Avancen les cessions de zones verdes a Valldoreix malgrat el contenciós

Vista de Valldoreix des de Can Monmany. Foto: Jordi Pascual

La Junta de Govern del 31 de maig va aprovar la cessió gratuïta de part de tres finques qualificades com a zones verdes, dues d’elles a l’avinguda Mas Fuster i una a l’avinguda Ramón Escayola. Totes se situen al tocar de les rieres de Valldoreix en què la modificació del Pla General Metropolità (PGM) denunciada a través d’un contenciós-administratiu per gairebé tota l’oposició hi preveia cessions per tal d’alliberar l’entorn de la riera.

L’operació va arribar un mes i 10 dies després que l’Associació Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix, l’Associació Gent per Valldoreix, ICV-EUiA, MES, PSC, CUP i Procés Constituent, amb el suport de Mou-te per Valldoreix, ERC, Ciutadans i PP, presentessin públicament el contenciós-administratiu i reivindiquessin l’aturada de les accions derivades de la modificació ja que consideraven que els governs de Sant Cugat i Valldoreix havien actuat en contra de l’interès comú.

En el període entre l’esclat del conflicte i l’aprovació de les tres cessions hi va haver dos punts intermedis claus. D’una banda, la doble defensa aferrissada dels governs de l’Ajuntament i l’EMD en contra de les acusacions de l’oposició. D’altra, un Ple del mes de maig en què, a diferència del de la Junta de Veïns, oposició i govern van trobar l’acord per fer una comissió informativa especial per esclarir la modificació.

Les sessions de les finques, com les tres aprovades a la Junta de Govern del mes de maig, són la base de tota la modificació del PGM. Buscant l’acord amb els propietaris, l’àrea d’Urbanisme del passat mandat, capitanejada per Pere Casajoana, pretenia reduir l’espai destinat a zona verda al voltant dels torrents de la vila ja que part de les parcel·les dels veïns l’ocupaven.

La zona verda perduda es compensaria introduint-la a Can Monmany i Can Busquets mentre s’aconseguiria l’adequació de cases i patis a l’ordenament i, alhora, la cessió de la zona verda restant a les rieres de forma gratuïta. Segons Calvet, actual tinent d’alcalde d’Urbanisme i Economia, 87 propietaris van signar mentre que 20 no ho van fer, conduint l’Ajuntament cap a l’expropiació de tota la finca amb la conseqüent compensació econòmica als propietaris.

Mentre el govern avança amb les cessions, el debat continua obert. Després de l’aturada de les actuacions derivades de la modificació en dues –estació de Valldoreix i Can Cabassa– de les sis zones afectades, l’oposició ha seguit demanant la paralització dels quatre altres àmbits. Així ho van fer la CUP-PC, ERC-MES i C’s en la sessió plenària de la Junta de Veïns de juliol. La proposta no va prosperar perquè CiU-Actuem la va blocar amb la seva majoria absoluta. A diferència d’altres cops, la moció no va tenir rèplica al Ple de Sant Cugat.

De forma paral·lela ha d’avançar la comissió informativa especial, tercera aprovada en aquest mandat, i que ha d’esclarir els dubtes que tingui l’oposició. Si bé, el funcionament d’aquests òrgans és opac durant el seu desenvolupament per evitar el filtratge d’informació confidencial que pugui afectar al seu funcionament. Si bé, segons va explicar al desembre Roser Casamitjana, presidenta de la comissió Teyco, el funcionament és similar al de les comissions d’investigació del Parlament, amb compareixences i anàlisi d’informació. És l’única informació que ha transcendit de les comissions durant el seu funcionament.

 

Si bé, difícilment la comissió sobre la modificació del PGM pot esclarir irregularitats des de la perspectiva legal ja que s’analitzen documents administratius on no apareix cap tracte de favor a ningú. Els indicis de benefici a privats en lloc de l’interès públic no es poden confirmar o desmentir a través dels documents de l’Ajuntament. Per això, la via judicial del contenciós segueix oberta, malgrat les peticions del govern perquè es retiri.

On hi ha la suposada manca de sentit públic?

El contenciós i la comissió informativa especial s’expliquen perquè l’oposició creu que en la compensació de les zones verdes de les rieres a Can Monmany i Can Busquets i de l’edificabilitat que tenien els dos àmbits al Turó de Can Mates, Can Cabassa i l’estació de Valldoreix hi ha hagut accions incorrectes.

Segons l’explicació que van fer en la presentació del contenciós, l’Ajuntament va comprar més terrenys dels necessaris per a la compensació a Can Busquets. Els denunciants diuen que això va en contra de l’interès general mentre que el govern defensa que és una acció que permet eixamplar el Parc de Collserola ja que n’ha cedit la gestió. També diuen que a Can Monmany es va beneficiar econòmicament l’exregidor de CiU Joan Franquesa amb la compra dels terrenys per part de Promusa sense incloure al preu la urbanització del camí de la Salut. Calvet va negar que es beneficiés l’exregidor i que no hi havia l’obligació d’urbanitzar el camí tot i que es va tenir en compte en la compra. Finalment, l’EMD va pavimentar el camí aper 200.000€.

Pel que fa a les zones edificables perdudes a Can Monmany i Can Busquets, l’oposició va explicar que la cessió de la gestió de la zona edificable de l’estació de Valldoreix de l’EMD a l’Ajuntament anava en contra de la vila perquè la compensació donava un parc i un terreny que qualifiquen d’inútil. En la presentació del contenciós també van apuntar a un excés d’acumulació d’habitatge protegit a Can Cabassa i un canvi d’ús terciari a residencial dels terrenys de Can Mates que pretendria compensar pèrdues de 7,5 milions en les compres a Can Monmany i Can Busquets.

El govern ho va negar tot però no va aportar les proves per demostrar-ne l’inexistència –ni l’existència–. En mans de la comissió informativa i de la justícia està dir si aquella operació va ser correcta o s’ha d’anul·lar. Mentrestant, el governs segueix treballant en part de les accions derivades com la cessió de zones verdes a Valldoreix.

Notícies relacionades