Tornem

Tornem a omplir els carrers, que el feminisme s’estengui com la sang per les venes del nostre cos fins a l’últim capil·lar, que arribi fins a terres llunyanes, piquem a totes les portes, agafem el mòbil i truquem a les nostres amigues i enviem WhatsApps, pressionem, negociem, però sortim, obrim les portes de bat a bat i sortim.

Tornem a sortir al carrer i aquests any amb més força. Aquest cop no només ho fem per totes les generacions de dones que ens han precedit i que ja no poden fer-ho al nostre costat o als milions de dones que encara viuen en països on la testosterona campa al seu aire.

Aquest any hem de sortir perquè hem començat a retrocedir, és gairebé inapreciable i moltes de nosaltres potser no ens adonem o no sabem fer la lectura correcta o fins i tot ho trobem una exageració, però les forces que ens observen amagades a les ombres i que porten anys impedint i obstruint l’esforç i l’avanç de les dones, segueixen molt actives.

Nota: Quant parlo de forces que ningú pensi que em falta un bull, que m’he tornat conspiranoica, parlo de la actitud contraria de moltes persones a cedir a les nostres exigències, parlo de gent que per por, per incomprensió, per educació o directament per malícia boicoteja contínuament qualsevol acció a favor dels drets de les dones.

Aquestes forces han donat un pas que fins ara creiem impossible, han entrat al Govern d’una comunitat autònoma, han posat un peu i tenen la intenció de seguir obrint-se camí.

Fins ara una part de l'arc polític espanyol adoptava una actitud hipòcrita davant de les lleis com la de violència de gènere o davant el moviment feminista, però els seus arguments de suport, fràgils i poc convincents, els deixaven en evidència. Quan no tens conviccions pròpies sobre les coses difícilment pots tenir un missatge contundent.

Però com la política espanyola últimament va de comptar vots –abans també però mai tan descaradament– i dones som moltes i no totes les feministes som anticapitalistes o comunistes, es tractava d'enviar un missatge suau i maco per convèncer –us puc assegurar, entre nosaltres, que el missatge difícilment convencia a ningú– però tampoc importava gaire, mentre la actitud fos mitjanament respectuosa i no posessin traves a les lleis que definien al feminisme tot aniria bé.

Alguns, després d’oferir-se voluntaris per liderar el moviment feminista ens intenten enganyar amb aberracions en forma de llei, apel·lant a la nostra generositat entre “germanes” perquè cedim a la regulació del nostres úters. I jo em pregunto: S'han tornat bojos? De veritat no entenen el perill que pot ser aprovar una llei d'aquest tipus?

Però en el fons i tristament crec que sí ho entenen, tot i que com deia Pujol "ara no toca parlar d’això". Ho volia posar per evidenciar l'ambigüitat de segons quins missatges feministes i que darrere de tants eslògans s'amaga una ànima mercantilista i molt allunyada del moviment que clama per la igualtat. Com l’invent del feminisme liberal, un feminisme de laboratori encara calent i construït per esgarrapar vots. No s’adonen que el feminisme no porta etiquetes, és simplement una visió de la nostra societat més social, equilibrada i jurídicament justa amb les dones. Una altra cosa és que les persones que entenen la necessitat d’aquestes lleis són majoritàriament d’esquerres però per fer lleis contra la violència de gènere no és requisit necessari ser d’esquerres, però sí que ho és no pactar amb l’extrema dreta, per això ningú se’ls creu.

I com he dit abans, ara veiem que els drets que crèiem adquirits, aquest estatus d'igualtat que pensàvem que estàvem conquistant, està trontollant. Ja vaig dir l'any passat que no ens confiéssim, que això ve de molt enrere i que va per llarg, que hi ha forces disposades a impedir-nos avançar però el que no m'esperava és un intent de fer-nos callar tan evident , un intent de que les nostres morts tornin a ser "un mal comportament dels homes", que siguin "altercats domèstics" o que un home ens hagi d'explicar el que és la maternitat, no fos cas que estiguem embarassades de llimones i nosaltres sense saber-ho, en fi, està clar que no anem bé.

Quan les llistes negres es tornen a confeccionar és que alguna cosa no funciona en aquesta societat caòtica en què vivim i anem amb compte... ara són els funcionaris propers al moviment feminista, però, que vindrà després? Funcionaris propers a les associacions de LGBT?

I el més repugnant és que no s'amaguen. Entendria que aquests comentaris es fessin en situacions de bon rotllet alcohòlic, però en públic i en directe?

El pitjor de tot, el que més em dol i em fa vergonya, és l'enfrontament pervers que estan encoratjant entre nosaltres. Escoltar una dona dir amb mal intencionat humor comentaris com "s'ho mereixia", "alguna cosa ha hagut de fer", "les dones a la cuina", "mira, segur que no es dutxen ", "quin home vol casar-se amb això? ", "com volen cobrar més que els homes?", “aquesta segur que s'ha ficat al llit amb... per arribar a... " o, el més estúpid de tots, "segur que no es depila”, és decebedor.

Aquests són els comentaris desgraciats que repeteixen moltes d'elles davant altres dones, sense adonar-se que són els mateixos mantres que han escoltat repetir una i altra vegada als homes que han passat per les seves vides.

El proper dia 8M tenim que tornar a demostrar que estem vives i actives i que no afluixarem. No em digueu que demostrar a aquestes dones que s'equivoquen no és un bon motiu per sortir.

Susanna Casta, veïna de Valldoreix

Notícies relacionades