Aquí no aparca ni Déu!

Fotos: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. Com si del teatre de Dario Fo es tractés, el Ple de Valldoreix ha esdevingut en la seva sessió del gener un espai que cridava: “Aquí no aparca ni Déu!ˮ Però, a diferència de l’obra, en aquest cas no és per la rebel·lia de cap persona indignada sinó per la manca de places i per la gestió de les zones on poder estacionar.

Ja abans de començar, en plena Audiència pública, la veïna Maria Sentís, habitual dels plens valldoreixencs, ha demanat l’ampliació de places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda al voltant de l’estació. També l’exvocal Susanna Casta ha preguntat per l’aparcament de l’estació i pel nou de Can Cadena, el primer sempre ple i sense preferència per als veïns de la vila i el segon pendent de pavimentar.

Segons la darrera onada de l’Obsevatori Sociològic Municipal –sense dades segmentades per a Valldoreix, un dels encàrrecs nascuts d’una moció pendents de demanar–, l’ús del cotxe ha crescut més de 10 punts respecte al 2011 per als desplaçaments a dins de Sant Cugat, arribant a un 53,7% de persones que diuen que és una de les formes que utilitzen per moure’s a la ciutat. D’aquí, potser, que es treballi per aplicar la doble direcció en alguns carrers i una veïna hagi demanat aparcaments preferents per a gent gran més enllà de si tenen mobilitat reduïda o no.

Vaja, efectivament, que aquí no aparca ni Déu i el govern de l’EMD es veu obligat a buscar alguna mesura. En resposta a les intervencions de l’Audiència pública, la vocal Susana Herrada s’ha compromès a posar noves places per a persones amb mobilitat reduïda i a treballar per arranjar l’aparcament de Can Cadena. Segons diu, a més, ja es negocia amb l’Ajuntament la recuperació de la titularitat de l’aparcament de l’estació així com un reglament especial per a les àrees verdes de l’entorn de les estacions –amb el reglament actual es beneficiarien els veïns de l’entorn però no de tota la vila.

Ves per on que la moció referent a aquest afer ha estat l’única aprovada –el vocal d’ERC-MES, Noël Climent, li ha donat una irònica benvinguda al retornat president Josep Puig, a qui apunta com a bloquejador de propostes–. Sigui com sigui, tampoc ha estat fàcil. En la moció esquerrana es demanava la reimplementació de l’àrea verda amb el corresponent personal de vigilància abans d’acabar el mandat i, alhora, informar-ne públicament tant bon punt s’apliqués.

“Amb només tres mesos no tenim temps a aplicar-hoˮ, li ha respost Herrada sense embuts. Així ha començat una negociació que ha alterat l’acord per acabar sent: “Establir o, en el seu defecte, instar a les institucions pertinents per aconseguir l’àrea verda per als valldoreixencs el més aviat possibleˮ. Sense termini, sí; sense concreció, també, però confiant en la institució instada –l’Ajuntament– per pensar conjuntament què fer amb els aparcaments de les estacions.

PDECAT-Actuem, CUP-PC i ERC-MES s’han conjurat per trobar aquesta resposta, mentre Ciutadans ha optat per l’abstenció. A més, ha estat indispensable recuperar el debat del curs 2008-09, quan es va posar en marxa l’aparcament preferent per als veïns de manera experimental i a través d’un sistema de targetes distintives. En aquell moment, CiU-Actuem va apostar per fer-ho extensiu a tots els santcugatencs mentre la llavors presidenta, Montserrat Turu, lamentava que això perjudicaria els valldoreixencs.

Com sempre que retornen aquells anys convulsos a debat, hi ha hagut opinions diferents. Targetes se’n van repartir i en funcionament va arribar a entrar però Herrada recorda que diversos informes van tirar enrere la mesura. En fi, més enllà del debat del passat, el cert és que avui hi ha una àrea verda que no s’utilitza com a tal i que posar-la en marxa podria fer la volta a l’aquí no aparca ni Déu.

Mentre tot això passa a dins del Ple, el meu cotxe espera prop de la Casa de la Vila, desplaçat a un carrer qualsevol mentre les obres del nou aparcament avancen. Perquè després es digui! Potser aquest nou espai –i qui sap si un avanç amb el de l’estació– serà una d’aquelles medalles a posar a la memòria del mandat 2015-19, que ha començat a caminar en la mateixa sessió plenària en quedar inclosa dins de la segona de les modificacions pressupostàries de l’any.

El govern destinarà més de 13.000 euros a fer aquest informe davant la crítica –i una relativa estupefacció– de l’oposició, que qualifica el document d’electoralisme. Mentrestant, el vocal de Comunicació, Bernat Gisbert, recorda que és una memòria que s’ha fet en diversos mandats i que no es tracta d’electoralisme sinó de rendir comptes a la ciutadania.

Notícies relacionades