El “res a celebrar” ha canviat de bàndol

Fotos: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. Entre espanyolistes, indepes hiperventilats, autonomistes que van d’indepes, eloqüents indefinits que acaben afavorint –sense voler?– una de les bandes, republicans (processistes) de boqueta i uns quants que n’estan fins al monyo, se’ns ha escapat constatar que el “res a celebrar” ha canviat de bàndol o, com a mínim, ara els dos bàndols tenen dies de “res a celebrar”. I això és significatiu perquè ve a dir que a cada banda reconeixen victòries –a celebrar– i derrotes –a no celebrar–. Qui anava a dir-ho al sector indepe amb tota una estructura estatal en contra dels seus interessos –o ells en contra de l’estructura estatal, mirem-ho com ens vingui de gust–?

Ho ha evidenciat la vocal de Ciutadans, Ana Cano, al Ple de setembre de l’EMD de Valldoreix: “L’1 d’octubre no hi ha res a celebrar”. Patapam. Clar i català. És curiós perquè el “res a celebrar” és una canterella relativament habitual a la Junta de Veïns però sempre apareix quan s’apropa el 12 d’octubre i es fan aferrissades condemnes de la raza, l’imperialisme i l’extermini indígena. Ara, però, la frase fa referència a 11 dies abans i uns quants segles més tard, amb aquell referèndum que vist per uns va ser una demostració de força de la societat civil i pels altres un fracàs de l’estat de dret.

“Va ser un dia trist en què es va demostrar la fractura social per a la qual treballen alguns”, ha etzibat Cano tot recordant un dels arguments més habituals del seu partit: que els independentistes tenen la majoria parlamentària però no la social. “De tot el que ha dit només estic d’acord amb que va ser un dia trist, però per motius molt diferents als seus”, li ha respost la presidenta accidental, Susana Herrada, “va ser un dia trist perquè es va atonyinar persones que només volien expressar-se”.

Noël Climent, vocal d’ERC-MES, ha fet la rèplica principal a la representant taronja en un debat basat en la moció de PDECAT-Actuem perquè un tram del carrer Sant Albert passi a anomenar-se de l’1 d’octubre: “Vostès representen una mena d’autoodi estranyíssim”. Considera que Ciutadans pren postures no democràtiques perquè “no volen que la gent s’expressi de manera democràtica” i que pren un discurs fal·laç quan vincula els llaços grocs a la reivindicació independentista. Amb això, reconeix, “és difícil respectar-nos com a representants polítics”.

Perquè per a Climent, a diferència de Cano, l’1 d’octubre sí hi ha celebració: “Va ser un dia en què tot un poble es va posar dempeus per fer el que ningú esperava, defensar els col·legis malgrat la violència policial”. Tant clara ha estat la seva intervenció que el vocal Ferran Margineda, de la CUP-PC, no ha dit res al respecte i només ha preguntat a la presidenta si acceptarà una nova pancarta demanant l’alliberament dels presos que facilitarà el CDR valldoreixenc. “Sí, si no suposa gastar diners públics i la pengen ells”. Doncs clar està.

El procés ha tornat a mostrar el cap al Ple de Valldoreix perquè els partits independentistes hagin unit forces per demanar a la comissió de nomenclàtor de Sant Cugat un carrer de l’1 d’octubre així com, amb una altra moció, donar suport a la gent que va fer possible el referèndum i demanar al govern espanyol acordar-ne un de nou, legal i vinculant així com per demanar “la llibertat immediata i incondicional dels presos i preses polítics i el retorn dels exiliats”.

Notícies relacionades