecte liderat per Aldo Ciprian.

Teniu una vocalia a l’EMD que inicialment va ser ocupada per Susanna Casta, que poc després de l’1 d’octubre va abandonar la vocalia i va deixar el partit. Com ho valoreu?

– Són coses que passen als partits. Cadascú agafa el seu camí, tots tenim la llibertat de sentir-nos compromesos a un partit o no. Quan ets a un partit és cert que perds una mica la llibertat. Sóc partidari de tenir debats encesos dins del partit i, un cop presa una decisió, remar tots en la mateixa direcció. Susanna creia que ja no se sentia representada per Ciutadans i va prendre una decisió. L’hem de respectar i vam buscar una altra persona.

Ella diu que Ciutadans va néixer com un partit de centre-esquerra i ha anat tendint cap a la dreta. Això l’ha fet sentir incòmoda.

– És la seva opinió però no la comparteixo. La clau van ser fets de l’1 d’octubre, que van produir les seves declaracions que van donar fruit a una polèmica. Va prendre una posició que no era la que defensava Ciutadans en aquell moment.

La decisió és més pel procés que per la dinàmica interna del partit?

– Crec que sí perquè si examines els fets, ella ho deixa després de l’1 d’octubre.

No estàs d’acord, llavors, amb que el partit ha virat cap a la dreta?

– No. Al principi hi havia una certa indefinició. El partit mai ha dit que és de dretes, sí que és progressista i liberal. Això et situa al centre. L’única cosa que es pot dir des de fora és que s’ha accentuat la vessant liberal en l’aspecte econòmic. Després hi pot haver una distribució de la riquesa que defensem.

Parlem de propostes. Seguretat i robatoris. L’EMD no té competència.

– S’ha de lluitar des de diverses vessants, també des de l’Ajuntament. Fem una proposta per Valldoreix que és augmentar els agents cívics, que sí depenen de l’EMD. Són dissuasoris per als robatoris. No faran la labor del sereno però de forma tangencial sí. D’altra banda s’ha d’apuntar al tema de la Policia Local com un tema estructural. Cal augmentar la plantilla.

No pot ser problemàtica la figura dels agents cívics per fer front als robatoris? No han passat per l’escola de policia...

– És un fet dissuasori. Quan hi ha un robatori pot contactar amb la Policia Local. El lladre vol les coses fàcils i actuar amb impunitat. Si els ho posem difícil marxaran.

Què penses de la figura del sereno?

– L’agent cívic pot fer més o menys les mateixes funcions. El sereno es sí s’ha d’estudiar per veure quines seran les seves atribucions.

Hi ha municipis que ja ho han fet...

– Sí, s’hauria d’estudiar i veure com han funcionat aquestes experiències. No ho descarto però en un principi la nostra aposta són els agents cívics.

Policia Local. Aposteu per augmentar el nombre d’agents però l’EMD no en té la competència. Què faràs si surts escollit president per tenir més agents a Valldoreix?

– Valldoreix ha de tenir un nou conveni amb l’Ajuntament. Fins ara ha funcionat un criteri merament poblacional però hem de tenir en compte que no només tenim un 9% de la població de Sant Cugat sinó que també tenim un 18% de l’extensió. Això significa una quilometrada de carrers, il·luminació, cases... Això és un repte en quant a seguretat. Hem de fer entendre que a nivell estructural necessitem més policies.

Més pressupost, demanar la competència..? Què canviaries al conveni?

– Si augmenta la plantilla, haurem de tenir més recursos a Valldoreix.

Marcareu un percentatge d’agents?

– Un percentatge fix. No són les mateixes necessitats les del centre que les dels districtes. Cal tenir un número de patrulles voltant per Valldoreix. També hi ha altres propostes que potser s’engeguen com les càmeres, però no tenim data. Han de ser dissuasòries i suficients per prendre les matrícules. No som George Orwell però poden ajudar molts als accessos a la vila.

I els drons?

– Em generen dubtes. El senyor [Josep] Puig no ens sap respondre. No sabem quants agents tenen el títol per pilotar-los ni quina n’és l’operativitat real. Desconeixem a nivell jurídic per on pot volar. És a dir, d’entrada ens sembla bé però ens genera tants dubtes que fins que no els tinguem resolts no ens podem posicionar.

I el robot de patrullatge?

– El mateix que amb el dron. És una tecnologia que està per desenvolupar. Els polítics hem d’optimitzar recursos i, per tant, hem de prendre mesures que sabem de funcionen.

