L’oposició de l’EMD no arriba a fi de mes

Foto: Jordi Pascual

Els vocals de l’oposició de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix tenen el dubtós mèrit de ser els que menys han cobrat del que va de mil·lenni. Aquest any el govern ha accedit a retribuir-los l’assistència a les comissions informatives, amb uns 200 euros mensuals més del que es va aprovar a principi del mandat. Amb això els quatre representants de CUP-PC, ERC-MES i Ciutadans han deixat de ser els més precaris ja que les quantitats aprovades al 2003, 2005 i 2015 queden per sota. A principi de mandat podien arribar a cobrar 5.200 euros a l’any com a màxim, ara 7.600, 1.680 euros per sota del que cobraven en el mandat passat i 2.150 i 1.950 euros més que al 2003 i 2005, respectivament.

Els quatre representants de l’oposició cobren per assistència a les sessions plenàries i altres òrgans, de tal manera que no tenen cap contracte sinó que reben els diners de l’EMD com a compensació. Aquest és un assumpte que ha portat debat ja que, amb aquest funcionament, cap membre de l’oposició cotitza, ni tan sols dedicant-se exclusivament a la tasca de representació. Aquest mateix mandat l’Ajuntament de Sant Cugat va decidir canviar lleugerament el sistema permetent als portaveus de l’oposició acollir-se a una dedicació exclusiva que sí suposa cotitzar. Avui dia s’hi han acollit la portaveu de la CUP-PC, Núria Gibert; la d’ERC-MES, Mireia Ingla, i el d’ICV-EUiA, Ramon Gutiérrez. L’assumpte també va portar debat perquè suposa una despesa extra per a l’erari públic en haver de fer front a les aportacions a la seguretat social.

Tot i les crítiques que va despertar el sistema al consistori, l’EMD ja va fer alguna cosa semblant anys enrere. Per exemple, el passat mandat l’únic vocal del PP, José María Canals, percebia els mateixos 9.280 euros que l’únic representant de la Candidatura de Progrés i Catalanista (CPCV) però com una dedicació parcial. En el mandat del 2007 al 2011, tots els membres de l’oposició tenien una dedicació parcial i, amb el pacte de govern entre la CPCV i CiU, que va durar un any, alguns d’ells van passar a tenir una dedicació exclusiva, mentre dos membres progressistes del govern seguien cobrant per assistència.

L’oposició va tenir el seu pic de retribucions mitjanes en ple pacte de govern entre la CPCV i CiU ja que, en aquell moment, només una vocal convergent, Àngels Solé, no va agafar tasques de govern, restant com a portaveu del grup de CiU. Tot i així, es va acordar atorgar-li una dedicació parcial de 20.000 euros anuals, que va créixer fins 20.860 amb l’augment d’un 4,3% que es va aplicar a totes les retribucions el 31 de gener del 2008. Justament des de principis d’aquell mandat fins al trencament del pacte és quan es registra la menor diferència entre les retribucions del govern i l’oposició –a excepció de la presidenta, Montserrat Turu–. En trencar-se l’acord, CiU va forçar l’aprovació d’una moció que baixava les retribucions en general i feia créixer la diferència entre govern i oposició.

La proposta de cartipàs de CiU-Actuem després de les eleccions del 2011 va fer créixer la diferència, que es va acabar d’accentuar al 2015, quan els convergents van mantenir la majoria absoluta però per la mínima i l’oposició va duplicar representació tot i que amb partits nous. El canvi es deu a que el govern nascut dels darrers comicis va decidir no alterar gaire les quantitats reservades per al govern i oposició. La despesa anual de retribucions del govern al mandat del 2011 era de 133.000 euros i al 2015 es va acordar de 130.000 mentre l’oposició va passar de 18.560 a 20.800. La quasi-congelació de les partides destinades a govern i oposició no es correspon al canvi de correlació de forces –l’oposició té ara dos vocals més que al 2011– i, per tant, els vocals de l’oposició han perdut poder adquisitiu.

Al juliol del 2017, abans que l’oposició veiés incrementar lleugerament la seva retribució, la vocal d’Economia Elena Degollada, que tot just un any abans va substituir Xavier Gavaldà al seu càrrec, es va acollir a un augment de la jornada. Va renunciar a la mitja dedicació per passar al 75% i, per tant, cobrar 10.600 euros més a l’any. Amb aquest canvi, el conjunt de la despesa del govern va passar a ser de més de 140.000 euros, superant fins i tot el mandat anterior tot i tenir dos regidors menys.

