Un pàrquing per al Casal

Sembla que és una cosa inherent a l’ésser humà ficar la mà o la pota allà on no toca. Jo sempre m’he preguntat per què canviar les coses si estan funcionant bé? Per què toquejar allò amb el que tothom està content? Per fer una millora d’un sistema que funciona? Bé, però hem de tenir clar que la nostra intervenció millorarà el sistema i no al contrari.

Ara les persones assídues al Casal d’Avis de Valldoreix caminaran una mica més per arribar al seu destí. Caminar és bo, direu alguns, sí clar, però quan es vol i es pot, però no per obligació. On abans es podia aparcar amb una suposada comoditat, ara sembla del tot impossible aparcar a menys de 200 metres de l’entrada del Casal i això tenint sort, que molts no la tenen.

El carrer del Tibidabo, el carrer de Sant Albert i el Carrer del Coster han estat de sempre el pàrquing natural dels usuaris del Casal, del avis i les àvies que cada tarda s’acosten a fer una partideta al billar, a les cartes o petar la xerrada amb els seus amics.

Tot això era així fins que el carrer del Tibidabo va ser transformat. L’EMD va fer unes obres que ningú els hi va demanar, de ampliació de la vorera amb el conseqüent estrenyiment i l’impediment de poder aparcar en una banda del carrer. El motiu? Un misteri, mira que he reflexionat per poder esbrinar el per què del canvi, però ha estat en va, encara no veig la necessitat d‘aquesta transformació que resta espai útil de pàrquing.

Per suposat no tots pateixen la mateixa incomoditat, en alguns els porten els seus parents, uns altres venen caminant però també estan els que arriben al Casal en cotxe. Són en aquest últims els que han sortit perjudicats.

El carrer Tibidabo, té uns 80-85 metres lineals de vorera i ara mateix només hi ha dues places per a minusvàlids, a la resta ni tan sols han pintat places, ni verdes, ni vermelles, ni blaves. Com he dit, a la vorera d’enfront del Casal és del tot impossible aparcar, ni aparcant malament, o sigui, deixar el cotxe sobre la vorera sense impedir la lliure circulació, cosa que abans sí que es podia fer. Aquesta situació és la conseqüència d’ampliar la vorera del Casal el que impossibilita aparcar a les dues bandes del carrer.

Solucions que podrien ser efectives per aquesta manca d’aparcament? Una podria ser fer un petit pàrquing en un terreny que hi ha dins del Casal, amb unes 8 places tindrien suficient perquè el cost de l’obra fos assumible i donaríem millor accessibilitat als usuaris motoritzats del Casal. Però sembla que adequar el terreny per aquest ús és caríssim, uns 100.000 euros segons l’EMD, i no és pot assumir la despesa amb el pressupost del qual disposen. És cert que ningú ha vist el projecte i que no podem valorar-lo, no sabem ni quin tipus de construcció, ni quantes places hi ha comptabilitzades. La pregunta és, quina obra ens dóna una inversió de 100.000 euros? Potser estem posant el llistó una mica alt i amb una inversió molt més petita es podrien cobrir les necessitats més urgents.

Adequar el petit terreny per unes 8 places de pàrquing sortiria per uns 20.000 euros i l’obra seria similar al arranjament del nou pàrquing de l‘estació. Crec que és assumible per un pressupost de 9.000.000 milions d’euros. I més si pensem en les obres que s’han fet durant l’any 2017 i el primer semestre del 2018: nou pàrquing de l’estació, compra del Garden, arranjament de cruïlles, rotondes, algun carrer i el terreny de l’estació; en total més d’un milió i mig d’euros, euro a dalt, euro a baix. I el que està previst fer a la nau del Montmany, obres de rehabilitació a la nau i les cobertes, per valor d’uns 500.000 euros, dels quals l’EMD en paga el 50%, més tot el que costarà l’ampliació de l’escola de música, que té pinta de ser una despesa elevada. Crec que hauria de tenir prioritat facilitar la vida del avis i les àvies pagant uns milers d’euros abans de totes les obres que s’han fet o que estan previstes.

Ara, si això és inassolible doncs parlem del carrer Tibidabo. Un carrer que, mentre el govern de l’EMD valora si es pot o no fer un cop de mà al Casal per facilitar-los la vida, s’hauria de reservar per aquelles persones que necessiten una proximitat al destí perquè no poden manegar-se amb la facilitat que voldrien. El Casal és una propietat de l’EMD i estic segura que en algun lloc hi ha una ordenança que facilita un pàrquing gratuït als usuaris d’una instal·lació municipal (en aquest cas de l’EMD), just el que és el Casal. I si la resposta, ja sabuda, és “no és competència nostra”, estic segura que alguna cosa es podria pactar amb l’Ajuntament i més amb les eleccions municipals a la vista, aprofitem les perversions del sistema democràtic.

El Casal necessita una reserva de places pels usuaris i crec que fent un binomi entre un pàrquing interior i unes places al carrer cobriríem les demandes.

Reflexionem, el carrer Tibidabo s’ha reurbanitzat, amb poca coherència, sí, però s’ha fet i s’ha creat una deficiència allà on no hi havia o s’anava superant com es podia. Ara teniu l’obligació de solucionar els problemes que s’han causat.

Susanna Casta, veïna de Valldoreix

Notícies relacionades