Marta Salvador: “Hem de posar tota la tecnologia que tinguem a l’abast per millorar la seguretat”

Fotos: Jordi Pascual

El PP pretén recuperar la representació a la Junta de Veïns de Valldoreix i ho fa amb Marta Salvador com a punta de llança. És candidata a la presidència de l’EMD i, en cas de no aconseguir-la però obtenir una vocalia, diu que li agradaria esdevenir vocal. Ubica la seguretat com el gran tema a abordar a la vila tot i que també apunta altres aspectes a revisar com el manteniment i la mobilitat.

Ella mateixa explica que va ser proposada per la direcció local del partit i no va dubtar a acceptar. No posa línies vermelles ni s’escapa a parlar del procés a cada resposta tot i que reconeix que no li agrada l’exhibició de símbols polítics a la Casa de la Vila. Amb aquesta conversa elCugatenc enceta el cicle d’entrevistes a presidenciables.

No teniu representació. Quina aspiració teniu?

– Si ens presentem és perquè tenim ganes de participar a l’EMD. Com tots els partits aspirem a la presidència. El més realista és arribar a tenir representació per estar-hi aportant una visió nova.

Quina visió?

– Sempre es poden fer les coses millor del que es fan. És com quan convides uns amics a casa i penses que la tens neta i impol·luta però si són de confiança potser et diuen que tens els endolls per netejar. Qui entra nou, sempre veu coses que per defecte el que és a dins no veu. També contribuirem amb idees en el dia a dia de la gestió.

Si no aconseguiu la presidència, agafaries la vocalia?

– La idea del partit és que si arribem a tenir representació, sigui jo la persona. En cas de malaltia o qualsevol imprevist, ja buscaríem una altra persona.

Molts partits fan gala de primàries i democràcia interna. En el teu cas la proposta ha vingut directament de la direcció del partit a nivell local.

– Exacte. No estava al partit però m’agrada anar a col·loquis per conèixer les opinions més enllà dels mitjans. Sortint d’un dinar, Álvaro Benejam i Alfredo Bergua m’ho van proposar. No vaig trigar gaire a pensar-m’ho. Ho vaig consultar als fills i em van dir que endavant.

Has pogut seguir la política valldoreixenca tot i no tenir representació?

– El que he vist publicat. El dia a dia i la memòria no. L’últim InfoValldoreix no el vaig rebre.

Parlem de propostes concretes. Poses la seguretat com un eix bàsic però l’EMD no té competència. Per això dius que s’ha de demanar a l’Ajuntament més recursos. Quins recursos falten?

– Es parla de drons, càmeres amb lectors de matrícules, agents cívics... Són bones propostes però no poden trigar gaire perquè mentrestant la gent a qui ens han entrat a robar i ens han violat la intimitat veiem com pugen els robatoris. Mentre a Valldoreix creixen els robatoris a Sant Cugat baixen. Alguna cosa es fa bé a Sant Cugat i alguna mancança hi ha a Valldoreix.

Tot i no tenir competències podem negociar amb Sant Cugat que ens deixin tenir més recursos, com per exemple tenir una patrulla de vigilància. Ho podem enllaçar a altres temes com ara la il·luminació.

Hi ha alguna acció més social?

– Valldoreix té un urbanisme complicat. És una vila maquíssima però té 100 quilòmetres lineals de carrers, mal il·luminats, amb sortides a vies ràpides i tocant la zona boscosa. Les persones han de prendre mesures pròpies per protegir-se. Les institucions han de posar els mitjans perquè la gent no senti inseguretat.

Coneixes el perfil de lladre que actua a Valldoreix?

– Sé el que em va entrar a casa. Pel que expliquen els Mossos d’Esquadra, són bandes organitzades que saben el que fan.

Són bandes que venen de l’estranger. És prou amb una càmera? Potser detectem el cotxe aquí i en unes hores està a França.

– O és robat! En qualsevol cas, si tenim càmeres podem detectar el moviment dels cotxes. En un món tan tecnològic, hem de posar tota la tecnologia que tinguem a l’abast per millorar la seguretat.