Ferran Margineda, vocal de la CUP-PC, explica que “l’excusa” donada pel govern a principi de mandat era que, en tenir menys representants, tenien més feina i, recorda, en més d’una ocasió ha recriminat ser l’oposició que menys ha cobrat des del canvi de segle, un fet que, critica, “el govern va negar”. Ell aposta per una distribució equitativa entre els membres del govern i l’oposició ja que, diu, tothom s’esforça per fer bé la tasca de representació. Creu que començar a cobrar les comissions informatives no soluciona el problema ja que segueix sent un dels mandats amb més diferència retributiva entre el govern i l’oposició. A més, explica que la idea de començar a retribuir les comissions es basava en poder incidir més en la presa de decisions però, de moment, “continua havent una informació unidireccional”.

Noël Climent, vocal d’ERC-MES, també lamenta que el govern no canviés la proporció dels diners destinats al govern i a l’oposició en funció de la nova representació a principi de mandat. Accepta que és un assumpte delicat perquè lamentar-se d’una baixa retribució pot semblar que es demani només pujar-se el sou. “No vull cobrar molt”, argumenta, “vull que se’m pagui per la feina que faig”. I aquesta feina, insisteix, no només és acudir als plens sinó també parlar amb veïns, recollir inquietuds, acudir a actes... Per la seva banda, Anna Cano, la nova representant de Ciutadans a l’EMD –que encara no s’ha estrenat a falta d’acabar el tràmit perquè esdevingui vocal–, diu que el moviment de principi de mandat és clar: “El govern s’ha pujat el sou a costa de l’oposició”. També considera que un sou de més de 40.000 euros per al president d’una EMD, “amb menys competències que un ajuntament”, d’una vila que no arriba als 10.000 habitants és sobredimensionat.

Susanna Herrada, presidenta en funcions per la baixa mèdica de Puig, diu que les retribucions del govern respecten les recomanacions de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). A data de l’1 de gener del 2017 (les darreres dades recollides a l’Idescat) Valldoreix tenia 8.272 habitants, el que, segons l’entitat, seguint allò marcat a la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) i la llei dels pressupostos generals de l’Estat, significa acollir-se un topall màxim de 45.905 euros anuals per a tots els càrrecs electes. Només el president Puig s’hi aproxima amb 43.710, seguit pels tres membres del govern amb un 75% de jornada, Herrada, Degollada i Joaquim Castelló (26.100), i per l’únic amb una dedicació del 50%, Bernat Gisbert (15.500). “L’EMD requereix molta dedicació i és la que cobrem”, assegura la vocal del govern alhora que reconeix que els 5.200 euros anuals del principi de mandat per a l’oposició “no són un sou alt” i, per això, diu, s’han decidit per augmentar-los.

Turu va superar el llindar recomanat per l’ACM

Dels dos presidents de l’EMD del període analitzat, Turu va ser la que més va cobrar amb el pic més important al 2008, després de l’increment del 4,3% aprovat aquell any. Aquells 62.957 euros anuals és el pic més elevat, que contrasta amb els 18.950 euros anuals que ella mateixa va començar cobrant després de les eleccions del 2003, llavors per assistència. Turu ja es va situar com a presidenta més ben pagada al 2005 en acollir-se a una dedicació exclusiva, que va fer créixer després dels comicis del 2007.

Durant el pacte de govern amb CiU va mantenir una retribució alta però després del trencament els convergents van presentar una moció per reajustar els preus, ajustant-se a les recomanacions de l’ACM i amb la crisi econòmica com a argument. Com tenien majoria, van forçar que la presidenta rebaixés el seu salari als 47.000 euros recomanats per l’entitat, alhora que es va rebaixar en 1.000 euros la retribució anual de la resta de membres del govern i van situar en 12.000 la dedicació parcial dels vocals convergents –excepte del portaveu, que es va situar en 15.000–, per sota del que cobraven abans del pacte. Com a resposta, un mes més tard Turu va renunciar a la dedicació exclusiva per cobrar per assistència un màxim de 22.702 euros anuals. Des que Puig va accedir a la presidència el 2011 i va reajustar a l’alça el salari del president amb una dedicació exclusiva de 43.100 euros anuals, la retribució s’ha mantingut congelada.

Creix la partida destinada a retribucions

La moció de CiU per reduir els salaris dels polítics i la posterior renuncia de Turu a la dedicació exclusiva al 2009 van provocar que la partida destinada a les retribucions dels representants de govern i oposició toqués terra només per sobre del cartipàs aprovat al 2003. L’arribada de Puig a la presidència amb el reajust del seu salari va tornar a apropar la despesa anual en 150.000, una xifra que es va mantenir estable fins al 2017, ja que l’actual mandat, com s’ha explicat més amunt, va començar mantenint la proporció de despesa govern-oposició del 2011 tot i el canvi de la correlació de forces. El canvi de dedicació de Degollada i el cobrament de les comissions informatives per part de l’oposició han fet créixer la partida fins situar-la en la quarta més gran des que vam canviar de segle.

A la següent taula pots comprovar els canvis retributius aprovats des del 2003 amb més detall:

Notícies relacionades