Marta Serra (Cíclica): “No és la ciutat la que ha de ser sostenible, sinó que és la societat la que ho pot ser”

Territori Cooperatiu és una secció patrocinada per l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental, que conjuntament amb els mitjans Malarrassa i elCugatenc es proposa visibilitzar la vitalitat de projectes, iniciatives i actes al voltant de l’economia social i solidària a la comarca.

Fotos: elCugatenc

Cíclica és una cooperativa de treball santcugatenca formada per arquitectes i investigadors joves catalans. Sota l’eslògan Space, Community, Ecology, la iniciativa ha materialitzat diversos projectes que busquen “assolir l’equilibri ambiental i l’equitat social”. El més destacat és el Sistema de reg a les Hortes Termals de Caldes de Montbui, que va rebre el Premi Europeu a l’Espai Públic Urbà el 2017 i el Bauwelt Award el mateix any, a més de ser candidat seleccionat a l’Arquin FAD2016, el Biennal of Landscape Rosa Barba i l’EUMies 2017. Actualment el projecte VilaWatt i el Projecte Singulars són els dos projectes principals de l’empresa. Marta Serra és una de les sòcies fundadores de la cooperativa, amb seu a l’Escola Tècnica d’Arquitectura del Vallès.

Com va sorgir el projecte?

– Sorgeix a partir de diversos companys de carrera, que estudiàvem junts i treballàvem dins de l’àmbit professional conjuntament, i comencem a fer recerca en doctorats. I d’aquí veiem que convergeixen interessos comuns, que tenen a veure amb l’arquitectura, amb el medi ambient i la dimensió social. . Veiem que tenim molt potencial a l’hora de fer projectes junts, i que compartim uns mateixos valors. Vam començar a treballar conjuntament l’any 2013.

Per què vau decidir organitzar-vos com a cooperativa?

– Vam veure que el projecte es consolidava i prenia força, i que valia la pena fer un pas més. Primer vam començar sent associació, però va ser transitori; vam veure que la cooperativa era una fórmula que s’adeia molt amb els valors més socials que nosaltres teníem i tenim, i que vinculem amb la nostra feina. Perquè una de les nostres preocupacions és que, més enllà dels serveis que puguem oferir, provoquem un impacte, una transformació, i una millora. No podem dir que siguem activistes, però ens sentim còmodes amb els projectes que fem, perquè en una escala més àmplia o a una escala local, aconseguim implementar millores en les formes de conviure, i això per nosaltres dóna sentit a la nostra feina. La cooperativa encaixava moltíssim amb aquest valor social i aquest retorn a la societat.

Vau guanyar el concurs d’emprenedoria social de l’Ajuntament de Sant Cugat l’any 2016 i vau rebre l’assessorament de Tàndem Social. Com valoreu l’ajut rebut?

– Nosaltres som arquitectes de formació, i hi havia moltes incerteses en implicar i emprendre un projecte empresarial en forma de cooperativa. En aquest sentit Tàndem Social i el suport que ens va oferir l’Ajuntament de Sant Cugat van ser idonis i molt útils, perquè van permetre entendre el valor d’una cooperativa, entendre l’objecte social, veure si nosaltres hi encaixàvem, fer un treball intern de consolidació de grup a nivell d’expectatives, de disseny de projectes, de viabilitat… i va fruir molt bé, i a més ens va permetre ampliar l’equip. Ens vam acabar constituint com a cooperativa el novembre del 2016.

El fet de constituir-vos com una cooperativa, a part dels valors que us aporta, us ha donat algun avantatge en comparació un despatx d’arquitectes ‘convencional’?

– El fet de ser una cooperativa ens ha donat més oportunitats; ha coincidit amb què hi ha un context en què es potencia el món cooperatiu. Paral·lelament a haver pogut accedir a ajudes de l'àmbit de l'economia social, el més important és que hem pogut formar i hem pogut fer xarxa i establir col·laboracions amb actors molt rellevants al nostre territori i que desconeixíem, com ara la cooperativa Tàndem Social, l'Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, i el programa Aracoop del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

Per què poseu tant èmfasi en la importància d’implicar la ciutadania en els vostres projectes?

