Lourdes Abril: “Les persones amb discapacitat intel·lectual són ciutadanes de ple dret”

Territori Cooperatiu és una secció patrocinada per l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental, que conjuntament amb els mitjans Malarrassa i elCugatenc es proposa visibilitzar la vitalitat de projectes, iniciatives i actes al voltant de l’economia social i solidària a la comarca.

Fa gairebé 80 anys que es va fundar l’Escola Moragas per a persones amb discapacitat intel·lectual, una iniciativa nascuda a Barcelona que va créixer per crear l’any 1973 la Cooperativa Taller Jeroni de Moragas, que posteriorment va fixar la seva seu a Sant Cugat. A mesura que el projecte ha anat consolidant-se, els seus impulsors han vist les noves necessitats de les persones usuàries i per això ara fa 25 anys es va crear la Fundació Jeroni de Moragas, que centra la seva activitat en la tutela de persones que, en molts casos, han passat o encara hi participen dels altres espais. La seva presidenta, Lourdes Abril, atén elCugatenc en ple aniversari de la Fundació, que se celebrarà el proper dissabte des de les 10 del matí al parc Ramon Barnils amb una Marxa solidària per Collserola i una botifarrada, oberta a tothom.

La Fundació no s’explica sense l’escola ni la cooperativa.

– Sí, primer va néixer l’escola amb la voluntat de donar el dret a l’educació als infants amb discapacitat intel·lectual i amb necessitats de suport. El taller es va crear inicialment dins de l’escola i es va traslladar a Sant Cugat quan es va fer gran. Aquí vam aprofitar que ja hi havia la cooperativa Estel, de pares que havien fet una residència per al futur dels seus fills, i vam col·laborar per crear el taller compartint terreny.

A mesura que les persones es fan grans, i els seus pares també, queden desprotegides. I és per això que es va crear la Fundació, que participa al patronat amb representants de l’escola i del taller. La seva funció és tutelar persones amb discapacitat intel·lectual y/o malalties mentals que han estat incapacitades judicialment. Ja fa 25 anys que vetllem per la seva cura!

És una xarxa... Col·laboració amb altres entitats i projectes propis.

– Per això, a la Fundació, a més de la tutela, també fem de plataforma de suport per projectes de l’escola i del taller. Per exemple, fomentem la inserció laboral a través del taller amb l’adquisició un local per a la inserció laboral amb serveis com bugaderia . Alhora, també hem comprat habitatges on viuen nois del taller, alguns tutelats. Es tracta de promoure el dret a l’habitatge en un entorn de ciutat normalitzat, amb la Fundació com a propietària i la gestió en mans del taller.

Quanta gent ateneu?

– Tenim 11 persones tutelades i altres en pretutela, és a dir, que ja s’han interessat perquè en un futur siguem l’entitat referent per als seus familiars. Indirectament, entre l’escola i al taller hi ha més de 130 persones.

Com funciona una tutela?

– És una decisió judicial, que atorga a una entitat la tutela d’una persona incapacitada. Pot ser també per voluntat dels pares, que deixen al testament que siguem l’entitat encarregada de la tutela del seu fill o filla. La majoria de les que tenim són derivades de familiars ja que els seus fills han estat a l’escola i al taller abans. En qualsevol cas, cal la sentència judicial de la nostra Fundació com entitat tutelar.

És un seguiment de tota la vida.

– Aquesta és la idea. Com a cooperativa hem anat creant serveis a mesura que les persones que atenem els necessiten. Per això primer va néixer l’escola, després el taller per tenir inserció sociolaboral, després l’habitatge. I finalment la Fundació oferint servei de tutela.

Com a Fundació us centreu en l’acompanyament en la vida quotidiana?

– Bé, tenim nois que també participen d’altres serveis, al taller o a centres i serveis a fora. Com a referents tutelars ens encarreguem de tota la seva àrea personal: compres, tràmits, metges, acompanyaments, vetlla, en l’àrea econòmica la gestió del patrimoni... Des de la vessant jurídica, també vetllem per la defensa dels seus drets.

Ha millorat la situació?

