L'idioma: arma de destrucció massiva

L’última setmana d’agost l’he passada a Galícia. Terra de bruma i misteri, terra de Pazos solitaris i màgics, de Hórreos sorprenents i platges de sorres blanques per perdre’t caminat cap a l’infinit i l'Atlàntic, que amb les seves aigües fredes i d’un turquesa rabiós, ens alleujava la calor d’un sol que no perdona. De bon vi i bones viandes, marisc deliciós i les tartas de Santiago que es desfeien a la boca amb un fort sabor d’ametlla. I he escoltat la música celta amb un entorn encisador, un meravellós claustre d’un monestir de Santiago. Tinc un amic historiador que hagués gaudit d’aquest moment. Al igual que el Swing, la música Celta sempre m’ha agradat, ja la vaig gaudir en un petit racó d'Escòcia, meravellosament interpretada per grups locals. Si tanco els ulls, té la capacitat de fer-me volar cap a terres inhòspites i agrestes, cap a altres moments que no he viscut mai. El tro del tambor i la dolçor de la flauta o l’arpa fan que el meu cor bategui amb força i els meus peus se m´escapin movent-se al so d’un ball desconegut i ancestral.

Santiago, Combarro, La Costa da Morte i Corcubion, les Illes Cies, La Toja, les Ries Baixes, qui conegui Galícia no li faran falta més paraules per entendre el sentiment que intento definir i els que no l’hagin trepitjat mai no sé què esperen.

Es mereix un aplaudiment especial per la seva qualitat excel·lent i us ho recomano sincerament, un petit restaurant-peixeteria a Corcubion, La Peixeria Mar Viva, allò del mar a la taula és ben cert i no he rebut cap subvenció per la crítica. He de dir que a la Costa da Morte vaig anar amb el propòsit de veure l’entorn on transcorren les indagacions detectivesques del cabo Holmes, protagonista d’uns llibres policials escrits per Carlos Laredo que em van fer gaudir d’una lectura apassionant i divertida.

A Santiago de Compostela he de tornar per conèixer-te millor. Encara no t’he gaudit com Déu mana, no t’he investigat, ni llegit, ni passejat com et mereixes. I Combarro, quina delícia desconeguda i inesperada, sé que estic caient en els tòpics descriptius de sempre però no se com utilitzar les paraules perquè entengueu el que els meus ulls i els meus sentits van gaudir a Combarro. Llàstima que era agost i no vaig poder passejar de la mà del meu marit, en solitud, pels carrers medievals del poble, descobrint-lo.

I l’idioma. No se per què però tenia la falsa impressió que la “lingua galega” era un idioma fàcil d’entendre, després d’aquesta setmana he de reconèixer que estava completament equivocada. La meva experiència amb la “lingua galega” era mínima, escoltar per la televisió algun discurs perdut, entre mig de les notícies, del president de la Xunta, el Sr. Feijoo.

Però no és això on vull fer èmfasi, si no en la llibertat i la innocència amb què els gallecs utilitzen la seva llengua. Passejant sense cap destí, només pel plaer de fer-ho, vaig començar a fixar-me en els cartells informatius que les administracions, tan municipals com autonòmiques, penjant pels carrers. Tots en “galego”. Entre els sons típics de les ciutats et trobaràs la “lingua galega” sempre de fons i en els pobles petits encara és més evident. Són tan bilingües com ho puc ser jo, la diferencia és que allà tenen la sort que ningú ha utilitzat la seva llengua com un verí per intoxicar a la societat i crear malestar i disputa. Aquí sí, aquí ho hem permès.

Com he dit vaig anar a un concert de música celta i la presentació va ser en galego, després el presentador va tenir l’educació de traduir al castellà i al anglès. En els comerços no tenen cap problema en canviar d’idioma si s’adonen que tu no el parles. La web principal de la Xunta és en galego, amb link al castellà, les sessions del parlament també.

Vaja que no hi ha cap problema, ben pensat, per què hauria de ser hi?

