Robots, repúbliques i HPO a una EMD de referència

Fotos: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. Què afortunat que és Valldoreix! Té un conveni que és la crème de la crème. L’enveja de la Floresta, de Bellaterra i de ves a saber de quantes EMDs i aspirants més. Aquesta constatació no és compartida pels candidats a la presidència. Sí hi coincideixen el president i presidenciable per Junts per Sant Cugat Valldoreix, Josep Puig –obvi–, i el candidat de Valldoreix per la Independència - Primàries Catalunya, David Sempere. Més o menys d’acord està Sergio Blázquez, de Ciutadans, que cridant a la revisió pel que fa a l’aportació de Sant Cugat també aposta per mantenir l’estatus jurídic.

La resta no ho veuen igual. Xavier Humet, de Guanyem Valldoreix, crida a millorar el conveni tenint en compte aspectes com el mercadet i la biblioteca. Susanna Casta, del PSC, diu que cal una col·laboració més fluïda amb l’Ajuntament amb mostres com la presència del president/a al Ple municipal. Marta Salvador, del PP, crida a revisar l’aportació municipal i, alhora, canviar aspectes com el manteniment i les activitats culturals.

Vaja, que si ens poséssim a filar prim aquest article podria no acabar mai en la recerca dels matisos d’uns partits que han arribat a final de campanya amb un debat electoral organitzat per Valldaurex i l’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix –amb la col·laboració de Cugat.cat– en què s’ha vist la reiteració dels eixos clau de programa que porten cantant des de l’inici d’aquesta campanya electoral. Els matisos, però, els deixarem per als companys del mitjà públic –aquí va el vídeo–, que ha exercit dignament com a tal –felicitats!

Ens limitarem a la intrèpida i desagraïda –per a ells– tasca de periodisme analític amb un cert toc distès, és a dir, subjectivitat a mars. Si algú esperava alguna cosa de fil per randa, pot tancar el navegador. Sent realistes, el debat tenia dos candidats i quatre acompanyants perquè tothom a la sala sabia que la presidència es disputa entre Puig i Humet. Són ells els que representen les candidatures amb més opcions però, sobretot, els projectes més diferenciats. Un pacte entre els dos sembla ciència ficció. Ja toparem amb la realpolitik, potser.

A final de l’acte algú –no diré qui– m’ho comentava: Puig ha estat millor del que esperava i Humet més fluix. El primer, després d’una baixa mèdica i entre especulacions d’una nova baixa –cosa que sona a guerra bruta del politiqueig–, ha demostrat mantindre les taules. Això sí, unes taules a la defensiva a un espai polític en constant reconstrucció i enyorant aquells primers anys en què va arribar a la política valldoreixenca cridant a una seguretat que ara li ha esclatat a la cara. I si només fos això, encara sort. Des de fa anys només es veu al mig d’enfrontaments amb l’oposició en bloc.

Humet, en canvi, ha tirat de lectura –i nervis–. Ha millorat durant el debat, per a ser justos, però les primeres intervencions han estat poc fluïdes, molt més enrevessades que les explicacions de programa en qualsevol conversa tranquil·la. Suposo que una sala plena amb més de 100 persones no és el millor esceni per a un arquitecte que –i això és innegable– sap molt d’urbanisme i defensa una proposta política que, segurament per rupturista respecte a l’statu quo, ha guanyat força amb múltiples suports que s’ha encarregat de recordar quan li han preguntat per pactes: “Nosaltres ja hem pactat i anem a guanyar”. Més d’un aplaudiment s’ha emportat, sigui dit de pas.

Entre els restants hi ha hagut una clara destacada: Susanna Casta. La candidata del PSC ha jugat la carta de la llista transversal –amb suports de gent aparentment molt llunyana als socialistes com Francesc Cardoner, Joaquim Castelló i Rosa Petita, entre d’altres–. Però la seva batalla no ha quedat aquí. Ha demostrat que quan va deixar la vocalia de Ciutadans va seguir pendent de la vila, amb un ampli repàs i coneixement de temes que ha sorprès –així m’ho ha dit una altra persona gens sospitosa de ser socialista–. En fi, errors també n’ha tingut, clar; com no explicitar de partida si vol un Pla d’Equipaments nou, encara que directament s’ha posat a parlar de l’estat i ús d’edificis i terrenys municipals i poc després ja ha aprofundit en el Pla com un document de previsions a llarg termini.

Blázquez ha hagut de treure l’espasa per a trobar-se a gust. Ha estat en l’enfrontament directe, primer amb Puig i després amb Sempere, quan s’ha sentit més a gust –aparentment– tot i que el guió el porta ben après. Sap que l’electorat de Ciutadans està preocupat pels robatoris i pels impostos, motiu pel qual ha reivindicat la genuïnitat de la proposta securitista taronja i ha demanat la rebaixa d’IBI, ICIO i plusvàlues per fer front a l’exclusió residencial. També ha atacat el Pla d’Equipaments perquè dubta que es pugui aplicar alhora que ha dit que el primer que farà si és president és un centre de dia conveniant la construcció amb la Generalitat.

A l’igual que Ciutadans té dos grans eixos, Primàries també: independència i participació. Sempere ha parlat de tot un poc però sempre que ha pogut ha ficat cullerada en aquest sentit, cridant a consultes ciutadanes per a la validació del conveni, entre d’altres documents, i dient que amb un millor finançament que el que proporciona l’Estat l’EMD tindria més capacitats, també en matèria de seguretat. Quan l’han recriminat des del públic ha criticat l’actitud “dels del 155”, “amb qui pactaria Humet”, ha marxat dient orgullós després que el candidat de Guanyem no hagi rebutjat cap pacte amb els socialistes per garantir la governabilitat. Sempere ha acabat el debat cridant a la República.

Finalment Salvador també ha pogut treure pit en matèria de seguretat i demanar més manteniment, les seves dues grans reivindicacions en campanya. Menys concreció ha donat en altres àmbits centrals del debat com ara l’habitatge. La popular crida a una vila que no diferenciï per ideologies i no s’atreveix a parlar de pactes fins passades les municipals.

Tot el debat ha estat plagat de temes recurrents de matís i confrontació. Com el criticadíssim robot de patrullatge, obviant uns que es tracta d’una prova pilot i els altres de l’absurditat aparent que és de moment. O el model de vila, amb totes les forces polítiques rebutjant la construcció de pisos quan ningú porta al programa fer-ne. De vegades la política ja té això: tira merda que alguna cosa queda.

El debat de Valldoreix ha estat una bona mostra del mandat i, si t’atures a veure’l més detalladament, de temes concrets que han marcat la política i reivindicacions socials valldoreixenques durant els darrers mesos i anys. L’EMD de referència s’enfronta a unes municipals clau per al seu rumb històric entre robots, repúbliques i HPO. Veurem de què es parla a partir del 27 de maig.

Notícies relacionades