– Des de Cíclica treballem en diferents àmbits: des d’aigua i paisatge, espai públic, comunitat i energia, i en tots ells és molt important la implicació ciutadana. És el que nosaltres diem: no és la ciutat, la que ha de ser sostenible, sinó que és la societat la que ho pot ser. La implicació ciutadana és una aposta per l’equitat però sobretot pedagògia per fomentar l’autonomia d’aquells qui estan implicats i fan ús del que projectem. Les persones no som conscients del poder que tenim, de la força de transformació de les relacions entre nosaltres i nosaltres i el medi.

En aquest sentit, quin és el vostre paper com a arquitectes?

– Nosaltres com a arquitectes, primer de tot el que fem és observar, identificar les relacions que s’estableixen entre una persona, el col·lectiu que representa aquesta persona i el seu entorn. Ens interessa la figura de l’arquitecte com a mediador o fins i tot gestor dels recursos amb els quals el col·lectiu s’està relacionant amb l’entorn. La relació entre individu, col·lectiu i medi. L’arquitectura és una eina cultural en aquest sentit i nosaltres som transmissors d’aquesta cultura i la portem a la pràctica. Per això tenim molta responsabilitat en el que fem i en l’empremta que deixem un cop s’acaba el nostre paper.

Com ho feu perquè la ciutadania sigui conscient del poder que té?

– Oferim la possibilitat d’una nova percepció, canviem els marcs perceptius. La recerca-acció participada ens facilita aquesta tasca, entenent que com a usuaris o habitants d’un lloc tenim poder per proposar canvis i dur-los a la pràctica. Plantegem accions perquè la gent pugui canviar la seva forma de percebre, pugui repensar les coses i ampliar la seva mirada amb l’objectiu de tenir una visió més critica i poder decidir i prendre responsabilitat sobre les coses. A vegades és tan senzill com que t’ho diguin o que t’ho assenyalin, ja que els hàbits i els costums que tenim ens fan mirar cap a una altra direcció. I això té a veure en com ens relacionem amb el mercat de l’energia, amb el sistema de l’aigua, amb la mobilitat, l’alimentació, en tots aquells elements que formen part del nostre metabolisme com a societat.

Un exemple d’aquesta funció és la que esteu desenvolupant en el projecte VilaWatt, a Viladecans.

– Sí, precisament en aquest projecte estem treballant en la línia de conscienciar, d’oferir eines i recursos, coneixements, perquè les mateixes comunitats que habiten en barris residencials afectats per la pobresa energètica siguin conscients que, amb qüestions molt senzilles com els seus hàbits quotidians, poden reduir el seu consum energètic i per tant la seva despesa i la seva petjada ecològica. Això passa per saber a quina hora és convenient que s’engegui la calefacció, si calen un tipus de fusteries o altres, quan cal ventilar… i tot allò que un pugui integrar a la seva vida quotidiana, individualment o en col·lectiu.

El projecte Vilawatt

Es tracta d’un projecte pioner de transició energètica finançat per la Urban Innovative Actions (UIA) de la Unió Europea i desenvolupat al municipi de Viladecans. Promou la creació d’una nova estructura conjunta formada per la ciutadania, empreses i ajuntament, amb l’objectiu de crear un operador energètic integral que permetrà una gestió energètica més eficient i més justa. Cíclica hi té un paper com a soci i incideix en la conscienciació i participació ciutadana de comunitats de veïns que puguin promoure la rehabilitació energètica i també de tota una xarxa d’escoles que formen part del programa 50/50. El projecte pretén també la rehabilitació energètica integral de tres edificis de 60 habitatges, la creació d’una moneda local i la creació d’una companyia elèctrica local distribuïdora d’electricitat neta i fora del mercat especulatiu.

No només feu conscienciació cap a la ciutadania, sinó també a les administracions, com és el cas del projecte Singulars.

– En el projecte Singulars, estem desenvolupant un servei que els pot ajudar a les administracions a respondre a les exigències europees que treballen en l’horitzó 2020-2050, a escala de municipis i superiors. És una de les propostes escollides per a la convocatòria de subvencions a projectes singulars, la Xarxa d'Ateneus Cooperatius i projectes Aracoop, per al foment de l'economia social i del cooperativisme del programa Aracoop que promou el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies; i va en la línia d'aprofundir en el desenvolupament d'estratègies de rehabilitació energètica d'edificis en què havíem treballat anteriorment.

En aquest cas, com ho porteu a terme?

