Publicitat

La restauració del castell de Canals recuperarà un arc i cobrirà una de les estances

Foto: Projecte de restauració

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L’EMD de Valldoreix ha licitat unes obres de restauració al castell de Canals que han de servir per consolidar l’estructura, per reconstruir i conservar l’arc que connectava una de les estances de la fortificació amb el pati central i per cobrir una de les sales. És una actuació que s’emmarca en el Pla Director del Castell de Canals, on es preveuen les accions a realitzar per preservar aquesta edificació del segle XI que va tenir ús militar i residencial.

Recuperant les pedres caigudes, l’actuació preveu reconstruir el mur i l’arcada trobada entre una de les sales i el pati interior. A més, amb bigues de fusta, es cobrirà aquesta sala, reconeguda de moment com a àmbit B de l’excavació arqueològica, permetent crear així un espai cultural i museístic tot i que per ara es preveu mantenir l’accés restringit. Es tracta d’un àmbit de 40 metres quadrats on s’ha trobat paviment de pedra que data del segle XVIII i que està delimitat a un dels extrems pel gran mur de pedra d’11,30 metres d’alçada, l’estructura més visible del castell.

També s’hi instal·laran elements reversibles perquè hi ha àmbits del castell en què no hi ha prou indicis de l’ús original de l’estança o de la configuració de l’estructura. Aquest és el motiu pel qual s’ha optat per no actuar a l’àmbit A. Així s’evita fer reconstruccions imprecises i que no corresponen a la realitat històrica. Tota la rehabilitació es fa diferenciant la part reconstruïda de l’existent prèviament.

El redactor del projecte, Roger Guitart, explica que aquesta és una de les primeres actuacions al castell de Canals des de la redacció del Pla Director al 2017 i per això el propòsit és restaurar i consolidar un àmbit. L’objectiu és seguir amb aquesta tasca a mesura que avancin els treballs arqueològics. “L’afectació és mínima i es garanteix la distinció de la part restaurada per no fer falsos històrics”, explica Guitart, “hem d’aportar per afavorir la lectura de com funcionava el castell”.

Per ara s’ha descartat fer la restauració de l’àmbit A perquè encara no han acabat els treballs arqueològics i no es té prou informació de les cotes i les alçades. Guitart recorda que en la darrera intervenció arqueològica van sorgir noves estances que tard o d’hora també hauran de ser consolidades i restaurades. “És un procés llarg que tot just comencem i per això hem d’anar amb molta cura”, apunta Guitart.

L’actuació, que es licita amb un pressupost de sortida de gairebé 75.000 euros, arriba després que a l’abril s’acabessin els darrers treballs d’excavació; una actuació en què es van trobar cinc sitges per emmagatzemar cereals amb una fondària de 2,6 metres. Sumant les troballes d’excavacions anteriors, s’han trobat nou sitges al Castell de Canals, evidenciant així que la fortificació també recollia cereals i cultius a mode d’impostos del territori que era sota el seu domini.

L’arqueòleg Eduard Píriz, director de l’excavació, va explicar a finals de la intervenció que també s’havien trobar estructures del primer edifici del castell com ara una escarpa (un mur inclinat de reforç exterior), arcs constructius i murs així com restes de vaixelles, llànties, monederes del segle XIII i un picarol. “Constatem que es tracta d’una domus fortificada, és a dir, un escalafó per sota del castell però per sobre de la torre”, va dir Píriz, “ara hem excavat la part sud i est del jaciment, passant de tenir una construcció en forma d’ela a forma d’u”.

Tot i que la primera constància documental del municipi de Canals és del segle X, amb els treballs realitzats fins el moment es calcula que la fortificació és del segle XI o XII, amb una primera aparició documental al 1106. El material medieval més antic que s’ha trobat fins el moment és del segle XIV, excepte les monedes del segle XIII trobades a la darrera intervenció.

L’arqueòleg va explicar al final de l’excavació que del que no hi ha cap dubte és que el castell de Canals va estar habitat per la família Canals fins al 1306 ja que, després que la família de la petita noblesa s’emparentés amb la família Cervelló, més poderosa, va acabar deixant el castell i venent-lo al Monestir de Sant Cugat. Aquest fet evidencia també que Canals funcionava com una vila independent com a mínim fins el 1306, quan el Monestir la va absorbir arran de la compra per part de l’abat Ponç Burguet per 27.000 sous. Es desconeix el motiu de l’abandonament de la fortificació. Sí se sap, però, que després de ser abandonat va ser derruït parcialment per reaprofitar els materials.

Notícies relacionades