Manel Cerdà: “El principal objectiu d’una escola de música és la socialització i posar el col·lectiu per sobre de totˮ

Fotos: Jordi Pascual

L’Escola de Música de Valldoreix arriba al seu 20è aniversari amb prop de 270 alumnes i la promesa d’unes noves instal·lacions a la parcel·la de l’antic Garden. Manel Cerdà, director del centre, repassa la història de l’escola i també el valor educatiu de la música, tant des de la perspectiva artística com de cohesió social a Valldoreix. La propera cita oberta serà el 20 de desembre a dos quarts de set de la tarda a l’Església de l’Assumpció, on faran el concert de Nadal.

20 anys!

– Vam començar com un taller a meitat curs i al Casal de Cultura. La resposta va ser molt bona. L’escola va pujar en nombre d’alumnes i per això vam passar a l’antic CAP i, posteriorment, vam venir aquí [als baixos de la Casa de la Vila]. Ja se’ns ha quedat curt l’espai. Així que, si tot va bé, es construirà una nova escola. Són molts anys però ha anat ràpid: hem canviat tres cops d’espai i hem passat de ser un taller a una escola de música oficial reconeguda per la Generalitat.

Éreu un projecte molt humil.

– Mai ningú s’hagués imaginat que a Valldoreix triomfaria una escola de música. Però han confluït moltes coses que han fet que això anés tirant.

I reconeixement: relació amb el teixit social i la mateixa EMD.

– Al principi només érem una colla de gent amb ganes de fer coses diferents. Evidentment l’EMD va posar les eines per fer-ho, sinó no ho haguéssim pogut tirar endavant. Hem tingut la sort de comptar amb unes famílies i alumnes que sempre ens han ajudat. També l’AMPA ha defensat el model que volíem.

Com és el model?

– No el teníem en ment des dels inicis, l’hem anat modelant. La base és ser una escola molt propera, tant a nivell de famílies com de claustre –malgrat tenir 20 professors– amb, per exemple, un cap de setmana de trobada per preparar el consell de professors. De vegades faig els informes dels alumnes i em costa saber què posar perquè veig els seus pares cada dia! També hem apostat molt per la cohesió entre l’alumnat i amb els professors a través de la música en conjunt. De fet, per això fem unes colònies. Des del segon any fem orquestres que uneixen nanos des de 6 fins a 18 anys.

I el moment actual?

– Durant uns anys ens vam estabilitzar amb prop de 180 alumnes però ja fa uns anys vam apostar per entrar realment al teixit de Valldoreix. Per això fem moltes coses que ens donen presència al poble. Volem, a més, que sigui un ensenyament de música global, és a dir, incorporar disciplines interessants com la tècnica Alexander, logopèdia, musicoteràpia... Això ha fet que molta gent vulgui entrar-hi i, a més, amb una massa d’alumnes joves amb molta projecció. És un bullici molt xulo!

També seguiu treballant en la consolidació d’apostes com els Concerts de l’Escola de Música, que arriben a la seva cinquena edició.

– Això segueix la lògica d’apropar l’Escola de Música a tot arreu. També fem les Orquestrades, que són una mena de colònies a l’hivern, i les mateixes colònies. Són projectes que precisen de molts recursos perquè dos cops l’any tots marxem i acabem fent un concert. Per tant, hem de preparar arranjaments especials per a l’orquestra. Tot plegat es tradueix en alumnes que volen quedar-se aquí, que es passen 11, 12 o 13 anys de la seva vida amb nosaltres.

Més la part que hi ha al marge de la música: la socialització, treballar amb companys...

– Hi ha alumnes que surten d’aquí que volen dedicar-s’hi professionalment però el principal objectiu d’una escola de música no és aquest. És aconseguir una sèrie de coses: la socialització, treballar en conjunt, compartir, posar per dalt de tot el col·lectiu... Per això tots els alumnes de l’escola des que tenen 8-9 anys estan en un conjunt instrumental.

També hi ha nens desbordats: que si anglès, futbol, música...