Què et semblen les trobades del govern de l’EMD amb els veïns?

– Hi ha veïns que hi participen però no tots. No sé si els hi arriba o cau en un pou. Em sembla bé que es facin les trobades perquè és una bona manera de conèixer la problemàtica.

Demanes millorar el manteniment. Per fer-ho cal saber en quin punt som.

– Tenim un manteniment mínim. No només parlo dels carrers sinó dels béns comuns: voreres, paviment, il·luminació, zones verdes... Tinc la sensació que en els darrers dos mesos, de cop, s’han posat moltes obres en marxa. Potser és una coincidència. Malgrat això, ens manca manteniment. Hem de poder ser a un parc i que doni gust ser-hi, que es pugui passejar per carrers sense les voreres aixecades, que l’arbrat no tapi la il·luminació...

Cal una reserva pressupostària important, doncs. L’heu quantificat?

– No hem tingut oportunitat.

Coneixes el pressupost concret de manteniment de via pública?

– L’altre dia vaig mirar partides però no he fet les sumes.

La partida de manteniment de via pública és de 200.000 euros en el pressupost del 2019.

– Per a mi manteniment és més que via pública. És com una casa, no només és pintar-la; cal que vagin bé les canonades, les portes...

Un altre eix programàtic és la mobilitat. Quines millores necessitem?

– És un punt complicat que porta molt anys en debat. Per exemple, es va tallar el pas sota la via del costat de l’Arnau Cadell per la demanda dels veïns. Però els veïns són els que viuen a aquell carrer o els de tota la vila? Els carrers són de tots i tothom té dret a circular per ells. Aquest és un punt important de comunicació entre Sant Cugat i Valldoreix. Pot servir per descongestionar la zona.

Hi ha projectes que afectaran a la mobilitat que s’han fet amb la participació veïnal, com el cas de l’avinguda Baixador. Què en penses d’aquest procés?

– De l’enretirada de les torres d’alta tensió?

El projecte d’urbanització que s’ha fet posteriorment.

– L’ideal és escoltar els veïns que viuen allà. Això vol dir que tot es tindrà en compte per fer una proposta final o només és per quedar bé? Òbviament se’ls ha d’escoltar perquè hi viuen allà i veuen els problemes al seu dia a dia. S’ha d’arribar a un acord entre els que hi viuen i els que hi passen de tant en tant perquè el carrer és de tots.

Com es pot fer un procés participatiu que impliqui tota la ciutadania de Valldoreix?

– Es poden fer consultes o reunions participatives que es tinguin en compte. És impossible escoltar a tothom però el punt de partida és posar els mitjans perquè la gent s’hi pugui implicar.

De seguida parlem de participació però tanquem el bloc de mobilitat vinculant-lo a la sostenibilitat. Quina proposta feu?

– El transport públic de Valldoreix funciona força bé perquè és puntual. El problema és que no s’utilitza tant com hauria. El problema el tenim els veïns, que potser no estem acostumats a utilitzar el transport públic, les bicicletes, anar caminant... Hem de canviar la mentalitat per fer un Valldoreix més verd. En quant al transport privat, veig fantàstic l’ús de bicicletes. També és important l’ús de cotxes elèctrics i híbrids però no hi ha llocs per endollar-los.

Què cal fer en quant a la convivència de bicicletes i vehicles a motor per evitar trobar-nos conflictes com el de l’hipòdrom a Sant Cugat?

– La paraula és conviure, és a dir, viure amb, tots junts. Si estem educats a viure junts, trobarem la forma. Les bicicletes no poden anar per on van els vianants. Si les bicicletes han d’estar al costat dels cotxes, al Pla de mobilitat s’han d’estudiar quines vies són aptes per afegir un carril bici d’anada i tornada.

Fomentar l’ús de la bici és en detriment del cotxe. Llavors eliminar un carril de cotxes ja està bé, no?

– Qui es queixa és perquè ho mira des d’un punt de vista egoista perquè volen seguir agafant el cotxe. No es mira per la comunitat ni per tenir un Valldoreix més verd i sa.