– Si fem l’històric des que va començar l’escola, per descomptat, hi ha hagut molt avenç. Al 2008, amb la convenció dels drets de les persones amb discapacitat, s’obligava que a nivell polític es creessin noves normatives i lleis que impliquessin l’entorn per contractar persones amb discapacitat, per no discriminar, així com molts més recursos i suports per la seva inclusió social. S’ha millorat molt però també queda molta feina a fer.

És una reivindicació de les persones amb discapacitat intel·lectual per ser considerades actives, llavors.

– Clar, són ciutadanes de ple dret. Si necessiten suports, ha de ser l’entorn el que s’ha d’encarregar que elles puguin gaudir del que disposa qualsevol altra persona. Un dels reptes pendents és la inserció laboral.

Les empreses rebutgen les persones amb discapacitat intel·lectual?

–Cada cop hi ha més empreses amb responsabilitat social, però darrerament la situació econòmica ha fet i ha hagut una davallada de feina de les empreses, al taller hem notat que el servei de manipulats ha reduït els seus clients, i, llavors, els resulta més difícil donar possibilitats de inserció laboral.

Escola, cooperativa, Fundació... Són entitats de l’entorn de l’economia social. Què us aporta?

– La responsabilitat social d’implicació i treball per a les persones. Som entitats que marquem la diferència, som entitats que treballem per contribuir a una societat més justa i solidària amb les persones que atenem. Volem donar el servei i evidentment hem de ser sostenibles però la nostra visió no és empresarial des del punt de vista dels beneficis.

Com aconseguiu aquesta viabilitat?

– Evidentment, estem subvencionats per l’Administració. Però també apel·lem a empreses amb responsabilitat social corporativa perquè puguin fer col·laboracions, donacions que permetin donar millor serveis a les persones tutelades i complir la llei amb la contractació de persones amb discapacitat. Cada cop hi ha més cultura, potser perquè la llei cada cop ho obliga més. També un valor important per a entitats com les nostres és el voluntariat que és un pilar molt important en la nostra entitat.

Està ben enxarxat el sector d’atenció a les persones?

– A Sant Cugat participem a la taula de discapacitat i les entitats locals estem coordinades. Sempre intentem treballar en xarxa perquè som entitats petites i necessitem la col·laboració i l’acompanyament d’altres entitats per tirar endavant molts projectes.

I el suport institucional?

– Bé, hem sigut una entitat que sempre hem tingut acompanyament dels tècnics i dels polítics a Sant Cugat. Potser econòmicament no ha estat tant fàcil, i ja ho entenem, però sempre han tingut la voluntat de col·laborar. Aprofitant els 25 anys, de fet, volem fer un reconeixement a les persones que van iniciar el projecte creant un patronat d’honor amb les persones que van iniciar el projecte, els presidents que han anat passant durant aquests anys i gent que ha acompanyat el projecte com familiars del Jeroni de Moragas, de la cooperativa Estel i també es va convidar l’exalcaldessa Mercè Conesa i l’actual, Carmela Fortuny, com a persones lligades a nivell institucional.

Heu notat la inclusió de clàusules socials als contractes públics?

– Ho noten més els companys del taller però sí, hi ha nois que treballen per a l’Ajuntament i per a empreses subcontractades com Valoriza.

Quins són els reptes de futur?

– Mantenir la tutela de les persones que atenem i preparar nous projectes que es necessitin per atendre persones amb discapacitat. Cal veure quins serveis donem i quins ens falten de cara al futur.

La discapacitat intel·lectual està lligada a l’estigma. Creieu que la societat canvia o només hi ha sensibilització real al sector i a l’administració pública?

– En els darrers anys hem vist un increment de les persones amb malalties mentals, quan anteriorment ateníem més persones amb discapacitat intel·lectual. I costa, a nivell d’inserció, sobretot. Encara hi ha molt a fer per acceptar socialment els drets d’aquestes persones. Fins i tot a les pròpies famílies costa perquè quan es troben en una situació així de vegades no saben com actuar. Una de les tasques de la Fundació es promoure la sensibilització social per millorar l’atenció de les persones amb necessitats de suports i en risc d’exclusió social i contribuir a que puguin construir el seu projecte de vida, amb l’objectiu de garantir els seus drets i promoure el seu desenvolupament personal i la seva inclusió social.

Notícies relacionades