Ester Díaz: “A Camper Diem ser Projecte Singular ens permet avançar cap al tipus de vehicle que volíem crear”

Territori Cooperatiu és una secció patrocinada per l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental, que conjuntament amb els mitjans Malarrassa i elCugatenc es proposa visibilitzar la vitalitat de projectes, iniciatives i actes al voltant de l’economia social i solidària a la comarca.

Després d’uns anys de model turístic d’apartaments, les rulots i furgonetes camperitzades tornen a obrir-se un espai en els costums de la gent. És d’aquesta constatació que ara fa més de tres anys dos joves sabadellencs es van ajuntar per crear una empresa que convertís furgonetes en espais habitables. Ester Díaz, encarregada d’administració de Camper Diem, explica com no van dubtar en constituir-se com a cooperativa un cop incorporada una tercera persona i com haver estat reconeguts com Projecte Singular al programa AraCoop de la Generalitat els serveix per consolidar-se.

Com va ser l’inici?

– Abans de ser cooperativa, hi havia dos socis que van crear una SCCP que és la base del que avui és Camper Diem. Eren autònoms i al 2015 passem a ser cooperativa. A més, no hem parat de créixer i incorporar persones al projecte. Ja llavors volíem donar un altre valor més enllà, és a dir, el món camper és una manera de viure, no només de fer turisme. Tot el que et permet estar més en contacte amb la natura és positiu. Intentem anar cap a vehicles de motorització Eco. Fa mesos que treballem en nous vehicles i a la fira del caravaning, que es fa a l’octubre, els presentarem.

És a dir, ja llavors els dos socis inicials veuen que hi ha una oportunitat de negoci.

– Era un món que els hi agradava. Tothom que hi participa en l’empresa ja havia fet abans alguna cosa de camperització a títol personal.

Per què vau decidir fer una cooperativa?

– Aquest havia de ser un negoci que cregués realment en la democràcia interna. Ho teníem clar des del principi però inicialment eren dues persones i no es podia fer. En el moment que entra la tercera persona, es fa el pas.

Treballeu per encàrrec?

– La majoria de projectes que fem són de particulars que ens demanen poder camperitzar el seu vehicle. De vegades ja el tenen, d’altres tot just l’acaben de comprar i algunes vegades fem d’intermediaris amb el concessionari. Ens costa molt fer un vehicle propi per vendre’l després perquè els encàrrecs de clients que tenim ja ens omplen el calendari. A la fira del caravaning, per exemple, sí comprem vehicles i els camperitzem per vendre’ls.

Com a empresa, comprar un vehicle és una inversió gran.

– Clar, fer un vehicle propi implica comprar el vehicle, la camperització i les hores a l’espera que algú el compri després. Tot i que segurament és cap on volem avançar, posar en calendari furgonetes pròpies.

A Catalunya no hi ha tanta tradició de camper com a d’altres països. És això un repte per a la producció?

– El món del camper és més habitual a Alemanya, França i el Regne Unit. Hi ha països que fan dues fires a l’any i aquí és biennal. Hi ha una tendència al canvi perquè el sector està en auge i a la pròpia fira informen que cada cop es ven més. En quant als proveïdors, és molt més fàcil buscar-los a fora. Els proveïdors alemanys tenen més gama d’accessoris que els d’aquí, que la majoria només fan distribució.

Tot i així, aquí sempre hi ha hagut camperitzadors que han anat adaptant-se a les circumstàncies. El sector depèn de les dinàmiques de vacances de la gent i per això hi va haver un temps amb un sector de caravanes molt potent.

Treballeu amb vehicles ECO. Això implica pensar més els materials que compreu als proveïdors?

– En la recerca de proveïdors tenim en compte que siguin cooperatives i que siguin respectuosos. Ara bé, no és senzill. Per això ens centrem en la motorització i no tant en el que muntem a dins.

Els motors ECO suporten menys pes?

– Posem un sistema de gas que fa que el vehicle sigui semblant a un híbrid, amb menys consum de benzina, i això té un pes. Aquest pes extra ens afecta després a la camperització, perquè hem de tenir en compte el pes total que pot suportar el vehicle. A més, anem més enllà del motor perquè col·loquem un sistema de plaques solars per generar energia de forma més eficient i continuada.

Com s’organtiza Camper Diem?

– Hi ha una part d’administració, una comercial, una de gestió del projecte i la de taller amb responsables en funció de la feina. La gent de projectes i de taller tenen una coordinació diària. Quinzenalment fem una coordinació entre totes.

Quants treballadors sou?

– 10 persones, set de les quals són sòcies. Som cooperativa de treball associat perquè creiem que tothom ha de tenir el mateix grau de responsabilitat i de decisió sobre el projecte.

Hi ha una part d’homologacions, permisos... que potser no és tant visible. Condiciona molt?

– Hem de tenir moltes coses en compte. Parlem tot sovint amb l’enginyer. Per exemple, cada furgoneta té un sostre específic. No muntem res que no estigui homologat a l’Estat. La gent ens ve amb moltes propostes però hi ha coses que no podem fer així que donem altres opcions a les seves idees. A més, la normativa de reformes és canviant i sovint els canvis acostumen a afavorir a les grans empreses (fabricants), en detriment dels petits muntadors.

Què us aporta ser Projecte Singular?

– Avançar cap a la idea de vehicle que volíem i que sense la subvenció hagués estat molt difícil. És un gran impuls per a nosaltres i ens permetrà decidir cap on volem tirar. Podem invertir i, a més, treballem per esdevenir un taller que pugui homologar sense recórrer a externs, reduint així els tràmits abans de posar en circulació un vehicle.

I a nivell de visibilitat?

– Deu ni do, encara que potser som més visibles dins del sector cooperatiu. Més enllà no es nota tant.

Formeu part de la Federació de Cooperatives. Què us aporta?

– És molt interessant i ens permet aprendre molt. Al Consell Rector, on hi participo, hi ha un bon equip. De moment puc aportar les ganes de treballar i d’evolucionar. Hem d’oferir un bon servei a les cooperatives federades i no federades.

Abans només teníem la Federació però durant els darrers anys ha guanyat força la XES, han nascut els Ateneus Cooperatius... Hi ha moviment.

– És important. Des de la Federació volem que hi hagi molta coordinació perquè ens permet fer un treball més proper. L’acostament al territori és indispensable i el programa d’Ateneus Cooperatius ho permet.

Notícies relacionades