Bon Nadal… Lalalalalala

Avui és Nadal... ei sí, felicitats! Estic intentant crear un ambient festiu i nadalenc tirant serpentines, bufant pel espanta-sogres i donant saltirons ridículs. Per què li diran espanta-sogres? Mira que és un nom lleig i mal intencionat. Jo m’estimo molt a la meva sogra, seria incapaç de matar-la i menys amb un xurro inflable.

Suficient? Em temo que no, he d’esforçar-me una mica més perquè se’m noti el bon rotllet nadalenc, el problema és que no sé com fer-ho i menys una setmana abans de Nadal. El problema és que porto tant de temps escrivint sobre coses depriments, la política, les mentides... –se que més o menys són el mateix, indivisible perquè no hi ha una sense l'altra–. Veieu? Ja estic una altre cop, és impossible que al primer intent em surti un article ple de dolçor i amor nadalenc, em posseeix un sentiment negatiu que com un núvol negre noto surant damunt el meu cap. És la conseqüència d'escoltar durant un tot un any les proclames vomitives que etziben els polítics.

Vinga, intentem-ho de nou. Diuen que les segones oportunitats sempre són millors, o és a l'inrevés? Bé, com sigui, aquí vaig.

Primer felicitar-vos el Nadal a tots els que m'esteu llegint, us desitjo amb tot el cor un bon Nadal i una vida millor, més feliç i plena de sorpreses, totes bones per descomptat. M'encanten les sorpreses, a vosaltres no? Que gaudiu de moltes sorpreses que us facin feliços a vosaltres i a les vostres famílies. Sorprengueu els vostres éssers estimats, digueu un "t'estimo" a cau d'orella sense venir al cas, intenta dir que sí al que habitualment et negues, crida la teva mare i convida-la a menjar i deixa de gorrejar el seu rebost, segur que s’emportarà una alegria; intenta conèixer les persones anònimes que es creuen a la teva vida i que et semblen tan diferents, potser els veus tan estranys perquè no t'acostes prou, perquè penses que no hi haurà res que et connecti a ells. Intenta saludar i potser et sorprens, possiblement siguin més semblants a tu del que imagines però no els hi has donat mai una oportunitat. I si t'esforces prou fins i tot podries conèixer un marcià de passeig per la terra, mira que si et passa! Seria l'experiència de la teva vida conèixer a un ET.

Hi ha un munt de persones bones i de coses meravelloses que et perds si et focalitzes massa en la teva pròpia vida o si vas mirant a terra –perdó, al mòbil– en lloc de mirar a tu voltant. I somriu, fes-ho molt i, si per desgràcia la vida t'ha fotut i ja no te'n recordes, practica. Practica fins que et facin mal les galtes, perquè un somriure pot amb el cor més gelat. I parla, utilitza la paraula sobretot amb aquells que no volen escoltar, perquè la paraula és el millor que ens ha donat la civilització, és el regal més gran. I per ser feliç també pots ballar, a mi em serveix.

Els meus desitjos? Bé, en tinc uns quants, potser no són bonics ni vessin esperit nadalenc, però són meus i els he pensat molt encara que no ho sembli. Estic segura que de complir-se la vida del planeta milloraria ostensiblement i la dels éssers humans també, fins i tot aquells marcians que vas conèixer l'altre dia serien més feliços. No posaré el que desitjo per a la meva família i amics perquè són desitjos molt íntims i no tinc ganes de despullar la meva ànima –aquesta si és una frase cursi– davant dels vostres ulls, així que em limitaré als desitjos generals.

Començo.

Que als nens els creixés una bombolla protectora que sigui invisible i indestructible al seu voltant, com una segona pell, per protegir-los de qualsevol mal aliè i que tot aquell que els toqués amb intenció de provocar-los mal s'enfrontés als seus pitjors malsons.

Que les dones tinguéssim un setè en sentit –el sisè sembla que està agafat i serveix per veure els morts i dubto que ens agradés–, per detectar tots aquells homes que se'ns acostessin amb intencions perilloses.

Que cada vegada que algú pensés a provocar una guerra li explotés el cap, així com BUM!, i el coll es quedés sense cap com el Genet de Sleepy Hollow.

Que els bancs aquest final d'any repartissin els beneficis amb les persones que han desnonat. Això sí que ens deixaria turulatos, oi?