Altres temes de mandat. Participació. Un dels grans afers ha estat la inacció del Consell de la Vila a l’espera d’un nou reglament de participació. Què en penses?

– El Consell de la Vila està per a alguna cosa i les associacions han de poder participar a l’EMD. Hem de posar eines perquè això sigui possible.

Per tant, reactivem el Consell de la Vila. Com existia o fent algun canvi?

– Com no he estat mai dins, hauria de mirar si funcionava o no. Hem d’analitzar com estava i a partir d’allà decidir què canviar.

Malgrat l’aturada del Consell de la Vila, aquest mandat s’han estrenat els pressupostos participatius. S’han fet bé?

– Sempre es poden fer les coses millor.

Parlem de l’Escola de Música. Ha de ser una ampliació a un nou edifici o tot un edifici per a ella?

– Tot el que sigui cultura per a l’EMD és positiu. L’Escola de Música és petita però tot el que sigui compaginar espai per a tothom és bo. Quan no se’n faci ús com a Escola de Música l’espai es pot fer servir per altres entitats.

Ara hi ha un problema de pressupost per fer-ho possible. Com pot aconseguir més diners l’EMD per tirar-ho endavant?

– Jo diria que cal mirar com baixar les despeses. Sense representació a l’EMD només puc llegir quant s’ha destinat a cada partida però no si és superior al que caldria.

No hi ha cap partida que creguis innecessària?

– És un tema de prioritats. Jo vinc de l’empresa privada i el que hem fet ha estat adequar-nos a la crisi contenint les despeses. És el moment de decidir què apartar i què prioritzar.

Al Ple municipal el PP ha criticat diversos cops que el pressupost de l’Ajuntament incorpora la quota a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i el conveni, que ja no es renovarà, amb Òmnium Cultural. Hi ha alguna partida d’aquest tipus que eliminaries al pressupost de l’EMD?

– Segur que n’hi ha alguna però no tinc informació sobre l’aplicació de cada partida.

Com ha de ser la centralitat de Valldoreix?

– Cal fer alguna cosa perquè és un bon espai, a prop de l’estació. Però no es pot fer el que ara es vol fer, el projecte Àgora. No ens cal un Rockefeller Center.

Això ha quedat aturat.

– Sí, però s’ha de definir. Hem de ser realistes, ens cal un espai de comerç i cultura. Hem de fomentar el comerç local i que la gent jove hi pugui accedir. Per tant, estic d’acord amb la centralitat però no s’ha d’aprofitar per barrejar altres temes.

Hi ha d’haver habitatge de protecció oficial a la centralitat?

– Sí però amb un límit. Valldoreix té un urbanisme propi i no podem fer un edifici alt. Com a molt una planta baixa i dos o tres plantes. Però sí cal una oferta d’HPO per a gent jove perquè és impossible accedir-hi.

Milles Valldoreix o Milles Femenines Valldoreix?

– Tot el que separi no m’agrada. Milles. No cal que siguin femenines. Remarcar alguna cosa tant exclou. Ho trobo part de la simbologia que no m’agrada perquè acaba dividint i no cohesionant.

S’ha de revisar el conveni amb l’Ajuntament de Sant Cugat?

– Sí, sobretot en matèria de seguretat. És difícil perquè no tenim la competència però es poden negociar, per exemple, cotxes per als agents cívics. El problema és que hem crescut tant que no donem abast.

Què es pot fer a Can Monmany?

Imaginación al poder. Es poden fer coses com a EMD però també buscant algú, fer una concessió i que posi diners per remodelar l’espai. Potser és l’única via. Com a EMD gastar diners a Can Monmany no és una prioritat.

Amb qui esteu disposats a pactar i amb qui no?

– Més que pactar, no vinc a barallar-me sinó a aportar. Parlaré de totes les propostes raonables que serveixin per gestionar bé els recursos, aportar seguretat i potenciar l’activitat econòmica.

No veteu de partida cap partit per les diferències ideològiques?

– No. Potser estic a les antípodes de posar simbologia política a la Casa de la Vila. Però més que pactes o vetos és donar suport a idees vingui de qui vingui sempre i que sigui profitosa.

Notícies relacionades