Parlar de vida és reivindicar una mort digna

Foto: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. Quan l’Associació Dret a Morir Dignament (DMD) va començar a tocar territori, va arribar per primera vegada a Valldoreix. Ho va fer al Casal d’Avis, explicant què és i com es pot fer un Document de Voluntats Anticipades (DVA), el que permet dir com volem que ens tractin en l’àmbit sanitari en cas de no poder expressar la nostra voluntat quan hi arribem. Anys després, Consol Farràs, membre de l’entitat i també del grup local, ha tornat a la vila per presentar una moció que ha aconseguit el suport de tots els grups polítics. Amb el vist i plau institucional des de la base aconsegueixen un pas més per a la normalització.

Perquè parlar de mort és, sobretot, parlar de vida. Durant anys, molts anys, la mort s’havia mantingut com un afer tant íntim que no saltava a l’esfera pública. Envoltat de moral i reclusió, aquelles persones que decidien morir abans que haver de viure una vida amb dificultats havien d’esdevenir delinqüents a ulls de la llei. Sembla que això ha canviat i el Parlament de Catalunya ha instat al Congrés a regular la mort digna mentre el canvi de govern a Espanya ha permès l’inici del camí per despenalitzar-la.

Per a Farràs, aquesta és la primera victòria en 24 anys d’intents d’incidir en la política nacional i estatal per canviar la legislació. És, segurament, el premi a la insistència, al canvi gradual de la consciència, a entendre que la vida ha de ser vida mentre la forma de morir ha de ser triada per cada persona per respectar el seu benestar i el del seu entorn. Saber morir i, sobretot, respectar la nostra pròpia mort i la de la resta és, potser, una mostra de saviesa però, sobretot, d’humanitat. I això és el que fa dècades que reivindiquen des de l’associació DMD.

Alhora, justament perquè fa tants anys que Farràs i els seus companys d’entitat reivindiquen, l’agraïment als representants polítics hi ha de ser però sense oblidar que si l’espectre polític s’ha mogut és gràcies a la seva insistència quotidiana, aquell degoteig que ha acabat evidenciant el que fa uns anys no era tant obvi. I així ho han expressat tots els representants dels grups municipals a Valldoreix, des del cupaire Ferran Margineda, reivindicant la mort digna com a llibertat i la lluita per la llibertat com una sobirania més, fins a Anna Cano, de Ciutadans, posant en valor la lluita contra la vulnerabilitat, passant per Noël Climent, d’ERC-MES, que no ha volgut afegir res a l’speach de Farràs. PDECAT-Demòcrates han cedit el seu temps a l’entitat.

La unanimitat ha evidenciat que, malgrat tot, avui dia demanar una mort digna és parlar de vida, que no és poc. És per això que l’Entitat Municipal Descentralitzada ha acabat donant suport a l’associació, s’ha compromès a oferir recursos formatius als treballadors municipals, a fer pedagogia sobre el DVA i facilitar-ne el tràmit, a col·laborar amb el Parlament i la Generalitat per simplificar-ne el tràmit, a instar al Departament de Salut a tenir programes d’atenció domiciliària i equips de suport de 24 hores i a millorar els serveis pal·liatius, a demanar la creació d’un observatori de qualitat de la mort a nivell català i a donar suport a les proposicions de llei presentades al Congrés per regular l’eutanàsia.

Aquesta victòria tant treballada no mereix ser eclipsada per res més en aquesta contracrònica Perquè la sessió plenària ha donat per més –tampoc gaire més– però no hi ha res més important quan una reivindicació social lluitada i treballada durant dècades entra a les institucions i no només fa forat sinó que aconsegueix mesures concretes.

Notícies relacionades