Sorgeixen crítiques de control governamental als pressupostos participatius de Valldoreix

Foto: Elena Degollada

Dilluns acaben les votacions telemàtiques i presencials dels pressupostos participatius organitzats per l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix (EMD), que ha fet una reserva de 100.000 euros perquè la ciutadania presenti propostes i, després d’una revisió tècnica, decideixi quins projectes s’han de desenvolupar. El procés va començar entre crítiques de l’oposició, que no va ser convocada a la primera trobada prèvia a la presentació pública dels pressupostos. La reunió no es va repetir i els vocals de la CUP-PC, ERC-MES i Ciutadans es van assabentar del funcionament al mateix temps que la resta de la ciutadania.

La gran crítica de l’oposició i dels assistents a la presentació va ser, però, que els pressupostos participatius van per lliure, sense tenir en compte el Consell de la Vila, el reglament del qual determina que és el centre de tots els processos participatius valldoreixencs. El Consell està aturat i en procés de refer el reglament. L’oposició i l’entitat Mou-te per Valldoreix principalment lamenten que el govern trigui tant a posar en marxa l’òrgan i, sobretot, que mentre no es canvia el reglament es doni per mort, fent que el reglament encara vigent quedi en paper mullat.

Tot i així, els pressupostos han començat a funcionar amb la seva pròpia estructura i dotats d’una comissió de garanties en què participen grups polítics i entitats que haurien de vetllar pel bon funcionament. Francesc Cardoner, de Mou-te, però, creu que el procés ha estat un desastre. Explica que a la primera reunió de la comissió –a la qual no es va convocar l’oposició– només havia acudit la seva entitat i una persona en representació d’un bar. Diu que va sortir de la trobada amb dubtes.

Posteriorment va entregar una carta en què plantejava aquests dubtes. Preguntava per què s’havien deixat només 15 dies d’exposició quan la llei de participació indica que han de ser-ne 30, preguntava pel reglament –que es va aprovar posteriorment via decret de presidència–, per la normativa exacta que regiria la comissió de garanties i pel paper del Consell de la Vila que, al seu parer, hauria d’exercir la funció del comitè creat ad hoc. Diu que, de moment, no ha rebut resposta.

Com a representant de Mou-te participa activament a la comissió de garanties, en la qual va demanar un llistat de les propostes rebudes amb les dades de qui les va presentar, les idees completes i les justificacions. D’aquesta manera pretenia saber si el govern o alguna empresa concessionària havia presentat alguna proposta i quins eren els motius per acceptar-les o no. Aquest document no el va poder veure fins a una reunió de la comissió. “Hi ha justificacions que no coincideixen amb les de l’informe tècnic”, assegura.

De fet, el document va ser la base per acabar acceptant 24 de les 84 propostes rebudes, després d’algun canvi per la petició dels participants a la comissió de garanties. Al full s’observen justificacions tant inversemblants com que no hi ha prou pressupost per desenvolupar una proposta que plantejava ampliar el carril bici de l’avinguda mossèn Cinto Verdaguer adaptant-se a les possibilitats econòmiques de l’EMD. “Una altra de les justificacions per denegar un dels projectes és que no hi ha terrenys de l’entitat on es pugui fer el projecte, el que no és cert”, indica.

Amb això, Cardoner va enviar un llistat de queixes a la comissió de garanties de la Generalitat, de la qual encara no ha rebut resposta. Critica que no hi hagi hagut un decret de convocatòria, que no s’hagin fet públiques les propostes a votar amb suficient antelació, que no es garanteixi que el vot electrònic no pot ser suplantat, que no es determina quin mecanisme es pren per garantir la neutralitat que han de mantenir les institucions per llei als processos participatius, que no es determina com garantir la informació i deliberació i que falta informació, i especialment el decret, a la web de la institució, entre d’altres.

A banda de participar a la comissió de garanties, Cardoner va presentar diverses propostes durant l’etapa de recull d’idees. Li’n van tombar nou i només entén la justificació d’una d’elles. Hi ha justificacions que no estan recollides als documents amb què s’ha informat la ciutadania com a motius per rebutjar una proposta, com que està en estudi o que es tracta d’un projecte d’inversió. D’altres són discrepàncies sobre si l’EMD té la competència o no o si són realitzables o no pel cost o permisos. “M’han denegat una proposta de consolidació d’un pont que, jo que sóc enginyer, sé que es pot realitzar amb un pressupost ajustat i sense dependre de permisos de l’Agència Catalana de l’Aigua”, enraona.

Amb les propostes rebutjades, Mou-te va emetre un comunicat criticant novament el funcionament. L’entitat considera que molts veïns no coneixen bé el funcionament dels pressupostos participatius i que no hi ha hagut prou temps per a la presentació de propostes. Critiquen que l’EMD no s’ha mantingut imparcial ni ha estat transparent –tenint en compte que, considerant els pressupostos participatius com un procés participatiu, hi ha punts de la llei de transparència i de consultes que no s’han complit–. Critiquen que el govern no hagi fet públics els motius de la denegació de propostes així com la manca de resposta davant les peticions fetes pels seus representants.

La crítica ha estat contestada amb un contracomunicat en què el govern diu haver sigut totalment transparent, sense desmentir les mancances apuntades per Mou-te. El govern, que diu no haver participat en el triatge, assegura que totes les propostes rebutjades ho han estat per motius tècnics i que, per això, el comunicat de Mou-te “és una calumnia”. Posteriorment, en declaracions Cugat.cat, la vocal de Participació, Elena Degollada, va anunciar que estudiaria la possibilitat d’emprendre accions legals contra l’entitat.

La carta del govern clou amb: “Potser caldria valorar què molesta tant a certa gent del fet que la ciutadania pugui decidir. Potser és el fet que no seran les seves propostes les més votades?” Més enllà de la manca de resposta que considera Cardoner que ha fet el govern davant les seves peticions concretes, considera especialment greu aquesta darrera frase: “Com pot dir això? Sap què votarà la gent o ja ha obert les urnes i sap que les nostres propostes no sortiran elegides?” Tot i el debat, el procés participatiu continua en marxa. El 4 de juliol es donaran a conèixer les propostes guanyadores.

Notícies relacionades