Que a tots aquells polítics que menteixen se'ls caigués la llengua sense possibilitat de cosir-se-la. I als que escriuen mentides (en Twitter) se'ls caiguessin els dits sense possibilitat de sargir-los. Ja veuries quin munt de polítics sense llengua i sense dits ens trobaríem el dia u de gener.

Que a Trump se li llisqués el perruquí fins a la cara cada vegada que parlés, o millor, cada vegada que pensés, i que aquest comportament sorprenent del perruquí s'estengués a tots els perruquins del món que es posés al cap. Estaria tan ocupat recol·locant-se els pèls que deixaria a l'univers una mica en pau.

Que Putin es fes anacoreta i es perdés als Urals. Amb hiverns de -50 graus. Bé, d’acord, que es fiqui a la maleta un polar de ploma d'oca que abriga molt i que trobés ràpid una cova... però amb un os dins...

Que cada any canviéssim la pell, que els negres es tornessin grocs, els grocs blancs i els blancs negres- Fins o tot aquells marcians que hem conegut podrien entrar al joc, així ens tornaríem més empàtics amb els problemes que pateixen les altres races amb què compartim el planeta. El Ku Klux Klan al complet entraria en mode pànic intentant esborrar-se el color amb un fregall d'acer d'aquests que rasquen. Passarien del negre al vermell, sense pell els veig.

Que alguns dies del mes i sense previ avís els homes i les dones intercanviessin els seus sexes, no entenguem malament, no vull dir que intercanviessin sexe si no els seus sexes... M'agradaria veure la cara del qui li toqui patir "aquells dies del mes" o obrir-se de cames i donar a llum. Ara que penso, pot ser s’acabaria la civilització...

Que als nostres avis no els faltés res, que tot els sortís gratis, una mena de butlla papal mundial econòmica. Que la societat els escoltés perquè tenen molt a dir i moltes experiències que transmetre. Potser si seiéssim més amb ells deixaríem de cometre els mateixos errors una vegada i una altra, una mena de cura contra l'estupidesa.

 

Que les drogues desapareguessin; d’acord, només les dures, les recreatives es queden. Menys el tabac, aquest se'n va, he vist fotos dels pulmons plens de quitrà i és fastigós.

Que els Déus de totes les religions es reuneixin en un conclave per decidir qui mana. Que s’ho juguessin als daus o amb una lluita a mort com gladiadors. M’és però que escullin un i els altres que es limitin a assessorar-lo, a veure si deixem de tenir tants embolics teològics que els humans no estem per perdre el temps. Amb tants Déus amunt i avall els nostres amics marcians s’emportaran una impressió pèssima.

Que no hi hagi pobresa –ara m'ha sortit la vena Miss Espanya– i que la gent tingui feina per viure i un sostre segur on fer-ho. Que es donin les condicions perquè en aquest país els ciutadans visquem TOTS una vida digna. No hi ha algun article en la Constitució espanyola que parla d'això? Doncs apliquem la Constitució a veure si serveix d'alguna cosa més que de míssil, que a això l'han rebaixat alguns i aquí ho deixo que em surto del guió.

I podria seguir i seguir perquè hi ha moltes coses que van malament en el nostre planeta, però no us cregueu que no hi ha esperança, sempre n'hi ha. Ho deia Déu i també alguna dita, "l'esperança és l'últim que es perd" o " mentre hi ha vida, hi ha esperança ". Així que desitgeu que els meus desitjos es compleixin, perquè si tinguéssim aquesta sort deixaríem de llegir notícies sobre nens maltractats, dones assassinades i desapareixerien el racisme i el masclisme. Fins i tot els polítics s'esforçarien a ser més sincers sota pena de perdre la llengua i els dits. Els ancians serien venerats i escoltats com en les antigues civilitzacions. Trump i Putin desapareixerien de l'actualitat ocupats, un recol·locant contínuament el perruquí i l'altre fugint d'un ós amb pujada primaveral. Els marcians, no ens oblidem d'ells, agrairien ser amics d'una societat tan avançada i tots seríem feliços i menjaríem anissos.

Bonic veritat?

Bon Nadal.

Susanna Casta, veïna de Valldoreix

Notícies relacionades