1 de maig (continuació)

Com vaig prometre reprendré la meva particular anàlisi de la llei proposición de Ley de lucha contra la precariedad laboral de l'2018.02.27 que va presentar Ciudadanos al Congrés dels Diputats. Ja vaig comentar en el meu article 1 de maig les veritats encobertes que s'amaguen darrere de convertir tots els contractes en indefinits, avui toca entendre el que vol dir "la Motxilla Austríaca".

Aquí deixo la disposició tal com s'ha presentat al Congrés dels diputats:

Disposición final décima. Regulación del Sistema de Cuentas Personales de la Seguridad Social.

En el plazo máximo de un año desde la entrada en vigor de esta Ley, el Gobierno deberá aprobar un Proyecto de Ley por el que se regule el Sistema de Cuentas Personales de la Seguridad Social. Esta regulación deberá atender, entre otros, a los siguientes extremos:

a- La creación de un Sistema de Cuentas Personales de la Seguridad Social, que se mantendrán durante toda su vida laboral. A estos efectos, a cada trabajador le será́ asignada una cuenta personal con motivo del alta inicial en cualquiera de los Regímenes de la Seguridad Social, referenciada al número de afiliación de la Seguridad Social asignado al trabajador.

b- Estas cuentas individuales recogerán las aportaciones realizadas por las empresas a favor de los trabajadores durante todas sus relaciones laborales, así como las aportaciones voluntarias realizadas por los propios trabajadores. A tal fin, la nueva regulación establecerá incentivos que fomenten estas aportaciones adicionales voluntarias.

c- Los trabajadores podrán ejercer los derechos acumulados en su cuenta personal en los supuestos de extinción de la relación laboral, incluida la voluntaria a instancia del trabajador, de declaración de incapacidad absoluta permanente o de acceso a la jubilación, en los términos que se determinen en cada caso. En caso de fallecimiento, los derechos acumulados podrán ser transferidos a los herederos legales del trabajador.

d- Las aportaciones realizadas a favor del trabajador en su cuenta personal durante la vigencia de la relación laboral serán descontadas por el empresario de la cuantía de la indemnización que hubiese de abonar en caso de despido del trabajador.

Ja llegida passem a analitzar la proposta, sempre sota el meu criteri i amb l'experiència que una porta a l'esquena, amb hores de lectura sobre lleis laborals espanyoles i d'altres països europeus, després de moltes consultes amb professionals i de llegir quantitats ingents de blocs sobre economia i anàlisi laboral.

Àustria va implantar aquest sistema el 2003, gràcies a una iniciativa del govern i prèvia negociació amb tots els actors socials. Era una reivindicació social que els treballadors austríacs, que no cobren indemnització per acomiadament, tinguessin alguna seguretat monetària afegida en arribar a la jubilació o en patir un atur prolongat.

Aquí a Espanya, el govern de Zapatero ja va intentar posar-la en pràctica en 2010, algú recorda Fogasa?, però amb nul resultat i el PP la porta en el seu programa des del 2011. Quina mania tenim els espanyols en mirar fora de les nostres fronteres quan ens falten les idees. Jo no dic que no s'observin coses interessants en marcs legals forans, però s'han adonat de les enormes diferències existents entre la llei laboral espanyola i l'austríaca? Com he dit, a Àustria aquesta mesura és un avanç i el concepte que els austríacs tenen de la mateixa és més semblant al que entendríem per un pla de pensions.

A veure si se explicar-ho, primer i automàticament, amb la implantació de la "motxilla" tots els contractes passarien, sí o sí, a indefinits, amb el que s'aplicaria també i immediatament l'apartat que especifica l'amplitud de criteris pel que pot exercir un acomiadament procedent; segon, l'empresa hauria d’augmentar el cost laboral anual per fer aquestes aportacions, augment que perjudicaria enormement sobretot a les petites. Cada mes l’empresa ingressaria una quantitat en un compte personal del treballador en la Seguretat Social i es descomptaria tot l’ingressat prèviament de la indemnització per acomiadament, un acomiadament que pot ser, recordem, per qualsevol motiu. El treballador es podria "portar" aquesta quantitat resultant, si decidís no cobrar-la, al seu pròxim lloc de treball. El treballador que optés per donar-se de baixa de l'empresa per motius propis també s’emportaria aquesta "motxilla" com a compte individual a la Seguretat Social; tercer, "les aportacions addicionals voluntàries" i els incentius que es crearien perquè cada treballador aportés la quantitat que cregués necessària, sempre optatiu, és clar o almenys fins que no es canviés, estem acostumats a que els governs de torn sempre ens sorprenen fent allò que han dit que no farien i no fent el que van prometre; quart:

Es un fondo de capitalización que acompaña al trabajador a lo largo de su vida laboral y que se nutre con las aportaciones empresariales de acuerdo con un porcentaje de su salario bruto, lo que refuerza su carácter contributivo.

Un fons de capitalització és un fons d'inversió en què no hi ha repartiment de beneficis però això no vol dir que no haguessin beneficis segons com es gestionin aquests fons, tal com veurem més endavant. Estem entrant en un terreny perillós quan una indemnització per acomiadament es converteix en un fons d'inversió no se sap en quines mans.

Cinquè, el que Ciutadans no ha dit en cap fòrum és que a Àustria aquest fons de pensions el gestionen empreses privades. És cert que són empreses que abans han passat per un concurs públic i han acreditat que són solvents i que poden dur a terme l'exercici d'inversions en els mercats econòmics internacionals d'aquestes grans quantitats. Però això passa a Àustria. Aquí com es faria?

I jo em pregunto: si aquest capital donés interessos, ja hem explicat que és possible si es deixés en mans de les empreses d'inversió, aquest interès hauria de cotitzar com un benefici net?

Dit això, és bona la idea de la "motxilla austríaca"? Sincerament no ho sé però no em sona gens bé i la llei és tan deficient en la seva concreció que sembla que estigui feta a posta per donar peu a que es pugui aplicar d'una manera perversa i contrària als drets dels treballadors. Com he esmentat abans no és una idea nova, no és una iniciativa Ciudadana, ja ho va intentar anteriorment el PSOE amb diferències notables en la seva comprensió de la mateixa i no va ser ben acollida, així que no sé què té de bo tornar a proposar una cosa que va fracassar.

Els analistes argumenten que un dels motius pels quals es va deixar aquesta mesura a mitges va ser que, així com per a les grans empreses no era dolorós ingressar aquestes aportacions mensuals, per a les petites i mitjanes si ho era, tots sabem el difícil que és i si no us ho dic jo per experiència, la gestió d'una Pimes i més en temps de crisi. Per a moltes petites empreses augmentar els pagaments mensuals hagués estat un cop i no oblidem que l'Estat espanyol depèn substancialment de la gran xarxa de petites i mitjanes empreses.

El futur ens dirà si s'aplica i si Espanya és el país adequat per acceptar una mesura com aquesta.

Com he explicat al principi, a Àustria aquests fons els gestionen empreses d'inversió privades, aquí és un misteri qui gestionarà aquests fons i no se sap com es legislarà i com es protegiran aquests comptes individuals que formen la "motxilla austríaca", però tots ens adonem que cap la possibilitat que la indemnització per acomiadament de cada treballador acabés en mans de les empreses que van iniciar la gran crisi mundial que ha causat tantes penalitats.

Curiós, oi?

Susanna Casta, veïna de Valldoreix

Notícies relacionades