Una tarda plena d'errors

Estic en un del milers aeroports que hi ha disseminats arreu del món després d’uns quants dies, cinc només cinc, de desconnexió total. Durant el viatge no tenia wifi i vaig posar mòbil en mode avió.

Pau i tranquil·litat.

Però en arribar al aeroport vaig buscar ràpidament la xarxa gratuïta de wifi i asseguda en una butaca incòmoda, segur que més d’un s’ha passat un parell d’hores en aquestes butaques diabòliques esperant per un vol, em connecto i obro el Twitter.

Reconec que sóc una addicta de l’actualitat política i social i el Twitter és per a mi la manera més rapida d’accedir a les notícies dels mitjans que segueixo i on m’informo.

Llegint les primeres notícies vaig pensar, és que no avancem

Definitivament la societat catalana s’ha tornat bipolar. Ja sabeu que al Twitter el primer que t’entra pels ulls és una foto i després el titular que normalment és extremadament cridaner i que moltes vegades no té res a veure amb el contingut del article.

A partir d’aquí vaig cometre un seguit d’errors, el primer va ser donar-li al play amb una notícia que contenia un vídeo, el segon donar-li veu al vídeo i escoltar com buidaven d’importància paraules tan importants com la llibertat.

Eren els militants de Ciudadanos passejant pels carrers de Canet de Mar demanant llibertat amb crits i palmades de mans, tal qual als anys 60 amb la dictadura de Franco, on realment no hi havia llibertat. Sembla ser que eren les festes majors del poble i fins i tot aquells que combregant amb la dura postura que Ciudadanos té respecte al que està passant a Catalunya van sentir-se una mica molests. Vaig parlar amb un parell d’amigues que hi viuen a Canet i m’ho van explicar al·lucinades i això que una d’elles vota Cs. El tercer error va ser llegir els comentaris de la notícia penjada. La gent no té vergonya? Tant els llefiscosos missatges a favor d’Inés Arrimadas com els desagradables comentaris en contra d’aquesta dona em van fer vindre ganes de vomitar com la nena del exorcista amb torsió del cap i tot. Canet és un poble al qual anava quant era joveneta i que conec o el coneixia força bé, igual que molts pobles del Maresme. M’agradaria saber quants dels que cridaven llibertat havien trepitjat abans Canet o sabrien situar-lo al mapa… i a qui anaven destinats aquest crits, als votants de Catalunya o als d’Andalusia..?

Però no sols era aquesta la notícia, confonent-se amb els crits de Ciutadanos se sentien els dels CDR. A veure qui la diu més grossa.

I aquest va ser el meu quart error, llegir la noticia de la “merendola” que els CDR van fer a la presó de la Model de Barcelona.

El que van fer els CDR va ser un complet, sopar, estància i esmorzar. I gratis.

Van rebre visitants d’honor com el nostre o millor dit el seu president, un home que ha de vetllar i respectar a tots els catalans però que desgraciadament no ho fa.

Suposo que s’ho van passar la mar de bé parlant, com els de l’altra banda, de la manca llibertat, d’obeir el 1 d’octubre i d’implementar la República, en aquestes tres només en la primera hi ha la coincidència amb Ciudadanos, seria inimaginable que Cs crides a favor de la República. Us ho imagineu? Impossible.

Com si en aquella presó hagués estat el Poble Català amb la seva aclaparadora totalitat. No sé quan entendran que més de la meitat del poble català del que parlen tant no vol implementar res i menys encara una República.

I per rematar vaig llegir que amb aquesta acció volien emular la presa de la Bastilla. La Bastilla? De veritat? Es pot dir una bajanada més gran? Espero que això sigui conseqüència de la incultura i no d’alguna cosa més greu com l’estupidesa, perquè curar-se de la incultura és fàcil és qüestió de llegir, però l’estupidesa és difícil d’arreglar. Una dada important, quan van entrar a la Bastilla al 1789, només hi havia quatre persones empresonades i la vigilància era mínima perquè al 1788 ja s’havia decidit el seu tancament, així que els va ser fàcil entrar, tan fàcil com a la Model. Tampoc tenia ja la importància de l’època de Cardenal Richelieu que la feia servir com a presó personal per a tota aquella gent que li molestava en el seu regnat del terror.

Després de llegir les dues notícies vaig decidir tancar el mòbil i posar-me a llegir un llibre que es més beneficiós per la meva salut mental, però abans d’endinsar-me en la historia vaig pintar en el meu cap una desagradable imatge mental amb la barreja de les dues notícies. Aviso als lectors que tinguin una aguda sensibilitat que deixin de llegir a partir d’aquest punt.

Dos grups de gent completament imbuïts en la seva pròpia bogeria amb uns ulls opacs i buits d’intel·ligència i cada un d’ells subjectant el mànec d’un fòrceps i entre els dues estan eixamplant més i més l’esquerda que hi ha a la societat Catalana. I per aquesta esquerda s’estan caient valors com la tolerància, el progrés, la serietat, la sensatesa, el benestar que havien aconseguit els catalans amb l’esforç de molts anys de treball dur, la germanor i tantes i tantes coses importants que ara sembla que ja no ho són.

I tot això ho fan cridant ben fort la paraula llibertat.

Susanna Casta, veïna de Valldoreix

Notícies relacionades