Radiografia del conflicte jurídic i polític sobre el Complex Esportiu de Valldoreix

Fotos i gràfics: Jordi Pascual. Publicat inicialment a l'Anuari 2016-17 d'elCugatenc

L’EMD de Valldoreix ha rebut durant el darrer any una sentència desfavorable que l’obliga a anul·lar la modificació del contracte d’explotació del Complex Esportiu que es va fer l’any 2012, sota el primer govern de CiU-Actuem després dels vuit anys de mandat de la Candidatura de Progrés i Catalanista i ja amb Josep Puig exercint la tasca de presidència. A la resolució judicial, emesa al juny del 2016 pel jutjat del contenciós administratiu número 4 de Barcelona, s’indica que aquella modificació va ser tant substancial que hauria d’haver-se fet amb un nou concurs públic. El govern de l’EMD no ho veu així i per això ha presentat un recurs, del qual encara no hi ha sentència.

La resolució, provinent de la denúncia que havien interposat l’exvocal Pablo Alonso i l’Associació de Veïns i Veïnes Progressistes, és la darrera mostra d’un contracte que ha portat conflicte des que es va aprovar l’any 2003, a finals del govern que va iniciar Miquel Paraira (CiU-Actuem), qui va ser president de l’EMD entre el 1992 i el 2002, quan va sofrir un atac de cor que el va obligar a deixar la política institucional. De fet, va ser el seu company de files i successor Francesc Cardoner qui va formalitzar el contracte encara vigent de gestió del Complex Esportiu.

La firma va arribar després d’anys de problemes per la construcció de la piscina ja que l’EMD havia adjudicat l’obra a una empresa que posteriorment va fer fallida, el que va suposar haver de contractar una altra empresa per acabar les actuacions. De fet, fins i tot el govern posterior, de la Candidatura de Progrés i Catalanista, va haver d’adjudicar les obres pendents que deixava l’empresa Bastir, que ascendien, segons informes posteriors, a 490.668,33 euros. Tot i això, les actuacions acumulades entre el 2003 i el 2010 van ascendir a 1.912.592,04 euros.

“Jo acabava d’entrar a la presidència i em van vendre el contracte seguint els consells dels tècnics, que estaven assessorats per Eventing Sports [l’única empresa que finalment es va presentar al concurs públic i actual gestora del Complex]”, explica Cardoner. Reconeix que és una de les espines clavades de la seva breu etapa com a president ja que posteriorment, diu, l’empresa va incomplir diversos acords del contracte.

Eventing Sports Cinc, segons l’empresa de rating Axesor, es va constituir el 18 de juliol del 2002, només mig any abans que el Ple de la Junta de Veïns li atorgués la concessió administrativa per a la gestió de la piscina i “altres equipaments esportius, així com la gestió del bar restaurant –que mai s’ha arribat a construir–”. “Al contracte es marcava que l’EMD havia de sufragar les despeses de subministraments mentre que l’empresa havia d’ingressar un 20% dels beneficis a l’administració [el que al contracte és recull en concepte de cànon]”, explica Cardoner, “es van posar els sous molt alts i l’EMD pagava però no rebia res a canvi”.

El contracte es va firmar just al canvi de mandat i va acabar heretant-lo el govern progressista presidit per Montserrat Turu que es va erigir al 2003. Segons explica l’expresidenta, el contracte amb Eventing havia estat problemàtic des del principi, el que va generar una mala relació entre el govern i l’empresa. Pocs mesos després d’accedir al govern, la Candidatura de Progrés i Catalanista va criticar l’incompliment d’alguns punts de l’acord i va acabar demanant una auditoria. “En les trobades amb el govern l’auditor ens deia que l’empresa feia trampes i incomplia alguns punts del contracte però, sorprenentment, després va emetre un comunicat que deia just el contrari”, rememora.