Per tant, aquestes mesures per la vostra part no s’haurien aplicat?

– No perquè són costoses i hem de ser eficients. Hem de tenir en compte l’element humà, estructural, a nivell de plantilla. Se’ns va prometre que s’augmentaria el nombre d’agents i no s’ha produït.

Hi ha alguna mesura menys policial o que es pugui prendre des d’una àrea que no sigui la de seguretat que es pugui aplicar a Valldoreix?

– Hi ha algunes que es poden estudiar, com el botó del pànic; un interfon que et posa en contacte amb la Policia Local. Aquí entren també totes les noves tecnologies. Però la nostra aposta són els agents cívics, més agents i un nou conveni.

Hi ha qui proposa densificar, crear xarxes veïnals, estudiar il·luminació, instaurar comerços... Què en penses?

– He de ser sincer: Això de cara a la seguretat no. Ara bé, a nivell de manteniment, la il·luminació ha de millorar.

Ja que parles de manteniment. Què li passa a Valldoreix?

– És molt millorable a nivell de carrers, voreres, il·luminació, poda de l’arbrat... Les meves ocupacions primeres com a president seran el manteniment i la seguretat.

Això passa per augmentar el pressupost? Quant?

– Correcte. El pressupost de Valldoreix és de més de 9 milions. El manteniment s’hauria de fer créixer en un 10 o 20%. Això ha de sortir d’algunes retallades com les que vam apuntar en les al·legacions al pressupost del 2019 en què vam demanar externalitzar el servei d’informàtica. També hem de retallar el sou de l’equip de govern. També hem de treballar per un nou conveni que ens doni més diners.

Coneixes el pressupost de manteniment de l’EMD?

– No te’l sabria dir.

Llavors d’on surt aquest 10 o 20% d’augment que proposes?

– Havíem fet el càlcul però ara no et sé concretar.

La partida de manteniment de la via pública (hi ha altres partides de manteniment al marge) és de 200.000 euros. Serien entre 10.000 i 20.000 euros més...

– Llavors hauria de ser més. També cal estudiar què fa Sant Cugat a l’àmbit de l’EMD. Si fas el sumatori de totes les partides de manteniment, no només via pública, serà major. No només s’ha de tenir en compte la despesa de les actuacions sinó també les nòmines dels treballadors.

Mobilitat. Direccions, projecte de l’avinguda del Baixador... Quina proposta feu?

– El canvi de la direcció de carrers és un tema complicat perquè implica canviar els costums dels veïns. Quan s’han implementat, canviar de nous els costums és complicat. Jo no tocaria res del que s’ha fet. El que ha passat a l’avinguda del Baixador és absolutament vergonyós. Fa anys que es diu que es farà i no s’ha fet res.

I el procés participatiu?

– Crec que ha estat bé però hi ha hagut molts incompliments. S’ha anat retardant el projecte quan s’han donat moltes dates de finalització. Tampoc s’ha marcat una xifra exacta del cost del projecte. És molt poc seriós, una presa de pèl. L’Ajuntament de Sant Cugat també ha fet electoralisme amb el procés participatiu del Complex Esportiu de Mira-sol. Per a creure’s les coses, han de tenir dotació pressupostària.

N’hi ha que en tenen i mai es fan...

– També passa [Riu].

Què s’ha de fer a Valldoreix per tenir una mobilitat més sostenible?

– A nivell de recollida d’escombraries s’ha fet el pas. A nivell de mobilitat, la tecnologia ens portarà a més sostenibilitat. Hi haurà una transició cap al cotxe elèctric. Molts partits d’esquerres cauen en una utopia falsa amb la imposició d’un sistema de mobilitat que no es pot fer per l’orografia de Valldoreix.

Parles de bicicletes?

– I d’altres mesures que s’han posat en marxa sense tenir en compte la mobilitat general. S’imposa un debat sense tenir en compte les famílies i les persones.

El problema del vehicle elèctric és l’origen d’aquesta energia i si hi ha punts de càrrega a la ciutat.

– D’entrada el cotxe elèctric és més net. No crec que sigui un problema. Si poses els pros i els contres, és una aposta més sostenible que els cotxes que consumeixen petroli. El ciutadà acaba triant el que li surt més a compte. Hem de persuadir les persones per tenir un altre tipus de mobilitat.