– Generem una eina digital, un software, que permet que les administracions puguin diagnosticar i elaborar un mapa de com s’ha d’intervenir en el parc edificat perquè aquest pugui ser energèticament més eficient. Això impacta també en l’usuari, ja que és un servei interactiu: no volem que ho porti només un tècnic de l’ajuntament, sinó que els ciutadans a títol individual, o fins i tot comunitats que es volguessin organitzar o administradors o gestors immobiliaris poguessin tenir-hi accés per saber quines són les característiques dels espais on viuen, i com interfereixen en el seu confort. Una de les coses que ens agradaria aconseguir amb aquesta eina és posar de manifest que perquè l’edificació pugui ser sostenible, o ens puguem permetre l’accés a l’energia, això no s’ha de poder aconseguir només en funció d’un bon nivell adquisitiu. Des del projecte Singulars volem treballar en aquesta direcció; poder dir quins són els mínims que ha de tenir un edifici per poder oferir la situació de comfort per no estar en situació de pobresa energètica, i garantir-ho independentment dels ingressos o la renda que tingui una família.

Teniu alguna aplicació concreta d’aquest exercici de diagnosi en algun municipi en concret?

– Membres del nostre equip van col·laborar amb la Universitat Politècnica de Catalunya per a un projecte similar a Sant Cugat del Vallès abans que ens constituíssim com a cooperativa i posteriorment a Santa Coloma de Gramenet. Ho hem seguit desenvolupant i actualment ho estem portant a terme a l'escala de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) centrant-nos bàsicament en barris vulnerables. El projecte Singulars no ho estem aplicant només a una escala local sinó que estem contruint l'eina digital interactiva, perquè ho puguem aplicar llavors a qualsevol municipi o àmbit territorial. També hem fet estudis previs a nivell autonòmica al País Basc, i a nivell estatal ho estem fent per encàrrec del Ministerio de Fomento.

Creus que seria possible implementar aquest anàlisi a tot el territori català?

– Tant de bo. Sí que seria possible, dependria de l’interès o aposta de municipis o de la pròpia Generalitat. Caldria que els gestors públics i els agents del sector de l'habitatge s’adonessin de la necessitat de poder diagnosticar el seu parc edificat per poder veure en quina situació està i on se situen els reptes de futur pel que fa a la sostenibilitat, l’accés a l’energia i les possibilitats de rehabilitació energètica de l'edificació. És una eina que és reproduïble i que pot utilitzar-se a escales diferents, tant de municipi com de comunitat autònoma.

Des del teu contacte més proper amb els estudiants, creus que actualment estan més conscienciats respecte al medi ambient i el dret a l’habitatge?

– Sí indubtablement, perquè ho viuen des de la pròpia experiència. També per la crisi econòmica i de recursos que vivim, per les situacions d'exclusió social… Tot i ser una carrera molt tècnica, l’arquitectura té un component humanístic, cultural i social molt fort. Sempre es mou en aquests dos àmbits.

Quin camí seguirà l’arquitectura durant els pròxims anys?

– Ja en els últims anys ha canviat molt la consciència cap al medi ambient i la societat. L’arquitectura s’està repensant a ella mateixa, i crec que sens dubte anirà a més. El que sobretot ha canviat és que al llarg del segle XX el focus estava posat en l’objecte que l’arquitectura dissenyava. A partir dels anys setanta, i nosaltres som hereus d’aquesta transició, el focus es posa ja no en l’objecte sinó en la relació que establim amb l’objecte.

Per això és necessari mirar enrere per veure quines han estat altres formes de comprendre i poder ampliar el nostre sentit crític. I per això cal molta recerca, recerca en els estudis professionals i recerca en l’àmbit acadèmic. L’arquitectura però sempre ha estat canviant, i en alguns moments hi ha hagut línies dominants que anulaven discursos emergents molt similars als que ara compartim. Si ara tornéssim a fer la carrera nosaltres, faríem una carrera molt diferent a la que vam cursar. Actualment estem en un moment de col·laboració entre disciplines, de superar fronteres del mateix àmbit de coneixement i això és molt enriquidor. L’arquitectura és com l’art. L’art pot ser moltes coses, depèn d’on se situï cadascú i els valors que tingui; i hi ha moltes especialitzacions a dins d’ella mateixa. I està bé així penso, que convisquin aproximacions diverses però complementàries. Perquè ni la sostenibilitat ni el compromís amb les qüestions socials són camps autònoms ni propis de l’arquitectura, es tracta de valors que cadascú pot aplicar des d’un àmbit de treball o un altre, des de l’àmbit professional o personal.

Notícies relacionades