– És el pa de cada dia. Intentem transmetre que no volem ser una activitat extraescolar més perquè açò és una escola i això implica altres coses, reps molt més però has de donar molt més. Crec que estem aconseguint que un gruix important de la gent senti que això és important per als seus fills per la formació i per desenvolupament personal i cognitiu.

El contrari a què el nen ho entengui com una obligació a fer a contracor.

– Evidentment! Si ha de ser un suplici... També és cert que cada vegada ens hi trobem menys amb això. Tots els xavals venen dos dies a la setmana i poden venir un tercer a fer conjunt instrumental. Gairebé tots volen venir a fer el conjunt perquè és el moment de més satisfacció i de passar-s’ho bé.

Al marge de la feina que feu a l’Escola de Música, se li dona prou importància a la música a l’ensenyament?

– Gens. El sistema educatiu d’aquest país no li dona gens d’importància. Hi ha una assignatura per complir l’expedient. És obvi que tot el sistema educatiu està mal plantejat pel que fa a la música. A l’escola obligatòria gairebé no existeix i es concentra tot en activitats extraescolars: escoles de música, conservatoris... Així que es redueix a les persones que poden anar-hi i s’ho poden pagar. A l’Europa central, en canvi, està molt ben integrat.

Per què l’Europa central és un model?

– Perquè s’inverteix molt més en cultura formativa i es considera que la música és una disciplina que els nens han de desenvolupar perquè, a més, després són potencials compradors de música i cultura. Aquí no es té prou present, s’han de canviar moltes coses començant per incorporar la música de veritat a l’ensenyament obligatori. Però llavors el paper de les escoles de música hauria de canviar. Aquí tenim xavals que comencen de zero i, a més, alguns volen dedicar-s’hi i d’altres no.

Al futur teniu el possible trasllat. Quina és la concreció?

– De moment, que l’EMD va comprar els terrenys on hi havia el Garden i que el seu compromís és fer-hi equipaments, començant per l’escola de música. La voluntat política hi és i l’obvietat que és necessari, també. Aquest espai ha fet la funció que li corresponia: el pas d’unes instal·lacions molt justes a unes adequades.

No només utilitzeu aquest espai, també la sala de plens de la Casa de la Vila.

– Sí, ja fa temps perquè és una sala gran que ens permet fer les orquestres grans i reunir tota la banda; aquí baix és impossible. Al costat de l’Escola també hi ha dos mòduls i una caseta que els vam demanar perquè no hi cabíem. També fem classes a l’escola bressol per als alumnes de 0 a 2 anys.

És a dir, el nou edifici permetria centralitzar l’activitat?

– Sí però amb el dubte de l’escola bressol perquè són nens petits i tenen l’avantatge de poder quedar-se a l’escola quan acaben les classes per fer música. Però més que centralitzar el que necessitem són espais més amplis, més condicionats, amb més lluminositat... per donar classes amb més garanties.

Sense calendari, però. Brindis al sol?

– De moment l’únic que hi ha clar és que el govern actual s’hi ha compromès públicament. Evidentment, la direcció, el claustre i les famílies també veiem clar que fa falta el canvi. No podem fer molt més. Només podem demostrar que l’escola de música en aquests moments és el principal dinamitzador cultural de Valldoreix.

Hi ha alguna evolució prevista pel que fa al projecte educatiu i musical?

– Evolucionem constantment. El nostre objectiu principal és que l’ensenyament musical sigui global i, per tant, hem d’unificar totes les disciplines, acabant d’incorporar la tècnica Alexander, la logopèdia i la musicoteràpia. També ens faria il·lusió ampliar molt més la part de música moderna però necessitem més espai per fer-ho. Ara hi ha bateria i guitarra elèctrica però no podem fer molt més que això. No hi cap més, no podem incorporar més alumnes perquè en tenim prop de 270. Com a molt podríem créixer en horaris extrems i, per tant, amb adults o alumnes d’institut.

Notícies relacionades