Participació. Aquest mandat hi ha hagut un ampli debat sobre el Consell de la Vila, que gairebé no s’ha reunit. Ho ha de tornar a fer? Ha de seguir el mateix model de participació que tenia fins ara?

– S’ha de mantenir tal com és ara. Cal posar-lo en marxa. Potser feia nosa. El tarannà no ha estat gaire participatiu per part del govern. El to envers l’oposició ha estat d’ordeno y mando.

Hi ha la proposta de refer el reglament de participació ciutadana. El Consell de la Vila ha de seguir sent el centre de tota la participació?

– Sí, encara que la participació arriba fins un cert punt, és complementària a la Junta de Veïns.

Els pressupostos participatius, que ara tenen reglament propi, haurien de despenjar del Consell de la Vila?

– Crec que sí perquè tot i que van començar bé han baixat la participació. A més, hi ha hagut problemes. A Sant Cugat ho hem vist clar al projecte d’amfiteatre als Jardins del Vallès. Les propostes queden esbiaixades. Hem de retocar el procés perquè la gent es desil·lusiona.

Com ha de ser la centralitat?

– Més minimalista del que es pretenia.

Bé, ara no hi ha cap projecte sobre la taula. El que hi havia està apartat...

– Sí... Hi ha diversos problemes. Es vol fer la centralitat però hem de tenir en compte que no és el punt central de la vila. A més, cal valorar la mobilitat. Can Cadena és segurament el punt més col·lapsat. Allà ja no hi cap res més. Per això dic que ha de ser minimalista perquè arquitectònicament és faraònic, costaria molts diners i generaria problemes de mobilitat.

Què voleu incloure en aquesta centralitat minimalista?

– Un comerç a l’estil del Condis del Mas Roig, una oficina de Correus amb millors prestacions –cal millor ubicació i que Correus faci la inversió si els facilitem un lloc millor– i millorar el casal.

I habitatge de protecció oficial?

– Si es fa, no ha de ser un bloc de pisos que trencaria l’harmonia de Valldoreix. Caldria fer una cosa més adaptada al territori. Si volem que baixi el preu dels pisos, cal augmentar l’oferta. Alhora, hem de rebaixar la pressió fiscal a l’ICIO, les plusvàlues i l’IBI. M’he trobat partits que neguen que això afecti al preu de l’habitatge, és absurd. Cal tenir en compte la dificultat de l’habitatge de protecció oficial per no trobar-nos amb situacions com la de Can Cabassa, amb l’oposició veïnal.

Escola de Música. Cal un edifici propi, una ampliació, un edifici polivalent del qual en faci ús..?

– Tenim una reunió pendent amb ells. De partida, fan molt bona feina i és un goig que Valldoreix tingui aquest equipament.

Milles o Milles Femenines?

– S’hauria d’haver apostat per les Milles Femenines, tenir una mica més de fe. El running va tenir un pic i ja ha començat a baixar. Al programa de Josep Puig posava explícitament l’enfortiment de les Milles Femenines. És normal, érem una referència. No podem perdre l’oportunitat de ser referència. Això passa per tenir trajectòria malgrat que alguns anys no surtin els números.

Què fem a Can Monmany?

– Ara s’ampliaran els cultius, és bona notícia. Cal posar en valor l’edifici i aprofitar-lo més. Hauríem de veure quin tipus de rehabilitació podem fer. És un lloc maco i hem de treballar per la visibilització i conservació d’una masia catalana històrica.

Al marge de seguretat, què més cal canviar del conveni amb l’Ajuntament?

– De cap a peus, començant per la distribució de recursos. Llavors l’EMD haurà de prioritzar gastar-los en seguretat i manteniment. No es pot seguir un criteri només poblacional.

A un Ple fragmentat, amb qui pactaríeu i amb qui no?

– Cal apartar la política nacional de la local però és complicat. Ens costaria molt pactar amb aquells que no volen seguir la llei. Sinó no tindria cap problema per arribar acords amb tothom.

Què ha fet l’EMD en contra de la llei?

– Sortint del seu rol de servir els ciutadans, s’ha posat en temes que no li tocaven. Tensionen la societat quan s’utilitzen els espais públics per penjar llaços grocs o un referent al que ells anomenen presos polítics. Es fa un flac favor a la democràcia i no estàs representant a tothom. Ara bé, hi haurà mocions i pressupostos que tindran a veure amb el que hauria de ser vetllar per als ciutadans. Aquí podem arribar a acords puntuals.

Notícies relacionades