El govern de Turu també va interposar un recurs contenciós per esclarir a qui corresponia la gestió de la pista verda que hi havia al davant dels vestidors. El govern d’aquell moment la considerava com una plaça del poble i deia, per tant, que no corresponia a Eventing la gestió. Al contracte del 2003 s’indica que l’empresa assumeix “la gestió i explotació de les dues piscines d’estiu actuals i de la nova instal·lació de piscina coberta municipal, situades a la zona esportiva de Valldoreix, així com de l’oferta de serveis esportius que comportin el conjunt d’aquestes, juntament amb el bar-restaurant”, sense especificar si la pista verda formava part o no del Complex.

Quan l’assumpte va arribar a judici, el jutjat va cridar a declarar a Cardoner, com a president que havia signat el contracte. Tant Turu com Alonso, que en aquell moment encara no era vocal, coincideixen a dir que aquella declaració va ser clau perquè, tot i que al contracte no queda ben estipulat, va dir que l’espai formava part del Complex i, per tant, la gestió corresponia a Eventing. Cardoner diu que a la vila sempre s’havia considerat la pista com a part del conjunt ja que compartia vestidors amb les piscines. “El problema va ser que l’empresa no organitzava res allà i Turu va intentar fer-ho des de l’EMD”, assegura.

Alhora, quan la contractació de l’advocat que havia de portar el contenciós va arribar a la sessió plenària del 29 d’abril del 2004, només la Candidatura va defensar que la pista verda havia de tenir la gestió directa de l’EMD. Marc Monells, llavors vocal de CiU-Actuem, va dir que quan el seu partit era al govern va publicar el plec de clàusules “interpretant i traient a concurs que la pista verda formava part del Complex Esportiu”. En el mateix sentit es va pronunciar el llavors vocal del PP, José María Canals. Finalment, el jutjat va donar la raó a Eventing i li va concedir la gestió de la pista verda.

Durant els vuit anys que els progressistes van governar la vila, la tensió entre Eventing i l’EMD va anar in crescendo. Entre el 2004 i el 2010 l’empresa va interposar diversos contenciosos referents a accions que prenia el govern sobre el Complex Esportiu. Són recursos que fan referència a temes diversos. Per exemple, al 2004 se’n van presentar dos, un referent als preus de la pista verda arran d’una modificació de les ordenances fiscals i un contra una acta de recepció d’obres. En alguns casos el govern decidia desestimar recursos de reposició interns –com per exemple el que va rebre per fer la contractació d’una autoria l’any 2009– i l’empresa presentava una instància judicial que acabava en un nou recurs o sumant-se als ja existents.

Un dels punts calents de la disputa entre l’EMD i l’empresa concessionària va ser els consums que es feien al Complex i que havia de sufragar l’administració. En un informe fet públic al 2011, el darrer any amb els progressistes al govern, amb el qual es pretenia analitzar quin estalvi suposaven unes millores sobre la instal·lació fetes per l’administració i d’altres proposades per la concessionària, es va veure que entre el 2007 i el 2010 el consum anual havia crescut en 55.500 euros. No és que els subministraments haguessin pujat de preu sinó que el Complex havia disparat el consum de gas, electricitat i aigua.

L’any anterior una altra auditoria encarregada per l’EMD a l’empresa Cortés y Asociados Auditores va informar de la manca de transparència de l’empresa davant les seves peticions d’informació. Segons es pot veure a l’informe final, els auditors no van tenir accés al Llibre d’Actes de la Societat, no van poder fer una anàlisi completa de l’àrea de clients i la xifra de negocis, no van ser autoritzats a fer un arqueig als fons de la caixa de la societat i van veure que no quedava clar el concepte del cànon recollit al contracte, el qual no estava ben reflectit a la comptabilitat de l’empresa.

Amb la tensió portada al límit, al 2010 Miguel Durán, un dels socis de l’empresa, exdirector general d’ONCE, imputat al 2003 per presumptes irregularitats quan gestionava Telecinco, posteriorment candidat de Ciutadans a les eleccions del 2009 –després d’haver deixat Unió– i conegut ara per ser advocat de Pablo Crespo en el marc del judici per la trama Gürtel, va criticar a una audiència pública que Eventing patia “una persecució” de l’EMD a base de decrets presidencials. De fet, molts d’aquests decrets eren recorreguts per Eventing, segons va explicar Cugat.cat, “per falta de col·laboració de l’administració valldoreixenca”.

