Pau i amor i odi visceral

Corria l’any 1967 quan al parc Golden Gate de San Francisco, John Philips del grup The Mamas and the Papas va fer estellar a la multitud amb la cançó “San Francisco”. Va ser un 14 de gener quan és va iniciar el preludi del que seria el moviment Hippy amb cançons tan icòniques com aquesta. Recordo com el meu germà la posava al seu tocadiscos i me la traduïa poc a poc per fer entendre a una mocosa de quatre anys allò de l’amor i la pau que ens arribava de tan lluny.

“Si vas a San Francisco assegura’t de portar flors en el cabell... pels que venen a San Francisco, l’estiu és el moment de l’amor, en els carrers de San Francisco, gent amable amb flors en els seus cabells...”

Era una cançó d'amor i de pau, que van ser les bases del moviment Hippy, els eslògans del Flower Power serien “fes l’amor i no la guerraˮ o el conegut “pau i amor”. El moviment Hippy, nascut als Estats Units als anys seixanta i que es postulava com la contracultura de l'època i en contra de la guerra, també va tenir més tard la seva representació a Espanya i sobretot a Eivissa, lloc de somni per a un moviment que es caracteritzava per l'amor i la pau i la comunió amb la natura.

En setanta anys hem passat dels happy flowers als haters, per als que no hagin escoltat mai la paraula els hi diré que significa odiadors en català. Aquests últims són els protagonistes de les xarxes i sovint els seus comentaris nocius es tornen virals. Els haters són individus que mostren actituds negatives i de vegades hostils cap al món o cap a qualsevol persona, cosa o pensament que no entenguin i que escapi del seu món particular. Moltes vegades simplement el que els motiva son sentiments negatius com l'enveja, la gelosia.

En aquests temps tan convulsos, a Espanya i Catalunya, el procés ha fet sortir heaters com a bolets i campen al seu aire amagats sota pseudònims, vomitant contínuament insults que difícilment s'atrevirien a expressar en públic i en persona.

Gràcies a la quantitat de gent odiosa que van escopint la seva bilis a Twitter aquest article ha estat fàcil d'escriure, perquè realment l’han escrit ells. Jo només he hagut de llegir i transcriure tota la seva porqueria. A continuació us deixo un petit recull de perles perquè compartiu la meva misèria. Transcripcions exactes amb faltes d’ortografia incloses.

“En vuestro partido os deben hacer precio especial en compras de drogas” (contra Ciudadanos)

“Cap de cony fet a la moda colons de polígono” (contra els partits unionistes)

“Bt a la misma mierda con la mierde de la bandera y te la metes por donde te quepa o por el mismo culo, si dispones del mismo, claro está. En fin feliz dia de la hiapanidad querido” (contra Ciudadanos)

“mejor, colgarlos a ellos, no?” (contra els catalans)

“ese que se lo ponga en los huevos y se tire por un acantilado a ver si le da gustito” (contra els indepoendentistes)

“usar el AK-7 para defenderse de alguien que te quiere colgar es lícito?” (contra els catalans)

“a mi la ANC me come los huevos” (està clar, oi?)

“si se saltan la ley impunes prometo volver a Cagaluña y saltármela yo” (contra els catalans)

“el nacismo se ha apoderado de Cataluña¡ Ha llegado la hora de preparase para lo peor, y lo peor es la guerra¡” (contra Catalunya)

“no os riáis por favor, estos son los hijos de Quin Torra, la raza Superior…(emoticones de riures i una foto de uns nois joves)” (un altre que està claríssim)

“ah ya decía yo de donde venía tanta subnormalidad…sois españoles, ahpra lo entiendo todo” (contra els espanyols)

“yo considero que estamos en guerra, Cataluña esta es estado de guerra, todo vale, solo faltan los muertos y no quepa duda que llegarán más pronto que tarde” (d’un tabarnià)

“Gossos feixistes, fins quan us haurem d’aguantar? Sobreu d’aquest món, a veure si la guadanya ens fa un favor” (contra els espanyols)

“así agraden los pacificos, como cobardes por la espalda y en grupo como hienas” (contra els independentistes)

“osuuuuu que un amos a Brselona a calentá catalanes. É la promera ves que amos fuera der pueblo. A paseá hoy mujé. Adem’s é grati y tó azí va mas ente que sino los autobuses ban pelaos” (perquè s’entengui el comentari, és la burleta d’un independentista).

“A estos me los paso yo por el forro de los cojones, fascistas de mierda” (foto de quatre joves amb la bandera d´Espanya)

“Y declarar posteriorment la III Guerra Mundial a Catalunya” (contra Catalunya)

“El odio en España es deporte nacional” (contra ningú en concret però recull tan bé el que vull dir en aquest article que l’he hagut d’incloure)

“La hez de la Sociedad. Piezas defectuoses en la cadena de producción de los seres humanos. El control de calidad de la Naturaleza falló en agún momento...” (no sé molt bé contra qui o què anava aquest tuit)

I ara ta traca final: “Cucaracha, corrupta, asquerosa, xoni, ameba, larva de cisticerco, garrapata piloto de poligoneros colocados” (contra Inés Arrimadas)

Sorprenent, eh? I això que no he copiat els més escandalosos.

En aquest últim paràgraf vaig a trencar una llança per tota aquesta gent que si no està malalta poc li falta i és que els haters no neixen sinó que es fan, s'alimenten de les paraules d'aquests que s'anomenen a ells mateixos líders, que haurien de ser més conscients del poder que tenen. Amb els seus discursos, aparentment innocents, sembren les llavors de l'odi en algunes ments que no estan passant pel seu millor moment i que malauradament tenen una mancança de la protecció habitual contra aquests discursos incendiaris.

Quina és la diferencia el missatge del moviment hippy amb les paraules del líders d’avui, que l’únic que han fet sobiranament bé és posar a uns en contra dels altres apel·lant tots ells a un nacionalisme excloent, primer va ser el català i després va vindre el espanyol?

Així que moltes gràcies als senyors Puigdemont, Torrà, Rivera i Casado, en totes les societats sempre hi ha bojos, la responsabilitat dels assenyats, la seva, de vostès, si és que poden presumir de seny, és no donar-los ales.

Susanna Casta, veïna de Valldoreix

Notícies relacionades