“L’inici d’un canvi de model”

Fotos: Jordi Pascual

Dues cadires buides –la del president Josep Puig, de baixa, i la del grup de Ciutadans, que encara no ha acabat els tràmits perquè Anna Cano comenci a fer de vocal, tot i que ha estat present al públic– han marcat la primera sessió plenària de l’any a l’EMD de Valldoreix. Mentre l’absència es feia palesa però sense alterar ni una mica les majories, Susana Herrada ha pres el control com a presidenta provisional canviant-se temporalment el sou als 43.710 euros bruts anuals que cobra Puig per la seva dedicació exclusiva i assumint el sempre complex rol d’encapçalar el govern encara que sigui per uns pocs mesos. I aquesta primera experiència, nervis a banda, ha evidenciat el que l’oposició porta ensumant sense saber si agrair o malpensar des de fa temps: que l’equip de Puig ha canviat la relació amb ells, a millor. Si és estratègia per a la segona meitat del mandat o una actitud nascuda del cor segurament no ho sabran fins les properes eleccions municipals però, de moment, és clar. Fins i tot Herrada ho diu: “És l’inici d’un canvi de model”.

Els vocals de la CUP-PC, ERC-MES i Ciutadans –quan s’incorpori– començaran a cobrar les comissions informatives, passant d’un màxim de 5.600 euros anuals per assistència a plens i altres òrgans a un total de 7.680. És marxista reivindicar la remuneració del treball, segons Ferran Margineda (CUP-PC), i un bon primer pas per començar a dignificar la tasca política que també es fa des de l’oposició, segons Noël Climent (ERC-MES). S’ho miren amb recel perquè han estat l’oposició que menys ha cobrat del que va de segle i, de sobte, això canvia. La reivindicació que havien fet a principi de mandat ha trigat a fructificar però ha arribat sense cap motiu aparent. 7.680 potser encara en són pocs però, parafrasejant Margineda, no s’ha de ser desagraït. Ara falta el més important, que a aquestes comissions informatives realment compti l’opinió de l’oposició.

Tot apunta que, també en això, l’actitud del govern ha canviat. Quan Climent ha vist com la seva proposta per fer un procés participatiu específic sobre el camp de futbol del barri de Can Monmany –en realitat un terreny qualificat de zona verda i inundable– queia al·legant des de la vocalia d’esports que just s’acabava d’aprovar una moció per fer un Pla d’Usos d’equipaments en què ja es podia tractar, no s’ha trobat una porta tancada, un no com el que reben cada vegada que demanen que el Consell de la Vila es torni a reunir, sinó que se l’ha emplaçat a trobar-se i parlar-ne per veure què es pot i què no es pot fer allà i, si cal, com ell diu, convertir-ho en un camp de patates. Ben vist, sabent com és el terreny, es podria tenir reg per inundació.

Com bé ha dit la vocal Elena Degollada, el canvi és “un primer pas” però el govern en té molts més a fer si vol acontentar totalment a l’oposició, i no només en matèria econòmica. El bloqueig del Consell de la Vila a l’espera d’un promès nou reglament de participació continua sent el debat cíclic i irresolt que va marcar el darrer curs polític i un d’aquests temes en què l’oposició no entén què coi fa el govern. Tampoc li ha agradat a Climent el passeig verbal que ha fet el vocal Joaquim Castelló quan li ha preguntat pels espais alternatius a la Nau de Cultura quan algun col·lectiu necessiti un espai pla, sense les noves grades fixes que donen un toc d’elegància al recinte però l’inutilitzen per a alguns actes. Al final li ha dit que el Garden és una opció i que se solucionarà cada cas però, per fer-ho, quasi li narra tot el que es pot fer a la Nau. Ell mateix ha reconegut que era millor no començar l’enumeració. Sort.

És evident, però, que ni el principi de canvi de model ni tan sols el canvi total podran unir en tot govern i oposició, perquè sinó es presentarien junts a les eleccions. I no està de més recordar que el darrer cop que tots es van posar d’acord a Valldoreix, el pacte va volar pels aires en qüestió d’un any. Per això, a banda de tombar la proposta de procés participatiu per al camp de futbol/patates, el vot contrari de PDECAT-Demòcrates-Actuem també ha evitat l’aprovació de la moció de la CUP-PC per condemnar el finançament il·legal de Convergència, demanar que es realitzi ja l’auditoria que tot just licita l’Ajuntament, donar a conèixer els mecanismes anticorrupció del PDECAT i lamentar “la impunitat cap al subornant”.

Ha estat un moment curiós perquè Herrada ha passat de ser presidenta temporal a alcaldessa provisional llegint fil per randa la defensa que Mercè Conesa va fer al darrer Ple de Sant Cugat: allò de transparència màxima, explicacions totes i cap responsable trobat a l’Ajuntament. De passada, els ha recordat que el cas no afecta a l’EMD, que el PDECAT ja ha donat explicacions i que “el que volen fer contra el PDECAT ho poden demanar a Sant Cugat”. No l’han convençuda –o no ha volgut convèncer-se– des de l’oposició demanant una altra manera de fer política i exigint disculpes per part dels membres i exmembres de Convergència –i també d’Unió, així la tocaven a ella–. L’inici del canvi de model ja és aquí, o potser no tant.

Notícies relacionades