Publicitat

El desbloqueig del romanent suposa més d’un 50% del pressupost anual de l’EMD

Foto: Jordi Pascual

A final de l’exercici del 2019 l’EMD de Valldoreix tenia un romanent acumulat de 6.142.559,08 d’euros, és a dir, més de la meitat del pressupost anual, que habitualment se situa per sobre dels 9 milions –al 2019 9,4 milions (pressupostat) i 10,4 milions (ja liquidat); i al 2020 9,2 (pressupostat)–. El desbloqueig del romanent de tresoreria anunciat pel govern espanyol suposa, per tant, poder mobilitzar aquests 6,1 milions. Són les xifres que es desprenen del compte general del 2019, aprovat definitivament al juliol.

Però que l’EMD pugui rebre més d’un 50% del seu pressupost pel desbloqueig del romanent de tresoreria està condicionat a les normes marcades per la Direcció General del Tresor i pel decret aprovat pel Consell de Ministres el passat 4 d’agost. Per mobilitzar el romanent acumulat fins al 2019 l’administració local ha d’ingressar-lo a l’Estat en forma de préstec i aquest el retornarà íntegrament en un termini de 10 anys –amb un interès del 0%– o 15 anys –amb un interès positiu del 0,05%.

Alhora, el govern espanyol posa en marxa un fons de 5.000 milions d’euros a repartir en funció de les aportacions de romanent dels municipis. Els diners del fons s’hauran de destinar per millorar l’atenció a persones grans o dependents, a incrementar l’oferta d’habitatge assequible de lloguer o a construir escoles bressol. Per animar el món municipal a sumar-s’hi, el govern espanyol també ha anunciat que l’Estat s’encarregarà de pagar l’interès de tenir el romanent immobilitzat en entitats bancàries.

Però la fórmula trobada pel govern espanyol no convenç bona part del municipalisme català, que a través de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), ha denunciat que es crea un greuge entre municipis amb i sense romanent. A més, segons ha explicat el seu president, Lluís Soler, l’acord suposa “confiscar els superàvits municipals”: “Els ens locals no han de ser el banc del govern de l’Estat. La bona feina feta i la gestió eficient dels ens locals hauria de revertir directament en els ciutadans i ciutadanes de cada municipi, amb polítiques de reactivació que decideixin els alcaldes i alcaldesses segons les necessitats dels seus pobles i ciutats”.

L’ACM i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) han preparat una moció per mostrar el rebuig municipal al decret del 4 d’agost i demanar l’accés directe al superàvit del 2019 i al romanent acumulat. La proposta també demana al govern flexibilitzar la regla de la despesa i modificar la llei d’estabilitat pressupostària perquè les administracions locals tinguin més marge davant la crisi econòmica i social generada per la COVID-19. Alhora, s’insta a la Generalitat a crear un fons de cooperació extraordinari amb el món local amb una dotació mínima de 300 milions d’euros entre el 2020 i el 2021. El govern de Sant Cugat ja ha anunciat que hi dona suport.

Valldoreix, més condicionada per ser EMD

Amb l’activitat mig aturada per les vacances tant a l’EMD com a l’Ajuntament, la decisió política sobre com actuar davant la proposta del govern espanyol pot esperar fins al nou curs. Per ara, el tinent d’alcaldia d’Hisenda, Pere Soler, ha explicat per Twitter que encara s’ha d’estudiar la repercussió d’acollir-s’hi. La vocal d’Economia a Valldoreix, Elena Degollada, va explicar en els darrers Plens que restaven a l’espera de saber com es concretava el que al juny i juliol encara era una proposta indefinida però conscient que Valldoreix ho té més difícil.

L’EMD està condicionada per les seves competències i es troba en un any en què s’ha de revisar l’acord econòmic amb l’Ajuntament, pel qual va pagar més de 2,5 milions d’euros i en va rebre 5,9 en concepte de participació en els ingressos i 795.000 euros corresponents a la liquidació de l’any 2018. A més, l’incompliment de les normes d’estabilitat pressupostària suposa l’eliminació de l’EMD, segons va explicar Degollada en el darrer Ple.

Aquesta norma és especialment dura en un exercici com el vigent, no només per les dificultats de complir les previsions fetes, sinó també perquè la quantitat pressupostada al 2020 és inferior a la del 2019 i això suposa que per garantir el compliment d’aquestes normes la capacitat d’inversió es veu clarament reduïda.

Es genera així una situació amb dues cares. D’una banda, el govern valldoreixenc impulsa modificacions pressupostàries com la del juliol en què incorpora inversions per reduir el romanent de tresoreria a final de l’exercici. Conscients, però, que els projectes més debatuts encara no tenen data concreta perquè no ha acabat el tràmit –urbanització de l’avinguda Baixador i de la Colònia Montserrat i la construcció de l’aparcament de Can Cadena i de la nova Escola de Música, per exemple–, han de prioritzar projectes més petits que es podran enllestir abans d’acabar l’exercici per així evitar que el romanent captiu segueixi creixent.

D’altra, els projectes més ambiciosos difícilment es podran pagar amb fons propis tenint en compte la regla de la despesa i les normes d’estabilitat pressupostària. Per això, ja en el moment de l’aprovació del pressupost, Degollada va reconèixer que calia buscar subvencions per impulsar alguns d’aquests projectes. És una situació que genera dubtes a l’oposició, que veu que aquesta limitació és especialment absurda tenint en compte que l’EMD no té un problema d’endeutament.

De fet, segons el compte general del 2019, a finals de l’exercici passat l’entitat valldoreixenca tenia un deute total de 253.084,16 euros, bona part del qual és amb la Diputació i, per tant, sense interès. A més, al 2019 l’EMD va eixugar 222.110,58 euros de deute, acabant així amb préstecs significatius com els 67.975,82 euros que encara restaven per retornar al BBVA pel soterrament de les línies d’alta tensió –préstec del 2011– o els 30.172,69 euros que restaven per retornar al mateix banc en concepte d’inversions –préstec del 2010.

Tot i la cura en la previsió d’ingressos i despeses, tant per una previsió conservadora com per evitar l’incompliment de les normes d’estabilitat pressupostària, l’EMD no ha tingut cap daltabaix econòmic i, segons el compte general aprovat al juliol, els ingressos totals del 2019 van superar en prop d’un milió d’euros la previsió inicial. Ara bé, això és sobre un pressupost que se situa habitualment entre els 9 i els 10 milions, significatiu per a una EMD però molt reduït i amb poc marge en comparació amb el d’un ajuntament com el santcugatenc.

Degollada té sobre la taula, per tant, la feina d’estudiar i decidir políticament què fa Valldoreix amb la proposta del govern espanyol. A priori pot sembla temptador tenir a disposició 6,1 milions d’euros sobre un pressupost d’uns 9, encara que sigui durant 10 o 15 anys, però els números han de quadrar i, alhora, fer-ho en benefici de la ciutadania de la vila, el que bona part del municipalisme considera que no es garanteix amb la cessió d’aquests fons a l’Estat.

Per això serà determinant com avanci el posicionament dels ens locals, que a Catalunya per ara majoritàriament han criticat la proposta del govern espanyol i no només des d’instàncies com l’ACM i la FMC, sinó també amb ajuntaments que s’han negat a participar en aquest sistema previst per recuperar el romanent acumulat, per ara el més rellevant el de Barcelona.

Notícies relacionades