Va ser com un flashback de la Catalunya de fa 10 anys enrere. Una Catalunya en què convivien dues llengües amb amigable fraternitat

Per això el que passa ara es sorprenent, el Partit Popular, que està governant a la Xunta ha acceptat amb normalitat l’ús de les dues llengües i el seu president parla en públic en galego sense tallar-se ni un pèl. Les sessions al seu parlament son en galego i ningú ha implosionat. Què és el que està passant a Catalunya? Si el PP mai ha fet sang de l’ús del català, o no massa, a l’administració, les escoles o a qualsevol altre lloc, per què fa uns anys la llengua catalana s’ha convertit amb una arma de destrucció massiva?

És l’arribada de Ciudadanos al taulell de la política nacional el que ha canviat la relació simbiòtica entre les dues llengües?

És cert el que diuen? Que el català és excloent? Que el català és una llengua que té implícit un cert esnobisme? Que marca una elit? Que al ser suposadament obligatori descompensa la igualtat de drets al mercat laboral? Que s’està utilitzant agressivament contra els castellanoparlants? O aquestes acusacions son l’eix central de la política del partit taronja perquè més enllà de Catalunya hi ha un gran forat buit d’idees?

El que potser alguns no entenen és que el català és una llengua minoritària i està clar que si no es protegeix al final desapareixeria o es convertiria en residual, perdent-se una font de cultura. Si això passés seria dolorós, especialment per als catalans.

Quan una llengua cau en l’oblit alguna cosa al món es mor una miqueta.

Per on començar? Com protegir allò immaterial? Com es fa desitjable una cosa que ha estat prohibida durant tants anys? Com legisles? Com regules? On poses la línia que equilibra les dues llengües? Només ho pots fer a l’inici de tota educació, a l’escola, al mateix lloc on ens ensenyen a pensar, on ens comencen a formar, per això va ser tan important la immersió lingüística.

L’escola catalana funciona, és un bon sistema, però res al mon és perfecte i com a qualsevol sistema gestionat per persones poden haver perversions inacceptables, desgraciadament l’ésser humà no és perfecte i tenim defectes que en sortir a la llum pertorben a la societat. Els catalans estem orgullosos, així com els gallecs, de ser bilingües. Educar-nos en el bilingüisme dona més facilitats als nostres fills per l’aprenentatge d’altres matèries, però no és un bilingüisme impostat com podria ser la combinació d’estudiar angles i català o castellà; no, és un bilingüisme que ve donat per poder parlar durant tot el dia en les dues llengües, que són les dues nostres llengües vehiculars i d’immersió complerta.

Per a mi aquest tipus d’educació és un benefici.

Realment crec que tot el que està passant és un gran error. Jo parlo les dues llengües amb facilitat, són les dels meus pares i salto, a vegades de manera alarmant fins i tot per a mi, d’una a l’altra, deixo anar algun barbarisme i de vegades m’embolico. Jo no excloc a ningú, perquè entenc que el llenguatge l’he d’utilitzar per fer-me entendre, per traslladar els meus sentiments i els meus pensaments a les persones que m’estimen i en les que em vull relacionar. És l’eina que la civilització, malgrat els seus propis sabotatges a través de la història humana, ens ha donat per avançar i entendre’ns entre nosaltres, així que sempre facilitaré el diàleg adaptant-me al meu interlocutor. No he estat una persona esnob en la meva vida i està clar que no pertanyo a cap elit i per suposat tampoc obligo a ningú a parlar català.

L’idioma és una part important de qualsevol cultura però no podem oblidar que la cultura d’un país ha estat construïda per persones, si utilitzem l’idioma com una agressió entre nosaltres, acabarem per destrossar la terra que tant estimem.

Catalunya va ser un país en què l’única bandera era la llibertat, que la major virtut va ser l’entesa entre les persones fora el català o el castellà l’idioma que s’utilitzés, igual que a Galícia. I repeteixo, l’idioma només és una eina que fem servir per a un fi, l’entesa entre dos éssers humans, entre dos iguals. Aquesta llibertat sempre ha d’anar de la mà de l’educació i la convivència.

Per això s’ha d’aturar aquest bucle absurd d’acusacions mútues i mirar cap a l’oest, cap al confí d’Europa, per aprendre de nou com aconseguir la pau que tant necessitem.

Susanna Casta, veïna de Valldoreix

Notícies relacionades