Llavors Duran també va lamentar que l’EMD els obligués a construir un bar en qüestió de mesos quan acabaven d’instal·lar una sala de fitness on estava previst inicialment. Si bé, des del 2003, tal com es recull al vuitè punt del contracte, l’empresa hauria d’haver condicionat les sales i el bar amb una inversió de 284.910 euros. Avui dia no s’ha habilitat el bar tot i que el contracte continua sent el mateix. Només hi ha una sala amb màquines expenedores.

Tot plegat va coincidir amb uns anys complexos políticament ja que al darrer any del primer mandat de la Candidatura, el vocal d’ERC Narcís Clavell va abandonar el govern sense tornar l’acta. Turu ho considera un cas de transfuguisme mentre ell deia que no ho era perquè no havia pactat ni amb CiU-Actuem ni amb el PP com a partits de l’oposició. En el segon mandat la davallada de vots dels progressistes va suposar un bloqueig institucional que es va acabar trencant amb un pacte de govern entre la Candidatura i CiU-Actuem, un experiment que va durar pocs mesos després que els grups comencessin a votar de manera diferenciada al Ple.

El mandat que va començar el 2011 va tornar el govern a CiU-Actuem amb Josep Puig al capdavant. Al 2012 el nou govern va fer una modificació del contracte fent que l’empresa passés a ser propietària del subministrament energètic, de gas i d’aigua, unes despeses que passarien a estar subvencionades per l’EMD. Es va marcar un límit de consum d’aigua de 8.800 metres cúbics anuals, xifra que s’havia arribat a sobrepassar en alguns anys previs. La modificació treia el 20% de cànon i donava llibertat a l’empresa per fer millores substancials a l’equipament.

Alonso, com a portaveu de la Candidatura, va presentar un recurs de reposició en què argumentava la impossibilitat legal de fer els canvis proposats pel govern. El recurs va ser rebutjat i per això ell mateix amb l’Associació de Veïns i Veïnes Progressistes van presentar el recurs contenciós, la resolució del qual es va donar a conèixer al 2016. La jutgessa deixa clar que no hi ha prou justificació de l’interès públic del canvi que, a més, és tant substancial que ha esdevingut una mena de segon contracte irregular per haver-se adjudicat sense concurs públic. La sentència anul·la la modificació tot i que la situació ha entrat en stand by a l’espera de la resolució del recurs presentat per l’EMD. Els progressistes proposen un nou concurs que el govern es nega a fer.

Mentre l’assumpte corria pels jutjats, el Complex Esportiu va perdre la pista verda per acabar construint quatre pistes de pàdel. Van ser inaugurades al 2013 amb una posada en escena de luxe: un partit d’exhibició amb Àlex Corretja, Guillermo Casal, Joan Alday i Xavi Maresma. Aquell dia, tal com va recollir el TOT Sant Cugat, es van signar les paus: “Eventing Sports Cinc i l’EMD de Valldoreix no han tingut bona relació en els últims anys, però tant una part com l’altra consideren que el darrer conveni que van signar ha servit per reconduir la ‘bona entesa’”. Durán agraïa haver trobat una administració que en compte de prendre’ls “com a adversaris”, els prengués “com a col·laboradors”.

Encara a l’espera de la resposta al recurs de l’EMD, es manté el contracte signat al 2003 i els canvis aplicats al 2012. Tant si la modificació es considera legal com si no i s’ha d’acabar canviat, la signatura comprometia una concessió de 25 anys que s’allargarà fins a finals del 2028. Mentre el complex segueix pendent dels jutjats 14 anys després de l’adjudicació, al Ple encara s’escolten retrets d’aquell parèntesi temporal de vuit anys en què els progressistes van governar Valldoreix. Puig no ha respost a la petició de fer una entrevista per conèixer la seva versió dels fets.

Article publicat a l'Anuari 2016-17 d'elCugatenc, tancada l'edició al juny del 2017.

Notícies relacionades